La plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí

L’ús del trencadís de les cúpules, la cal·ligrafia de les inscripcions en llatí, la creu de Malta, l’elevació del tabernacle, la profusió d’àngels que estan drets amb les mans plegades sobre el pit en lloc de volar i les columnes de l’altar i del combregador amb superfície bombada són algunes pistes que han portat Josep Maria Tarragona, investigador d’Antoni Gaudí, a afirmar que la capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Joan de Gràcia, a la plaça de la Virreina, és obra de l’arquitecte de la Sagrada Família, la Casa Batlló i La Pedrera.

  

 Fins ara aquest oratori, construït el 1909, s’atribuïa a Francesc Berenguer, mà dreta del geni, des que el 1886 va començar a treballar com a delineant en la construcció del Palau Güell. El 5 d’octubre, Tarragona oferirà la ponència titulada 'Revelant una obra inédita de Gaudí' en el segon congrés mundial sobre el cèlebre arquitecte que acollirà la Universitat de Barcelona.

    

«Com a biògraf de Gaudí volia conèixer la capella on cada matí rebia l'eucaristia des de 1906, any en què l’arquitecte se’n va anar a viure a una casa del parc Güell amb el seu pare, Francesc, Roseta, la seva neboda òrfena, i Vicenta, la criada. Des de la muntanya baixava caminant cap a la Sagrada Família. Sempre es parava a la plaça de la Virreina. Així va ser com Gaudí es va convertir en feligrès de la parròquia de Sant Joan de Gràcia, on coincidia amb el seu amic Berenguer», explica Tarragona.

    

Tarragona reconeix que la primera vegada que el 1999 va entrar a l’oratori se li va disparar el cor. «Vaig viure la mateixa emoció estètica i l’exacta punció religiosa que sento quan admiro obres religioses de Gaudí, com la cripta de la Colònia Güell. No ho vaig dubtar. De seguida en vaig tenir la certesa. Era una obra de Gaudí atribuïda al seu col·laborador. Segur que Berenguer hi va treballar, però el segell de Gaudí no es pot imitar», assegura Tarragona, que ha dedicat 15 anys a l’estudi d’aquesta capella, que es manté oberta al públic a la tarda.

  

 L’oratori s’ha salvat dues vegades del foc a l’estar protegit al soterrani de la casa parroquial. La primera vegada va ser durant la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, quan encara estava en fase de construcció, i la segona, durant la guerra civil. Per això, alguns mosaics de la cúpula que envolta l’altar es van malmetre, i després de la contesa en van dissimular l’absència amb dibuixos pintats que imiten el trencadís original. Les altres zones de la sala amb 14 bancs de fusta es conserven millor.

SENSE DOCUMENTACIÓ

L’escriptor recorda que Berenguer no tenia el títol d’arquitecte i les seves obres les firmava un company. «No n’he trobat documentació escrita, però la primera crema de l’església ho va destrossar tot. I després, durant la guerra, només es van salvar les reixes i aquest oratori», apunta. Sobre Berenguer, Tarragona assegura que era amic íntim del geni. «Però Gaudí no volia fer-li ombra, i encara menys en aquell moment que va ser el de la seva màxima creativitat», considera. «Entre ells no solia haver-hi papers». afegeix.

Notícies relacionades

Les 12 proves aportades per l'investigador

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

    

La capella no és l’única obra de l’església que Tarragona atribueix a Gaudí. A la façana del carrer de la Creu hi ha un jubé, conjunt arquitectònic d’un balcó central, envoltat de cors i amb una crucifixió a sobre. «Servia perquè el bisbe o els sacerdots donessin la benedicció al poble, el qual no entrava on es feia la missa. El concili de Trento va reformar la litúrgia i llavors tothom podia accedir a missa davant de l’altar major. Els jubés van desaparèixer de les catedrals espanyoles, però en van quedar alguns a França, Bèlgica i al centre d’Europa. Gaudí volia ubicar-ne un a la façana de la Glòria de la Sagrada Família, i a Gràcia va fer els assajos», diu.