Les 12 proves aportades per l'investigador

1. La façana de la casa parroquial de Sant Joan Baptista de Gràcia té tres elements que no es troben a cap altra obra de Francesc Berenguer: les cartel·les del balcó, la composició de les finestres i la creu col·locada al seu punt més alt, en un ascens escalonat de la cornisa superior. 

2. L'arquitectura religiosa de Gaudí destaca per la profusió d’àngels, i encara més al voltant d’un tabernacle. Són els éssers més representats a la Sagrada Família. Els tres cors complets, 29, creen un retaule únic. Contrasta amb els de Berenguer, que en posa només dos a l’altar major del mateix Sant Joan i al de Sant Josep de la Muntanya.

3. Les columnes de l'altar i del combregador tenen una superfície guerxa, i això contrasta amb les bases clàssiques de les columnes de l’altar. Els capitells no són de cap estil clàssic. «Són una evolució dels capitells del Palau Güell (1888), i són similars a alguns capitells de la torre Bellesguard, a Collserola», concreta Tarragona.

4. Les columnes del retaule són molt originals. Tenen continuïtat des de la base fins al capitell, plasmen la visió de Gaudí que siguin com organismes vius. La continuïtat està marcada per línies helicoïdals. Aquestes columnes són una evolució de les de les segones capelles del claustre, del 1894, i de les de la rampa espiral, del 1902.

5. Creus en superfícies convexes estan als dos costats del retaule. Gaudí havia utilitzat aquest efecte, amb superfícies convexes i còncaves, a l’escalinata i als pavellons del parc Güell, la construcció del qual s’havia iniciat el 1902 i acabat el 1904. Més tard, va repetir la mateixa idea en els plànols de l’església de la Colònia Güell, el 1914.

6. Les cúpules recobertes de mosaic no són habituals a Occident. El mosaic de les cúpules de la capella de Sant Joan va ser la primera prova per a l’església de la Colònia Güell i per a la basílica de la Sagrada Família. Per això, Gaudí va demanar la col·laboració del mestre italià Mario Maragliano (Gènova, 1864 - Barcelona, 1944).

7. La geometria estructural evoca la de la nau de Sant Josep de la Muntanya, construïda per Francesc Berenguer entre 1895 i 1902 (quan va col·laborar amb Gaudí). «Però allà tots els arcs són semicirculars, i a les cúpules de Gràcia es defineixen per arcs carpanells. I això pertany a la geometria utilitzada per Gaudí», assegura Tarragona.

8. La mateixa cal·ligrafia de les inscripcions de les voltes de la capella Gaudí va ser utilitzada per l'arquitecte des de l’inici de la seva carrera fins que Josep Maria Jujol es va incorporar al seu equip. Ho trobem, entre altres llocs, a la capella del Santíssim Sagrament d’Alella (1883), la Casa Vicens (1888), el col·legi de les Teresianes (1890) i a la cornisa de la Pedrera (1910).

9. Dos confessionaris tenia l'oratori de Sant Joan de Gràcia, que van desaparèixer en l’incendi del 1936. «Eren uns treballs de fusta molt notables i originals. Materialitzaven les idees litúrgiques de Gaudí que la confessió és un tribunal. Per aquesta raó, els seus confessionaris tenen forma de dosser», explica l’escriptor i periodista.

10. La creu de Malta era la preferida de Gaudí. Des de l’inici de la seva carrera, va preferir la creu grega a la llatina. Sovint usava la creu patent en els seus dissenys. Però no va tenir una creu personal fins que va conèixer Jujol. Va observar que el jove posava una creu al final de les cartes, al costat de la firma. Gaudí va decidir adoptar aquest costum, però a l’inici.

Notícies relacionades

La plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

11. El tabernacle de la capella de Gràcia és molt similar a altres sagraris de Gaudí i molt diferent dels de Berenguer o Jujol. En primer lloc, el situa elevat sobre la mesa de l’altar, a un pam per preservar el significat litúrgic del lloc, on no es pot col·locar res. Per aquest motiu també va fer les credences més baixes que la taula de l’altar.

12. L'amistat de Gaudí amb el doctor Barone, promotor de la construcció de la capella, és clau. «Segur que Barone va acceptar l’oferta de l’arquitecte d’ajudar-lo. Així va pintar els esbossos i a partir de les seves idees, Berenguer va fer els càlculs. Era la forma natural de treballar junts, així ho feien a la Sagrada Família», diu Tarragona.