El grafit com a espectacle

Temps al temps. Els 21 murals d'art urbà que aquest dissabte i diumenge pintaran diversos artistes, entre ells Popay, Cinta Vidal, Kenor, Hyuro, i entitats a l'única paret del passeig de la Circumval·lació serà un nou reclam turístic per a Barcelona. 'Mur transitable', així es denomina aquesta obra col·lectiva de 200 metres, es troba a l'altre costat de la paret del Zoo, darrere del delfinari i dels óssos polars. 

El passeig neix entre el parc de la Ciutadella i l'estació de França. És un lloc de trànsit, ple de barreres urbanes, gairebé sense vivendes, i amb un accentuat revolt que arriba fins a la Vila Olímpica. A l'altra banda del mur es veu passar el tren. Les vies de ferro i els cables elèctrics fan sensació de llunyania del centre de la ciutat. Al fons apareixen les siluetes dels gratacels que més s'endinsen en el cel de Barcelona: la torre Mapfre i l'Hotel Arts. La festa de la Mercè ha convertit aquest carrer en un dels seus nous escenaris, l'únic el contingut del qual perdurarà més enllà de diumenge.

FI DE LA TOLERÀNCIA ZERO

Aquesta intervenció artística marca un abans i un després en la política cultural de l'ajuntament al voltant del que es denomina muralisme, que inclou molts estils i tendències, entre ells els grafits. "Fins ara, era tolerància zero a Barcelona ", argumenta Arcadi Poch, comissari de 'Mur transitable' i coodinador de l'àrea de Cultura de Montana Colors, una empresa barcelonina que és un referent mundial de pintures en esprai. "És la trobada muralista més important de l'última dècada que acull la capital catalana", afegeix Poch. Per primera vegada, col·laboren juntes les principals entitats especialitzades en art urbà: Difusor, Kognifit, Enrotlla't i Rebobinart. 

"A principis de segle hi havia facilitat per pintar als carrers. Per això van venir molts artistes de tot arreu del món. Però el 2006 es va refredar tot amb l'ordenança de civisme que va imposar Jordi Hereu. L'ajuntament es va instal·lar en una política de sancions i de persecucions que gairebé esborra del mapa Barcelona en el tema de l'art urbà. Ara amb el govern d'Ada Colau s'ha iniciat un nou diàleg i prova d'això és la nostra participació en les festes de la Mercè", informa Poch, que valora la lluita de les associacions citades per alliberar espais per ser pintats.

MURS LLIURES

Gràcies a això, els grafiters de Barcelona, per fi, no se senten estigmatitzats com a membres del club del vandalisme. La campanya 'Murs lliures' fa anys que funciona. El seu èxit més destacat va ser el 2012, quan el districte de Sants-Montjuïc va cedir tres murs al parc de les Tres Xemeneies per poder pintar els seus grafits de forma legal. "Murs Lliures és un portal de Rebobinart que treballa, ara en col·laboració amb l'ajuntament, per alliberar el màxim nombre d'espais urbans", precisa. 

Les obres quedaran exposades a la intempèrie, sense protecció, ja que la paret no s'ha preparat prèviament. Tot i així, si no hi pinten a sobre, poden durar anys. El trànsit, entès com l'activitat de persones i vehicles que passen per un carrer, és la premissa que inspira tots els murals. "És un concepte molt ampli", assenyala Poch. La idea juga, segons el comissari, amb el convenciment que l'art urbà és una disciplina en constant canvi. "Gairebé mai arriba per quedar-se", apunta.

La situació del 'Mur transitable' és perfecta per als artistes. "És un lloc de trànsit, tothom hi passa però ningú s'hi queda", argumenta el coordinador, que agraeix que al matí només han caigut quatre gotes i a la tarda la temperatura ha sigut fantàstica. "Temíem la pluja", reconeix envoltat de caixes que contenen 500 esprais de pintura, encara que no tots n'utilitzen. Cinta Vidal recorre als pinzells. Ella és una escenògrafa que ha aconseguit renom internacional després d'exposar a Los Angeles.

"Mai he deixat d'experimentar", diu Vidal, que ha pintat una obra crítica amb l'entorn més pròxim al passeig. "Simbolitza el Zoo de Barcelona amb les seves gàbies que priven de llibertat els animals. No té cap sentit que els animals estiguin presoners entre reixes. Es poden veure a totes hores per internet. El govern municipal s'està plantejant tancar aquest recinte. Estic a favor que desaparegui. Com a artista sempre m'implico, i aquesta és la paret del zoo", explica l'artista, que durant més de mitja hora ha tingut davant el seu dibuix arquitectònic una família amb nens admirant el seu talent.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Popay ha tingut patint l'organització durant cinc hores. L'esperaven a les 9 del matí i no aconseguien contactar amb ell. Al final l'han anat a buscar a l'apartament. "¡S'ha adormit!", crida qui ha rebut la notícia pel mòbil. Ell és l'estrella de l'art urbà que aporta París, la ciutat convidada d'aquestes festes. Quan arriba, tots estan pendents del seu mural. "És un tapís amb una trama urbana. Cotxes, cases, núvols, estrelles. És la vida quotidiana d'una ciutat", descriu Popay, que es mostra satisfet de col·laborar en el renéixer de l'art urbà barceloní. "Aquest mur serà molt visitat. Mira els nens, els encanta", diu mentre assenyala el públic familiar que comparteix platea amb turistes i parelles.

"Entenc que no es pugui pintar en espais patrimonials, però d'això a prohibir-ho tot hi ha molta diferència. A Barcelona hi ha energia i això s'ha d'aprofitar", conclou el muralista més esperat.