L'atac del turista Godzilla

Sis turistes de quatre metres d’alçada deambulen per Barcelona sota  un cel de tempesta.

No és l’argument de cap adaptació catalana del subgènere kaiju, aquelles pel·lícules japoneses en les quals monstres gegantins sintetitzen les neurosis d’un país. És el resum d’un espectacle itinerant de la companyia parisenca Les Grans Personnes titulat Les touristes, que es va passejar ahir pel parc de la Ciutadella.

Estrenar un xou Els turistes (també a la Ciutadella dissabte i diumenge) a Barcelona és com estrenar El llibre de la selva a la selva índia de Madhya Pradesh o Crónicas Marcianas a Mart. Una de les principals preocupacions del govern d’Ada Colau ha sigut la gestió de les dimensions gegantines d’un sector que, per un altre costat, aporta gairebé el 15% del PIB d’aquesta ciutat. L’argument d’aquest xou pintaria una ganyota lívida a les cares d’una població que en les últimes enquestes situava el turisme en el quart lloc de les seves principals preocupacions. Imaginin-se el rictus de terror al veure aquests turistes Godzilla.

Cristophe Evette, creador de l’espectacle, ben poca cosa en sap de tot això. Va visitar la ciutat per última vegada fa 18 anys, quan era «molt diferent». Les seves enormes marionetes representen un parell de famílies: una de caucàsica i l’altra procedent de Burkina Faso (Yabako Konaté, un dels titellaires, prové d’aquell país). «El gegant del pi!», crida un nen al descobrir l’enorme marioneta de l’africà amb gel·laba i kufi de llana multicolor. A Madrid es polemitza amb el Rei Negre de la cavalcada, però un estupend presumirà que aquí el Gegant del Pi sigui africà.

Els gegants es passegen amb plans enormes de la ciutat i càmeres hipertròfiques. Una acordionista obre la comitiva i ells assagen coreografies, envolten palmeres i s’amaguen darrere les tanques. Esquiven llauners i bandades de turistes a Segway. Fins i tot els gavians argentats i els bernats pescaires els miren bocabadats. A la Glorieta Transsexual Sonia una noia amb vel lila de paramecis els atrapa amb el telèfon mòbil: Faezeh Dadras ve de l’Iran i pregunta si això és normal. Fonts municipals expliquen que existeix un turisme associat a les festes. Existeix el turisme de les fires, el mèdic, el de borratxera, el de la Mercè i fins i tot, es rumoreja, el cultural. Es podria muntar una Arca de Noè del turisme barceloní agafant cada parella (xilena, italiana, japonesa, filipina) que segueix els gegants, però a la gran majoria, noia iraniana inclosa, els ha atrapat la Mercè com qui enxampa un catarro de tardor: per sorpresa.

Els turistes fotografien els turistes XXXL. Inaudit: l’única condició per ser un turista, a més a més de negar que tu ho ets, és odiar els turistes. Jo mateix, sorprès un vuit d’agost sota el rellotge astronòmic de Praga, amb ronyonera i san-

dàlies Quechua sobre mitjons, negaria rotundament ser turista i diria amb to rabiós: «Jo no faig turisme, jo viatjo» i «això és ple de turistes». Però sembla que la Mercè obra miracles.

«Bless Jah, rastafari –brama un noi que beu una Voll-Damm en un parterre–. Rastaman Catalonia, Àfrica Connection». El jove amb rastes intenta establir una conversa amb el gegant de Burkina Faso. Imanol (així es diu aquest ghanès arribat de Londres després de fer-se nòvio allà amb una catala-

na) canvia d’idioma: «Visca tots, visca la vida, visca la gent, Ciutadella Party», crida, amb els ulls com pilotes de ping-pong després d’ una calada.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Una àvia que per allà passa elogia el seu català i l’hi agraeix. «De mica en mica, pica», respon. Però ell només té ulls per al gegant. Intenta cedir-li una litrona de cervesa que a la mà del turista gegant sembla un quinto.

Mai uns turistes han aconseguit tal consens en aquesta ciutat.