Pérez Andújar: "El problema de la Barcelona d'avui és que és una marca comercial"

Javier Pérez Andujar es va oblidar de la tempesta de controvèrsies que l'havia perseguit. Un cop al Saló de Cent, va penjar la jaqueta en una cadira abans de llegir l'emotiu pregó de les festes de la Mercè que va regalar a la ciutat dijous a la nit. A la solapa hi duia una xapa vermella amb el nom de David Bowie, la llegenda de la música camaleònica a la qual dedica una pàgina d'or en la seva enciclopèdia d'herois. No el va citar, però a ell també li va dedicar un discurs ple de complicitats amb els barris, la Barcelona literària, Mary Santpere, els que renuncien a la seva identitat, els autors i sobretot les autores de llibres de butxaca de l'oest i de ciència-ficció, els quioscos que venien tebeos i els dibuixants satírics.

-¿Com se sent l'endemà? Com si hagués protagonitzat una pel·lícula de ciència-ficció. Vaig entrar en una porta espacial i avui el planeta és un altre. Aquests últims dies m'han acusat de coses que mai he escrit. No vaig voler explicar-me per Twitter a qui no va voler escoltar. Prejutjaven, prellegien, prepensaven i, sobretot, no s'han aturat a pensar. Em van atribuir una ideologia que no tinc. Deien que era espanyolista o unionista, ho van decidir ells pel seu compte. Era una necessitat desesperada de posar-me en el paper de diable, de l'enemic que necessiten per existir.

-El que sí que va escriure en una crònica a 'El País' fa tres anys és que la Diada li recordava un parc temàtic. Va ser un dels arguments que alguns independentistes van utilitzar per excloure'm de la vida civil. Sí, vaig fer una sàtira i vaig dir que semblava un parc temàtic. Com volien que no ho digués si anaven tots en manada, fent tot el que els ordenava l'organització, i tots amb la mateixa samarreta. Crec que Catalunya aspira a ser un país normal. La sàtira és necessària. A París veneren el 'Charlie Hebdo' i a Barcelona hem tingut 'El Papus' i 'El Víbora', referents que el més sagrat és satiritzable. Ironitzo sempre sobre catalans o sobre espanyols. Riuré igual. 

-¿Una caça de bruixes? No, només van anar per mi. Va ser una garrotada, un linxament com els de la pel·lícula 'Fúria', de Fritz Lang. Vaig reviure el minut final de 'Frankenstein', quan els pagesos pugen amb torxes a cremar-li el cau. Els que m'insultaven eren pocs però molt desesperats i persistents. Em feien pena, com alguns personatges del tebeo.

-¿Què va pensar quan Toni AlbàNi em vaig adonar que era estrany. És un còmic d'ofici en el sentit decent de la paraula. No em va sorprendre que es disfressés de Felip V. Ek que em va semblar estrany és que el grup municipal de CiU enviés enrepresentació seva dos regidors, donant-li caràcter institucional. Vaig pensar que se'ls en havia anat la pinça, que recolzarien el soroll de carraques. Si jo hagués pogut triar no hauria anat ni al meu pregó. A aquella mateixa hora el meu amic Jordi Canyissà presentava el seu llibre 'Raf. El gentleman de Bruguera'. Allà és on haurien d'haver enviat els regidors.

-¿Què opina de CiU? Els convergents s'han quedat sols, igual que el PP. S'han comportat amb la mateixa mala bava i ressentiment. CiU s'ha convertit en el PP de Catalunya. El dia del pregó se'm va acostar Xavier Trias en to dolç, amable i conciliador. El dia anterior alguna cosa va canviar, el vent va canviar de sentit. Va bufar cap a una altra banda, va créixer el suport a mi.

-En el seu pregó va elogiar l'univers de l'editorial Bruguera. Els meus grans herois són els dibuixants. Si jo hagués sabut dibuixar m'hi hauria dedicat. Però sóc un inútil, per això em dedico a escriure, que no és res més que explicar el que has vist fer als que admires.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

-¿Què queda de la Barcelona que va evocar en el discurs? Existeix perquè més d'una generació la porta dins i perquè si no estaríem morts. És com dir que no existeix el Gordito Relleno, de 'Pulgarcito'. Està viu perquè ha estat en les meves lectures. El problema de la Barcelona d'avui és que és una marca comercial, és com un carrer ple de Mangos i de Zaras. Els mitjans no escolten la Barcelona real. El que es transmet de la capital catalana és una falsedat disfressada de telesèrie. 

-El govern d'Ada Colau aposta per donar veu a les reivindicacions veïnals als barris. Per això em van escollir com a pregoner, per tot el que he explicat dels barris, i perquè aquest any tocava un escriptor amb motiu del nomenament per part de la Unesco de Barcelona ciutat literària. En mi s'ajuntaven les dues condicions. Estic totalment a favor que l'ajuntament afavoreixi els barris. Em vaig criar a Sant Adrià del Besòs. Sortia a jugar i veia com els meus veïns tallaven el carrer per reclamar un ambulatori o una guarderia veïnal. Aquells anys, sabíem el que li passava al veí del costat, i la cultura era d'una altra manera perquè es compartia.