La polèmica empresa Desokupa ha desallotjat 30 vivendes a Barcelona

Toc-toc. L’okupa s’aixeca del sofà per mirar qui truca. A l’obrir la porta, es topa amb un grup d’homes tan robustos que passarien desapercebuts dins de l’equip nacional de rugbi de Nova Zelanda. Els lidera Daniel Estévez, el cap de l’empresa Desokupa, especialitzada en el desallotjament de persones que resideixen en domicilis que no són de la seva propietat o pels quals no paguen lloguer.

    Segons assegura el mateix Estévez, aquesta empresa ha «tornat» més de 70 vivendes als seus clients a Espanya al llarg del primer any d’existència. La majoria d’aquests encàrrecs els ha atès a Barcelona. A Nou Barris i al Raval ha consumat «més de 30 serveis». ¿És legal la manera de procedir d’una empresa que actua sobre ocupacions en les quals no pot intervenir la policia?

    «Sóc director de seguretat, parlo idiomes i estic assessorat per advocats; de fet, més d’una vintena de bufets han recomanat els meus serveis a persones que han patit una ocupació», assegura Estévez mostrant una placa que porta a la cartera. Segons la seva versió, no hi ha res d’il·legal en les seves actuacions. «Ni som pinxos ni posem la mà a sobre de ningú», remarca amb la mateixa vehemència amb què respon qualsevol dubte que es llanci sobre el dilema que suscita l’existència d’una empresa que alleuja propietaris –sovint immobiliàries i grups d’inversors– frustrats amb el Codi Penal. «¿Quin dilema? Nosaltres ajudem la bona gent que pateix ocupacions a les seves cases».

    Però l’aspecte dels seus treballadors intimida, aquí hi ha el dilema, en la manera de gestionar els desallotjaments. «Jugo amb aquesta presència física. Però això no és il·legal. A més, per fer front al tipus d’ocupacions a què nosaltres ens enfrontem fa falta personal preparat. Fa poc em van obrir la porta i van intentar foradar-me l’abdomen. No tothom ho pot fer».

    El grup del PSC ja ha entrat una proposta parlamentària que demana al Govern que «investigui» si els mètodes de Desokupa respecten la llei. I per «denunciar» els vincles d’aquest grup amb «l’extrema dreta» i amb formacions «paramilitars».

ELS MOSSOS GUARDEN SILENCI

Els Mossos d’Esquadra no es posicionen sobre l’activitat d’aquesta empresa. Avisen únicament que si alguna persona se sent «intimidada o coaccionada» per la seva manera d’actuar ha de trucar a la policia. Fins avui, no hi ha cap denúncia.

    Fonts jurídiques consultades per aquest diari recorden que únicament «un jutge» pot ordenar un desallotjament. En aquest sentit, inquieta l’aparició d’aquesta empresa perquè «ningú pot forçar ni accelerar l’abandonament d’una vivenda». El conseller tècnic de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va assegurar que la pràctica d’aquesta empresa és «totalment improcedent des del punt de vista legal».

    Estévez, no obstant, assegura que tot el que fan durant els seus «operatius» és «negociar» amb els ocupes «un preu» perquè aquests acceptin anar-se’n. Si ho fan, firmen un document amb Desokupa en el qual testifiquen que han rebut la quantitat acordada. Quan surten per la porta, els treballadors d’Estévez col·loquen una alarma connectada amb una empresa de seguretat i canvien el pany. A vegades, fins i tot instal·len una porta antiokupa que blinda completament l’accés. Tota la seqüència, la filmen «per seguretat».

CONFLICTE AL CARRER DE LA CERA

El dijous 25 d’agost hi va haver un «operatiu» a la finca número 15 del carrer de la Cera, al Raval. Membres d’una plataforma contra els desnonaments van trucar als Mossos quan van detectar l’empresa Desokupa; la coneixien des de la seva participació en el desallotjament d’una casa ocupada al barri de Gràcia durant el mes d’abril. L’arribada de la policia va aturar el desallotjament.

    Estévez asegura que no accepten un encàrrec abans de confirmar que el client és el legítim propietari de l’habitatge i que per actuar demanen permís a la comunitat de veïns. No obstant, per al treball de la Cera no va parlar amb el president de la comunitat de veïns ni amb l’administrador de la finca. Ells, si algú pot fer-ho, són els que haurien d’haver autoritzat que es muntés el «control d’accés» que va desplegar a la porta principal de l’edifici i que impedia entrar-hi. Sí que va parlar, en canvi, amb Manel Ginés, propietari del domicili ubicat just al davant del que va intentar desallotjar. En qualsevol cas, els dos veïns i l’administrador han remarcat que l’ocupació sobre la qual pretenia intervenir Desokupa havia deteriorat la convivència d’aquesta finca fins a convertir-la en un «calvari».

Notícies relacionades

Les dues cares oposades de l'ocupació a Barcelona

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

    La família filipina que ocupava aquest domicili que intentaven desallotjar, per la seva banda, va explicar a aquest diari que els homes d’Estévez no els van amenaçar però sí que van entrar al pis i els van dir que havien d’anar-se’n «abans de les deu de la nit», malgrat que el judici previst per resoldre aquesta ocupació té data al mes de novembre. L’arribada de Mossos i Guàrdia Urbana va impedir que s’executés l’expulsió.

    El propietari de Desokupa va ser detingut per liderar un grup expeditiu de cobraments a morosos encara que, segons assenyala, aquesta causa «es va acabar arxivant sense que es demostrés res». Estévez assegura haver «canviat». Ara no contracta «ningú que tingui comptes pendents amb la justícia». Entre els que sí que accepta en el seu grup, per exemple, hi ha un excombatent militar de Kosovo. Aparença de múscul i de contundència que serveix als propietaris que no confien en la justícia. De dilema n’hi ha.