El petit Mariscal

Li van donar un cafè i una magdalena i ell va veure pintura negra i una brotxa. Així, Kamil Escruela, nascut al Besòs fa 26 anys, es va posar a decorar les parets. No tenia gaire temps, perquè la pasta, sucada, anava perdent consistència. Va passar tres dies en aquell forat, un calabós de la comissaria dels Mossos de Badalona. Com va fer Helios Gómez a la Model, va deixar el seu rastre gràfic a la cel·la. Se’n recorda de la manta, foradada. «Picava molt». Avui se’n riu d’allò mentre pinta grafits al parc Güell per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Ha creuat el riu des del costat de la clandestinitat. I sembla que no li va gens malament.

Manté el gest gamberro, la mirada entremaliada. Però ara canalitza el seu inconformisme per vies que no l’obliguen a córrer si l’enxampen pintant un tren. Encara que tampoc seria tan fàcil caçar-lo, perquè va formar part de l’equip d’atletisme del Barça durant sis anys. D’aquells temps manté «la disciplina, les pautes». A través de la plataforma Rebobinart, una mena d’empresa mediadora entre els grafiters i la cosa pública i les empreses privades, Kamil s’ha convertit en un proveïdor del consistori, primer amb un mural immens en un equipament municipal de Pere IV, i ara, donant vida a 29 barreres de formigó, conegudes com New Jersey , que serveixen de topall als autocars que visiten el jardí de la família Güell, ara vesper de turistes.

 

 UN GENI, UN BOIG

El seu traç recorda molt, moltíssim, el de Mariscal. Ell no se n’amaga: és un dels seus referents. Els núvols, els ocells, els gossos, la forma de la cara. Impossible no recordar-se’n del pare de Cobi. De Gaudí en sap un munt perquè s’ha estat documentant per portar a terme l’encàrrec del govern d’Ada Colau. «Per a mi ha sigut el gran geni català. Però també era un tipus rar. I m’he adonat que Joan Miró s’hi va inspirar molt». 

Kamil està cobrant l’atur i se li acabarà al novembre. Ha treballat durant vuit anys a l’hostaleria i si no té més remei, tornarà a servir copes, bocates, hamburgueses o el que calgui. No li cauen els anells. Seguirà pintant quadros, sens dubte, a l’espera que vagin sortint altres oportunitats. «No tinc web, en això fallo, ja ho sé...», admet. 

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

 

Marc Garcia, director de Rebobinart, explica que aquesta jove promesa del Besòs representa «l’objectiu final» del projecte de gestió d’espais públics perquè els grafiters puguin exhibir el seu art urbà de manera regulada. «El mural és la imposició d’un artista a la via pública, però quan es fa de manera pactada amb els veïns, deixa de ser-ho», resumeix García, que gestiona una cartera de 2.200 dibuixants. El grafit, per a ell, pot ajudar a mediar en un conflicte quan les paraules ja no serveixen. Però sobretot, pot representar l’essència d’un barri.