Antipostal de Barcelona

Hi va haver un temps en què el barceloní baixava al Port Olímpic. La marina esportiva era una zona d'oci privilegiada, insòlita en una ciutat on l'única presència de cara al mar es limitava als xiringuitos de la Barceloneta que els Jocs del 92 van arrasar. Avui costa horrors trobar-hi públic local, resguardat terra endins quan cau el sol, allunyat dels pols més turístics de la capital catalana. Com aquest. Aquí abunda el visitant jove, a qui serà estrany trobar pels passadissos d'un museu o preguntant per la sala Beckett. En aquest enclavament i els seus voltants es fa carn el pitjor de la nit, des del desembarcament en forma de 'botellon' fins al colofó de moviments de pelvis, baralles i sexe entre les tanques de xiprers. El carrer de Moscou i el que aquí i en el seu entorn passa és un efecte col·lateral d'aquesta antipostal de Barcelona, un afluent entre el metro i les discoteques.

La parada de la línia 4 de Ciutadella-Vila Olímpica és un dispensari de nacionalitats. Pels volts de les 23.00 hores del divendres 1 de juliol, dia en què l'estiu comença de manera psicològica, comencen a arribar guiris que hauran sopat aquí o allà. Cinc nois vestits de nans acompanyen un amic disfressat de Blancaneu. Comiat de solter a la francesa. Un grup custodia un home disfressat de torero. Cal fixar-s'hi bé: per darrere se li intueix un trosset de cul, pelut. Comiat de solter a l'anglesa. Les hordes de joves no superen els 30 anys. Britànics, alemanys, nord-americans, italians. També un grup de belgues que acaben de veure com la seva selecció quedava eliminada de l'Eurocopa per la lluitadora Gal·les. 

LLAUNER I EL PRIMER PIS

Una noia amb un 'hulahop' pregunta com es va al Born. Va descalça i se'n va molt a poc a poc. Massa. Un llauner ofereix cerveses Adlebrau; les vendes van a bon ritme. Són un petit aperitiu, perquè la majoria, com a mínim una persona per quadrilla, càrrega una bossa verda de plàstic carregada d'ampolles i gots destinats al consum al carrer. Una minoria s'acomoda a Moscou, on aprofiten per fer el primer pipí de la nit. Altres segueixen fins als jardins d'Atlanta, a Salvador Espriu, amb bons racons per seure i aixecar el colze. 

Ja al Port Olímpic, ni rastre de Barcelona. Com a màxim, els que van a la Sala Monasterio, abans situada als porxos de Xifré, que aquí segueix oferint concerts de bandes locals. A mitjanit, efectuada la primera 'vomitada' de la jornada: un noi d'uns 20 anys que té les sabates ben brutes i la seva nòvia, donant-li copets a l'esquena. El vigilant dels restaurants de la torre Mapfre, un home d'uns 50 anys, diu que a ell no li arriben els “marrons”, que aquí l'últim establiment tanca a les tres. Potser per això els agents de seguretat del Port Olímpic són homes d'espatlles com armaris. Radiografien a tothom qui entra, com indicant-li que s'han quedat amb la seva cara. No seria la primera baralla que acaba en tragèdia.

ENAMORATS I LLICENCIATS

La nit avança, com l'alcohol a la sang. Entre les dues i les quatre es dicta una treva no escrita. Tensa calma, diria el tòpic. És el moment en què gairebé tots s'arremolinen als locals. Només els molt perjudicats, els enamorats o uns llicenciats de la Pompeu que no s'han tret la toga es deixen veure pels voltants. A les cinc torna el festival: tot comença a tancar, menys el nou dia, que comença a obrir.

Notícies relacionades

Sexe, borratxeres i gamberrisme a la Vila Olímpica

Incivisme desbocat a la Vila Olímpica

“¡¡Iván!! ¿On aneu?”, crida una jove. “Me l'emporto a pixar, aneu tirant”, respon el tal Iván, ficat ja al desaigüe de Moscou. Pels volts de les 5.30 hores, un grup de prostitutes -no és un suposar, perquè ofereixen amablement els seus serveis- baixen pel carrer de la Marina. Poc després, com acreditaria el fotògraf Ricard Cugat al tornar a la Vila Olímpica la nit de dissabte, se les podria veure exercint als arbustos situats al parc de les Cascades, irònic nom per a practicar fel·lacions a turistes en avançat estat d'embriaguesa. La imatge porta al cap el sexe als porxos de la Boqueria, imatge captada el 2009 que va encendre totes les alarmes municipals i socials.

Els que se'n van cap a casa en taxi, pateixen l'efecte de l'escassa oferta: els xòfers pregunten al client on va, i si calculen que la carrera serà llarga, el deixen pujar; si va a prop, busca't la vida. És il·legal. A les 6.30 hores, les gavines van com boges buscant menjar. Trobaran ampolles trencades, llaunes, envasos de plàstic, vòmits, preservatius, orina. Una d'elles troba un entrepà a mig menjar. Bingo.