Fes el que et doni la llana

Fes el que et doni la llana. Així, de sobte, el crit de guerra li agafa a una de sobte. Cabdells i ganxet o cabdells i agulles. Retroacció. Temps pretèrits. Àvies cosidores o classe de costura. ¡Horror! Però no. Les coses de teixir s’han modernitzat. Molt. Tant que a una fins i tot li costa entendre-ho. Trau, repunt i embasta sonen a antic. Ara es parla de 'crochet', 'scrap' i 'patchwork'. I més: 'yarn bombing' i 'urban knitting'. ¡Uau! Sona a guerrilla tricotera. Ho és. En l’objectiu hi figura el mobiliari urbà. Fanals coberts de llanes de colors. Street art reversible . I bancs per fer anar el ganxet. Botellon llaner.

Dissabte era el dia. La jornada tenia tema: Dia Mundial de Teixir en Públic. I a això van anar les virtuoses del cabdell. Van ocupar el carrer armades amb ganxets i agulles. Rectes i circulars, metàl·liques i de fusta, que de tot hi ha en la llana del senyor. Va ploure. Però l’aigua no va espantar les defensores del teixir. Dones, totes. De vella, cap. De veteranes, alguna. Malgrat que cada vegada hi ha més noies joves. Però es dediquen més a la costura creativa. Vaja, res d’abaixar vores o canviar punys de camisa. Ni el més mínim indici de la Penèlope que espera (i desespera).

Ho fan per divertir-se, encara que li sàpiga greu a l’ajuntament. La jornada va començar tapada i prohibida, a la Via Augusta. Davant del Club de l’Agulla. El permís per ocupar el carrer no va arribar. Però ni la previsió de xàfec ni la negativa municipal van acovardir les filadores urbanes. Allà estaven, omplint l’augusta via amb la seva afició. Això sí, com a gent d’ordre que són, van desistir de la idea inicial. Ni un banc va vestir els seus teixits. Ho faran per Nadal i amb els papers en ordre. Tampoc convé provocar l’autoritat més del compte. Festa llanera.

La idea de dedicar una jornada a ocupar el carrer va néixer al Canadà, el 2005. Abans, als Estats Units, les teixidores van sortir de l’armari. Van deixar la casa pels carrers. I si els nois pintaven murs amb aerosols; elles, joves i no tan joves, van decidir fer-ho amb les seves labors. Més efímer, menys agressiu. Aquí el fenomen no és tan potent. Ho afirma el Miquel, d’All you knit is love. L’únic home amb agulles a les mans dissabte al carrer de la Barra de Ferro. Minoria absoluta. Coneixement total. El Miquel regenta el local i imparteix classes per a alegria i orgull de la Jennifer, la seva dona.

 

En sap un munt. «La llana és com el vi». Una escolta atentament. «N’hi ha de més seca, de més esponjosa, de més suau, de fibra llarga... Segons la classe, els matisos a l’hora de treballar-la són diferents». El que dèiem, les coses de teixir s’han modernitzat molt. Vegin si no: «Qualsevol material amb forma de fil i mínimament flexible és apte per teixir. Fins i tot la fibra òptica». Paraula d’ Eva . Ella va utilitzar cinta de casset per crear un fantàstic cistell. Ni més ni menys. Ho va fer amb ganxet, una de les tècniques que practiquen a Lalanalú. La mitja, el macramé i el punt tunisià són les altres. 

JOVES I ADDICTES

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

A Lalanalú, al carrer d’Alfons XII, és on una sent el crit de guerra: «Fes el que et doni la llana». L’entonen l’ Eva i la Kiara, catalana i brasilera unides pel fil, no pas pel destí. Són joves, molt joves, i addictes, molt addictes. A la llana. Per descomptat. Originals, també. Tant que el Dia Mundial de Teixir en Públic el van avançar. El van celebrar divendres als jardins d’Enric Sagnier. Van portar una bandada d’ocells amigurumi . Nom estrany, però de resultats tendres. Són peluixos. Teixits a mà, això sí. 

Dissabte, els flamencs, paons i altres ocellets 'kawaii', els 'amigurumi' són d’ascendència nipona, presidien una altra trobada a Lalanalú. No el del Dia en qüestió, sinó el que celebren cada tercer dissabte de mes que en aquesta ocasió va coincidir amb el Dia. Llavors va aparèixer l’ Andrea . 12 anys. La guerrillera tricotera més jove de les vistes durant la jornada. Té futur. Per la seva destresa i perquè teixir no és cosa d’àvies. Una nova moda apunta a l’horitzó: l’electrotèxtil. Es teixeix amb fils conductius i es creen circuits. Així mateix. Tot i això, a una li agafen ganes d’agafar el ganxet i fer el que li doni la llana.