ENTREVISTA AMB EL DELFÍ DE TRIAS

Joaquim Forn: "Sembla que Colau hagi vingut a salvar el món"

El portaveu del grup municipal de CiU acusa l'alcaldessa de "haver-se oblidat de la resta, que és una majoria"

Joaquim Forn, a la galeria gòtica de l’Ajuntament de Barcelona, dijous passat.  / CARLOS MONTAÑÉS

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

–¿Barcelona està pitjor avui que fa un any?

–Ho està. Anem a pitjor. Estem perdent ganxo i oportunitats.

–A la seva conferència de dijous es va referir a Colau amb les expressions «tic autoritari», «pretesa superioritat moral», «bons contra dolents» i «arrogància ideològica». Sembla que parli d’un règim totalitari.

–No dic que perilli la democràcia amb Colau, però sembla que ha vingut a salvar el món, com si la història de Barcelona comencés amb la seva arribada. Quan entres en un lloc no pots dir que tot està malament i que ara ho arreglaràs. 

–¿Acostumats a tenir raó?

–Sí, és això. Crec que suporten molt malament la crítica. La ciutat s’ha construït amb respecte a les diferents ideologies. Ara això no és així. Aquí tots hem de passar per l’adreçador i anar alhora amb Barcelona en Comú. Prenen decisions sense el recolzament majoritari, i això ens preocupa. 

–¿Creu llavors que governen per a alguns només?

–Sí, s’han oblidat de la resta, que és una majoria. 

–L’èpica potser aniria bé en el conflicte laboral de TMB.

–Pensar que passaran per l’adreçador perquè són dels meus, com ha fet Colau, ja es veu on ens ha portat. En aquest tema, no obstant, hem sigut poc crítics perquè entenem les dificultats, però és cert que hi ha hagut errors i arrogància.

 

–Vostè va tenir Josep Garganté al davant quan presidia TMB. ¿Quina relació mantenen ara?

–No el vull fer més gran del que és. La CUP té tres regidors. Una cosa és el pes polític, i una altra, el mediàtic i la capacitat de fer espectacle. No hem de caure en això, som aquí per fer oposició. L’espectacle el cedim a d’altres.

–A diferència de Can Vies, el desallotjament del banc expropiat l’han pogut seguir des de la grada. ¿Com ho hauria gestionat CiU?

–Teníem clar que la situació del lloguer del local era provisional; un any. A partir del moment en què es fa el contracte, comencen els contactes, però són complicats perquè no reconeixen les administracions. No sabem què ha fet Colau des del juny del 2015. La sensació és que no han fet res.

–No m’ha donat la solució. Tampoc vostès amb Can Vies van poder resoldre el tema, que segueix obert.

–Arriba un moment en què has de prendre una decisió. Si hi ha un pla, s’ha de portar a terme. En el cas de Can Vies, es va oferir anar a un altre equipament, però no hi ha més sortides. 

–¿Quina opinió li mereix la relació entre govern i Guàrdia Urbana? 

–No descobriré res de nou si dic que la relació és de màxim allunyament i desconfiança. És insòlit que el cap de la Guàrdia Urbana demani a l’alcaldessa que els protegeixi i intervingui contra un dels seus regidors. No s’havia vist mai. Les paraules d’Evelio Vázquez demostren que s’ha trencat la confiança entre els uns i els altres. Els agents no tenen unes ordres clares. Un exemple: el top manta. S’ha portat molt malament. Els policies moltes vegades se senten desprotegits, amb por d’intervenir.

–¿Creu que serà l’estiu amb més top manta?

–Segur. Ja ho hem vist fins i tot a l’hivern. A més a més, els manters saben molt bé la pressió que hi ha, que és nul·la, i que poden campar com vulguin. El fenomen s’ha disparat perquè molts que exercien la venda ambulant a la costa catalana ara els tenim aquí. 

–Tal com parla, sembla que no veu els regidors de Barcelona en Comú preparats per governar.

–Han arribat amb un gran desconeixement. No s’imaginaven governant i ara veuen que difícilment podran complir el que van prometre.  I no es poden escudar en el fet que només tenen 11 regidors. A la feina s’hi va après. Tots podem cometre errors, però no pensar que tens quatre anys per aprendre’n.

–El pacte amb el PSC sembla que els dóna una mica d’oxigen.

–Però a la vegada és el paradigma de la contradicció. Els van acusar de ser màfia. Per trencar amb un model que criticaven han acabat pactant amb els seus ideòlegs. 

–Turisme, un altre tema calent.

–Ser una ciutat turística té els seus peatges, és evident, però els has de fer suportables. Dir que no hi ha barris que pateixen una sobreexplotació del turisme seria irreal. És evident que fan falta solucions, sense oblidar que és un sector que genera  inversions i llocs de treball. No ens ho podem carregar tot.

–¿Creu que per Colau el turista és un enemic?

–Ha modelat el discurs, però el que feien des de l’oposició era aquest. I ens preocupa. Som molt crítics amb algunes decisions, com la moratòria d’hotels. 

–¿El no de CiU al tramvia per la Diagonal és innegociable?

–No som antitramvia. Cada forma de transport és útil en funció de les circumstàncies. Pot ser molt bo per a la connexió de Barcelona amb altres poblacions, però no té sentit en la connexió interna de la ciutat. 

–¿Com valora que Pere Macias lideri el projecte?

–No entenc què els va passar pel cap, potser pensaven que canviaríem d’opinió al col·locar-hi una persona del nostre partit. Hi poden posar el senyor Pere Macias o el president de la Generalitat, no importa.

–¿Desmantellaran la federació de CiU a Barcelona?

–Que no anirem com a CiU a les eleccions és una evidència, però l’actiu que representen les persones no el podem perdre. 

–Trias l’ha elegit com el seu delfí. ¿Hi haurà primàries?

–Sí, segur, i la meva voluntat és presentar-m’hi per construir un projecte des de l’oposició. 

–Sonen altres noms. Vila, Munté, l’etern Mascarell… ¿Ha parlat amb ells?

–Sí, amb Santi Vila i Neus Munté ens veiem, però no m’han expressat el seu desig de presentar-se. És legítim que qualsevol militant i no diguem un conseller tingui l’aspiració de concórrer a les primàries. 

Notícies relacionades

–Trias es va fer independentista amb el procés. ¿Quin és el seu cas, ve de sèrie o també és un convers?

–Ve de naixement, de sèrie, no me’n puc amagar ni pretenc fer-ho tampoc, n’estic molt orgullós.