Local inexistent però amb IBI

És divendres, són les nou en punt del matí i la porta de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana ja està oberta, tot i que la jornada anterior va ser llarga (se celebrava el reivindicat ple de pobresa al districte). Filiberto Bravo, president de l’entitat, prepara el llistat de pisos propietat del BBVA al barri per assistir al cap de poques hores a una reunió de la ressuscitada taula de l’habitatge de la ciutat.

    Entre els centenars de papers urgents que desborden la seva taula, diversos requeriments de l’Institut Municipal d’Hisenda. Reclamen, contra tot pronòstic, el pagament de l’impost de béns immobles (IBI) del carrer de Vallcivera, 1, espai on en una altra època s’hi aixecava el local de l’associació, que van abandonar a principis de la dècada del 1990 perquè s’hi construís l’actual estació de tren de Torre Baró. «Fa més de 20 anys que no tenim el local i ens en segueixen reclamant l’IBI. Cada vegada que rebem una notificació la passem al districte i ells se n’encarreguen, però és que ja estem rebent també amenaces d’embargament per un local inexistent», explica Bravo.

    El més estrany del cas no és, amb tot, que segueixin sent requerits per una construcció de la qual van ser desposseïts fa més de dues dècades –al registre de la propietat hi segueixen sortint com els propietaris–, el més estrany és que utilitzen des que van deixar aquest espai, el 1994, uns barracons «provisionals» on, segons els va prometre el consistori el dia de la inauguració (a la qual va assistir-hi el mateix Maragall), no havien de passar més de dos anys.

Vila Desnonament

Mandat rere mandat, els veïns del lloc, rebatejat per ells mateixos com  Vila Desnonament, han reivindicat un local «en condicions» per exercir la seva activitat, i mandat rere mandat s’han quedat amb les ganes. Tot i que en la consulta veïnal feta per elaborar la llarga llista de peticions del damnificat barri al present pla d’actuació del districte (PAD), la construcció del local va quedar a les primeres posicions, de moment no apareix a l’agenda municipal.

    «La situació encara és més injusta tenint en compte que som una de les associacions de veïns més actives de la ciutat. A les nostres assemblees setmanals hi vénen una mitjana de 100 persones», explica el líder veïnal, molt crític (també) amb el nou govern local. «Seguim sent l’extraradi de l’extraradi. Aquí Ada Colau no hi ha vingut ni una sola vegada i ja fa un any que és alcaldessa», subratlla.

    A més a més de la defensa del dret a la vivenda, l’activitat que ha fet d’aquesta associació un referent –ha vingut gent de mig món a conèixer-los, estudiar-los i retratar-los–, als barracons de l’avinguda dels Rasos de Peguera també s’hi fan activitats de caràcter lúdic i formatiu. Des de sevillanes fins a tai-txi. 

Notícies relacionades

Un caputxino per al gos

BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur

    Les assemblees per aturar desnonaments, en realitat, han servit per tornar a teixir complicitats entre veïns de procedències molt diferents. Moltes persones arriben a l’associació per evitar perdre casa seva, però acaben participant en la resta de lluites –i activitats– del barri.

Posant ordre

Pel que fa a la kafkiana història del cobrament de l’IBI pel local fantasma, la regidora de Nou Barris, Janet Sanz, assegura que, al ser informada per aquest diari del despropòsit, ha parlat amb l’Institut Municipal d’Hisenda i han cancel·lat les factures pendents, i estan posant en ordre els papers al registre per solucionar l’abracadabrant situació. Pel que fa al local pendent, Sanz assegura que de moment no ha entrat al PAD per la quantitat d’assumptes pendents en un barri tan necessitat, però que la voluntat del govern local és trobar un espai. «Falta saber on», assegura la regidora, que confia que la inclusió de la Zona Nord de Nou Barris en la segona fase del pla de barris impulsat pel govern local ajudi a resoldre la situació.