Barcelona Regional va gastar 2 milions en projectes ruïnosos a l'època de CiU
Una auditoria revela que Vives i Müller van emprendre iniciatives "antieconòmiques" d'esquena a les administracions
L'agència nodria la seva filial BSUS amb recursos opacs als ulls de l'ajuntament
icoy1615067 barcelona 28 01 04 vistas aereas de las obras del160602170028 /
L’auditoria de Barcelona Regional (BR) que ahir a la tarda va arribar a mans dels membres del consell d’administració de l’agència, de cara a la seva reunió de dilluns, ha confirmat un secret a crits. Segons narren fonts coneixedores del contingut de l’auditoria, sota la gestió de CiU, és a dir entre la tardor del 2011 i la primavera del 2015, aquesta agència metropolitana dedicada a l’estudi i projecte d’infraestructures bàsiques per al territori barceloní va gastar dos milions d’euros en projectes «antieconòmics» i ruïnosos a l’estranger. Ho va fer, no només d’amagat de l’ajuntament i a l’Àrea Metropolitana, administracions que la sustenten, sinó també d’amagat dels òrgans de govern de la mateixa BR. La fiscalia té oberta una investigació per les presumptes irregularitats.
El president de BR va ser en aquell període Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà. Ell va ser qui va designar l’arquitecte Willy Müller com a director general de l’agència. Després de l’aparició de la primera sèrie d’articles sobre presumptes irregularitats a BR a EL PERIÓDICO, Vives va deixar la seva acta de regidor a l’oposició i es va passar al sector privat.
Fins al 2011, les sigles BR tenien un més que reconegut prestigi entre el món de l’urbanisme i les infraestructures. Parida per Josep Antoni Acebillo, el pare del 'model Barcelona',és a dir de la reforma radical que va viure la ciutat des del 1979, eren moltes les peticions d’ajuda que arribaven des de l’estranger. Segons els seus estatuts, aquesta agència es prestava a ajudar i assessorar aquelles administracions més enllà de la regió barcelonina que tinguessin algun tipus d’acord amb l’ajuntament.
UNIÓ D’INSTITUCIONS
El 2009, per donar curs a aquestes peticions, BR crea, juntament amb el Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona i la Fundació Abertis, una agrupació d’interès econòmic BSUS, Barcelona Strategical Urban Systems, una mena d’unió temporal, no d’empreses, sinó d’institucions. Amb l’arribada de Vives i Müller, i tenint en compte que, a diferència de BR, a BSUS no hi ha presència de l’ajuntament barceloní en el consell d’administració, la filial es converteix en una estupenda pantalla de les activitats de la cúpula.
Les conclusions de l’auditoria són demolidores. D’aquells dos milions malgastats en projectes antieconòmics d’amagat de l’ajuntament i de l’Àrea Metropolitana, 1,2 milions s’abonen en nom de BR i 800.000 en el de BSUS.
Müller i Vives es llancen a la recerca activa de clients, especialment en els països emergents, els BRIC. A excepció de la ‘I’, Índia, BR encarrega a tercers que els facilitin contractes al Brasil, Rússia i Xina (Hong Kong, en concret). El total desemborsat per intermediacions puja a 260.000 euros. Els contractes que es cobren, a 280.000. Amb els 20.000 euros de diferència, però, no es van cobrir les despeses en personal, viatges i diversos, que es van elevar a més de 500.000.
Exemples abracadabrants
La participació d’un concurs, de la mà de Ricardo Bofill, sobre com fer créixer la ciutat de Moscou van suposar unes despeses de 270.000 euros, sense cap mena de compensació. Una terminal de creuers a Rio de Janeiro, pèrdues de 170.000.
El 'modusoperandi' va ser el que s’acostuma a donar entre empreses matrius i filials. Sota la forma de convenis, BR traspassava diners i recursos materials a BSUS. I, com es veu, aquells diners s’invertien sota criteris nul·lament econòmics, generant lògiques pèrdues. Al final, aquestes van ser tan grans que la Fundación Abertis va decidir marxar de l’entramat, segurament al veure que passaven coses, com a mínim, peculiars.
I BSUS acaba amb grans números. Entre el 2012 i el 27 de novembre del 2014, data en què es posa fi a BSUS, Barcelona Regional perd gairebé un milió d’euros amb la seva filial.
530.000 EUROS DE DÈFICIT
El dèficit de BSUS suma 188.000 euros de l’etapa Acebillo (i perquè el Govern grec no va abonar un deute de 180.000 per un projecte de l’aeroport d’Atenes) i 530.000 de l’etapa convergent. I com diu l’auditoria, el president de BSUS i de BR, Vives, va rebutjar que el dèficit l’assumissin les quatre parts que integraven la filial. Va voler que BR se’n fes càrrec completament, alliberant el Consorci, el Port i Abertis, que no és clar que haguessin acceptat un altre procediment. Es fa càrrec de les pèrdues (200.000 euros), condona deutes que la filial havia contret amb l’agència matriu alliberant els socis.
BR va assumir pèrdues de més de 300.000 euros, entreels quals s’hi han d’incloure els 130.000 de l’aportació inicial i la renúncia a cobrar-ne 190.000 més. La resta de socis van perdre aquells 130.000 de l’inici.
Notícies relacionadesEl que no explica l’auditoria és, sens dubte, la pregunta del milió de rubles: ¿per què tant d’afany en projectes ruïnosos a l’estranger?
