Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona: "La seguretat és massa important per deixar-l'hi a la dreta"

Com els bussos professionals després d’estar un llarg període a les profunditats dels oceans, Badalona fa un any que està a la cambra hiperbàrica. En aquesta ciutat en permanent estat de tensió per la manera d’entendre la política de Xavier García Albiol (PP), l’alcaldessa Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) ha suposat un radical canvi d’estil.

–La seva elecció com a alcaldessa fa un any va ser una sorpresa, una cosa inesperada, i el pronòstic sobre què passaria a partir de llavors era incert.

–Doncs quan ja ha passat un any, tenim la satisfacció d’haver demostrat que allò que per a molta gent era vulnerable, un govern nou, molt plural, amb moltes sigles, coses que s’associaven a inestabilitat i debilitat, ha sigut exactament el contrari. Badalona ara té un govern cohesionat i gens partidista, que treballa per al bé comú. I a més a més hem pogut aprovar els pressupostos amb comoditat, amb tot el que això implica.

–Com altres alcaldes, vostè va heretar unes finances municipals en una situació molt precària.

–Els anys anteriors no només s’havia de complir la llei Montoro i estàvem fiscalitzats, sinó que a això s’hi unia la voluntat de l’anterior govern de complir estrictament amb aquella llei, i això va provocar que en polítiques socials anéssim cap enrere. Això, afortunadament, ha canviat. Aquest és el primer any que ja no estem fiscalitzats. Això ens dóna un petit marge. Hem pogut reequilibrar les partides, buscar la forma d’optimitzar al màxim els recursos de què disposem, així que hem aprovat els pressupostos més socials que ha tingut Badalona. Hem apujat el 40% la partida social, hem reduït el 30% la partida financera i hem disminuït el 12% la partida destinada a sous de càrrecs electes i directius. És, insisteixo, el pressupost més social, però també el més participatiu i el més transparent.

–¿L’ha sorprès l’alegria amb què un ajuntament gasta els diners dels contribuents? Ja m’entén, allò d’aixecar alfombres...

–Sí. De fet, una de les feines que ens toca fer és una cosa molt interna, restablir allò que durant anys s’ha espatllat. Ens toca posar ordre, per sentit de justícia. Ens hem trobat tracte clientelar a algunes entitats, diferència de tracte a l’hora de subvencionar, de decidir quines despeses passen per sobre d’altres. Per exemple, en les últimes Festes de Maig de l’etapa de García Albiol, que coincidien amb una campanya electoral, es van programar uns concerts extra que no estaven pressupostats. Badalona Cultura va haver d’assumir el forat econòmic. És cert que els ajuntaments som l’Administració que més mal finançament té, i això malgrat que som els que hem d’afrontar les emergències més directes, però per davant de tot hem de gestionar millor els diners de què disposem. Ara, per exemple, estem revisant els grans contractes amb el propòsit de

remunicipalitzar alguns serveis, perquè per aquí se’n van molts diners.

–¿Quins?

–De moment, només ho estem revisant. El que hem descobert amb sorpresa és que hi ha molts contractes que estan per actualitzar, que estan en fase de pròrroga, contractes irregulars perquè ja han caducat. Quan firmes un pagament d’aquesta mena, l’interventor municipal t’ho recorda: ‘Paga, però aquest contracte és irregular’. El problema, no obstant, és que mantenir aquests contractes tal com estan surt caríssim a l’Administració pública. Aquest primer any a l’alcaldia l’hem dedicat a inventariar els contractes i a des-

cobrir què no és necessari externalitzar, a revisar clàusules que són desfavorables per al consistori.

–Xavier García Albiol, com a alcalde, presumia cada setmana d’actuacions policials contra la petita delinqüència a la ciutat. De sobte, Badalona ha passat a un segon pla en aquest capítol.

–Senzillament, hem canviat el relat sobre la ciutat, de negatiu a positiu. Es fa estrany que la política d’un govern municipal sigui projectar la ciutat en negatiu, però era així, i això no beneficia ningú. Ara projectem Badalona com una societat de valors. Això no vol dir que no estiguem compromesos amb els temes relacionats amb la seguretat. Les competències de seguretat, per exemple, no les he delegat, depenen directament de l’alcaldia. Des del primer dia hem assumit la importància de la seguretat, però és evident que hi va haver una instrumentalització d’aquesta matèria durant l’anterior mandat. A vegades pot sorprendre que un govern com el nostre, que és d’esquerres, que ve del carrer, parli molt seriosament d’economia i de seguretat, però és que aquestes són dues qüestions tan importants que no les podem deixar en mans de la dreta.

–El seu govern ha fet bandera de la participació, però les xifres de veïns que col·laboren en la presa de decisions, en aquest i en altres ajuntaments, són encara molt baixes. ¿Què pot fer per posar-hi remei?

–S’ha de fer creïble la participació. Fer-la de veritat. De moment hem donat l’oportunitat de participar en l’elaboració dels pressupostos de manera que la decisió fos vinculant. Amb la participació el que ha passat és que a vegades s’ha pervertit, s’inicien processos que després no es completen. El nostre repte és que els processos siguin reals.

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

–Badalona té un enorme projecte urbanístic en marxa, el canal del port i les seves promocions im- mobiliàries, que d’entrada no li agrada.

–Sí, i a això s’hi ha d’afegir ara la conservació de les xemeneies de Sant Adrià, perquè part dels terrenys estan a Badalona, i en això sí que som encara a temps de decidir. Són dos projectes connectats geogràficament. La gran diferència és que el pla de les xemeneies encara s’ha de definir i el del canal és un projecte que hem heretat i en què les decisions es van prendre fa molts anys. És un model d’urbanisme que nosaltres no hauríem aprovat, però que ja està en marxa. L’única cosa que podem oferir és fer-lo transparent, tan participatiu com sigui possible i fer que la ciutat es reconciliï amb el projecte. Podem, a més a més, intervenir en el tipus d’equipaments que s’hi instal·laran.