La proposta de Colau per a la Ronda de Dalt només cobreix el 24% de l'artèria encara descoberta

Abordar la cobertura de la Ronda de Dalt no era una prioritat per al govern d'Ada Colau. Almenys no a curt termini, perquè encara que sí que apareix al programa electoral de Barcelona en Comú, sense excessiva concreció, el govern pretenia impulsar abans altres iniciatives, matèries més socials. Però la pressió veïnal i política ha provocat que aquest projecte avancés algunes caselles en la classificació d'assumptes imperiosos. La proposta presentada dimarts als barris, que haurà de passar pel filtre veïnal i pel ple municipal abans d'aprovar-se, transcendeix el cas concret de l'artèria, ja que resumeix el 'karma' urbanístic que vol impulsar l'ajuntament en tota la ciutat. Busca, a grans trets, "reduir la fractura urbana que genera aquesta via" i aconseguir "millorar la qualitat de vida dels veïns de l'entorn". Meritoris objectius. Com aconseguir-los és el que ha caldejat l'ambient entre els residents, que tenien al cap un projecte molt més ambiciós; bàsicament, que l'autopista desaparegués de la seva vista. La cobertura total que se'ls va prometre. L'esbós actual només resguarda el 24% del total del traçat que segueix en l'aire lliure entre la plaça d'Alfonso Comín i la Meridiana.

 

El projecte de Colau -90 pàgines que poden consultar-se a la web de transparència del consistori-, es divideix en cinc trams que recorren els districtes de Sarrià-Sant Gervasi (tram 0, que s'abordarà en el futur perquè ni tan sols hi ha estudis encarregats), Gràcia (tram 1), Horta-Guinardó (trams 2 i 3) i Nou Barris (tram 4). La proposta municipal afecta aquests tres últims sectors, que sí que compten amb un treball previ d'anàlisi, licitat en temps de CiU. La mateixa alcaldessa ha explicat que el disseny beu d'aquests assajos, que, no obstant, han hagut d'adaptar-se als significatius canvis imposats per l'actual equip municipal, una estratagema legal que els veïns desaproven.

CARRERS PER LATERALS

Entre els objectius generals, "reconvertir les actuals calçades laterals en carrers de la ciutat", integrar la bicicleta, aconseguir reduir el trànsit entre un 20% i un 25%, "millorar la transversal de proximitat entre barris" i reduir la contaminació acústica. Tot, segons l'informe presentat als veïns, "sense modificar el traçat ni les rasants del tronc central de la Ronda de Dalt", una cosa que sí que contemplaven els convergents, que mai van aribar a aquest nivell de detall però sí que van prometre, després d'un pacte amb el PSC, el que els veïns fa gairebé 30 anys que imploren. Això sí, a un preu gens menyspreable: 400 milions, una xifra que va portar Colau a definir el pla com a "faraònic i maximalista".  

Sobre les cobertures totals, i aquí hi ha l'enuig dels residents d'Horta-Guinardó, el consistori sosté que les limita "als llocs en què estiguin clarament justificades, per la concurrència de donar solucions a diferents problemes a la vegada, i on les condicions físiques, geomètriques i topogràfiques ho permetin". Entre la plaça d'Alfonso Comín i el creuament amb la Meridiana hi ha 5,9 quilòmetres. En aquest tram, la Ronda de Dalt passa descoberta al llarg de 3.795 metres (476 a Gràcia, 2.855 a Horta-Guinardó i 464 a Nou Barris). Analitzat el projecte amb deteniment, la previsió és cobrir completament uns 910 metres (605 metres a Horta-Guinardó, 305 a Nou Barris i cap a Gràcia), o sigui, el 24% del que somiaven els barris. Aquest percentatge va provocar que els afectats plantessin Colau en la comissió de seguiment de la cobertura de la via, dimarts passat a la tarda. Aquest divendres al matí, en roda de premsa, està previst que les cinc associacions de veïns de l'entorn de la Vall d'Hebron expressin el seu malestar davant la proposta i comparteixin el seu full de ruta davant un pla que consideren "una presa de pèl i una imposició".

PETITS PEGATS

Notícies relacionades

Cal Trabal, l’últim reducte agrícola

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

El govern apel·la als diners per reduir el pressupost a gairebé la meitat, 206 milions d'euros, dels quals només n'aportarà 15 en els pròxims tres anys. Però també a la seva manera de concebre l'espai públic. Per això no es conformen amagant la Ronda de Dalt. Imaginen un entorn amb bicicletes, carril bus, zones verdes, millor connexió amb la muntanya i 20 nous punts d'unió entre els dos costats de la cicatriu. Una manera d'entendre la reforma a través de cobertes parcials, passos aeris i subterranis, un parc central entre la Vall d'Hebron i Montbau (aquest sector requeriria 82 milions d'euros) i petits pegats entre el velòdrom i la plaça de Karl Marx. És aquest el tram que genera més controvèrsia, ja que l'anterior govern havia plantejat construir un túnel paral·lel al metro que permetés convertir la calçada actual en terreny guanyat per al ciutadà. Això, ara, està totalment descartat.

El treball realitzat per tècnics municipals aporta imatges virtuals que ajuden a fer-se una idea del resultat que tindrà l'obra. Però incorre en alguna trampa, ja que sembla incloure com a noves moltes zones verdes que ja existeixen. L'alcaldessa entenia dimarts l'enuig d'uns veïns "que fa anys aguantant mentides i falses promeses".