El comboi ressuscitat
Un viatge nocturn a bord d'una de les joies arqueològiques del suburbà barceloní commemora els 90 anys de l'anomenat Metro Transversal
Passejada nocturna en un comboi històric del metro de Barcelona. /
Les màquines tenen el poder de ressuscitar i algunes ho converteixen en hàbit: la històrica i de nom prosaic M1-M6-M8 –podria, per què no, anomenar-se La Vella Manolita o una cosa així– ho va fer novament ahir a la matinada –ressuscitar–, quan –a la manera tradicional, és clar– va saltar a les vies per commemorar el 90è aniversari de la inauguració del Metro Transversal, precursor de l’actual línia 1 o línia vermella, segons la denominació que utilitzi cadascú. És el costum que té: sortir del magatzem a mostrar-se i presumir cada cop que el metro celebra l’aniversari d’alguna cosa, exhibir la seva magnificència antiga, els seus mecanismes antics, la seva antiga manera de moure’s; no en va és considerada la gran joia de la col·lecció històrica de TMB, els únics tres vagons que queden del Gran Metro –i això sí que és un nom–: la primera, primeríssima línia del suburbà barceloní.
Unes 300 persones es van presentar cap a mitjanit a l’estació de Sagrada Família, algunes vestides d’època per estar a to amb el tren, amb el seu aspecte i la seva decoració, i amb el seu sotragueig d’altres temps: el que va anar escampant a mesura que deixava enrere túnels i andanes –aquests sí, d’aquest temps: fomentant el contrast–. Al concepte retorn al passat que planava sobre l’esdeveniment hi van contribuir decisivament els integrants de l’Associació Retrofuturista Nautilus, una quinzena de personatges disfressats d’albors del segle XX la presidenta dels quals, Vany Miranda, va dir això sense donar-li ínfules d’eslògan (encara que potser ho hauria hagut de fer): «Tot el que és d’època, sempre ens hi trobaràs». Era l’aire que es respirava. Ple com probablement ho va estar en les hores punta de la seva prolongada vida útil (fins al 1987), el comboi va viatjar fins a l’estació de La Pau per fer de seguida el camí invers, recorrent en solitari –txucu-txucu, txucu-txucu– la desolada xarxa del suburbà.
És una imatge: túnels deserts per tot arreu, combois adormits després de la cansada jornada i un tren fantasma vingut d’un altre temps solcant les vies carregat de fantasmes.
Nou estacions
La línia del Gran Metro que connectava les places de Catalunya i Lesseps, inaugurada el 1924, i el Ferrocarril Metropolità Transversal, o Metro Transversal, que va començar a funcionar dos anys més tard: aquí hi ha l’origen de la xarxa de metro de Barcelona tal com existeix avui dia. És a dir, que la resta va venir després. El Transversal, homenatjat amb aquest viatge nostàlgic, va néixer de la necessitat de facilitar el transport a l’Exposició Internacional que havia de tenir lloc el 1929, a Montjuïc, mitjançant un enllaç ferroviari subterrani entre el sud-oest i el nord-oest de la ciutat. El primer tram va ser inaugurat el 10 de juny de 1926 i recorria nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.
En aquest viatge nostàlgic hi havia tres personatges clau. El primer era Xavier Cardellach, responsable de les cotxeres del Triangle Ferroviari on passa el temps la M1-M6-M8; el guardià, per dir-ho així: «Hem hagut de recobrir amb vinil les parts exteriors per l’assumpte dels grafiters; pel que sembla, pintar aquest tren és considerat el gran trofeu». El segon era Xavier Hernández, el motorista, que no conductor («quan parlem d’aquest tren parlem de motors»), que va aprendre dels que al seu dia van fer anar rutinàriament aquests trens. El tercer era Antonio García Bañón: l’home que en tàndem amb el desaparegut Luis Bruguera es va encarregar de restaurar la màquina. «Podria passar-me hores parlant d’aquest tren», diu, i això ho diu tot. Abans de jubilar-se va treballar 20 anys com a tècnic de manteniment de la línia 3.
'Prohibit pujar o baixar en marxa', diu un avís a l’interior dels vagons. 'Conservin els bitllets per entregar-los a la sortida', un altre. En això, pel que sembla, les coses no canvien. O sí: enlloc s’esmenten multes estrambòtiques.
