Jordi Camí: "En igualtat de condicions, Barcelona és insuperable"

Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia Clínica de la Universitat Pompeu Fabra, ha pilotat el projecte del Parc de Recerca Biomèdica (PRBB) des de molt abans que es fes realitat.

–¿Què hi havia aquí antigament? 

–El camp del Barceloneta.

–¿I quan va començar a fer-se realitat el seu somni? 

–La primera proposta la vaig redactar el 1985, quan era director de l’Institut Municipal d’Investigaciones Mèdiques, però quedava molta feina per fer. El primer pas fonamental va ser el 1991, a l’aconseguir que el pla general urbanístic reservés aquest espai per a parc biomèdic. Sempre hi va haver una persona molt receptiva, Joan Clos, primer com a regidor de Ciutat Vella i després com a alcalde. Tot va cristal·litzar llavors. També va ser molt important la posada en marxa dels estudis de Ciències de la Salut de la Pompeu Fabra i l’acord amb l’ajuntament. Això ho va desencallar. El 2000, hi va haver una inauguració política i l’any següent van començar les obres.

–¿Com va convèncer els polítics?

–Suposo que hi va haver diversos aspectes. Un va ser fer-los veure la necessitat d’impulsar la investigació biomèdica al costat d’un hospital i una universitat. Un altre va ser aconseguir una massa crítica important d’investigadors. Crec que va ser  una visió encertada.

–¿Quina diferència hi ha entre el projecte inicial i el resultat actual?

–No és el mateix perquè tot evoluciona, però l’essència és la mateixa. Potser al principi vam tenir una visió més integrada dels centres, amb plataformes i recursos administratius compartits. Ens hem anat adaptant als temps.

–¿La realitat ha anat més ràpid que les previsions? 

–Sí, en molts aspectes. Quan va començar a funcionar el PRBB, per exemple, no existien els smartphones ni el núvol a internet. Un dels aspectes que ens ha superat ha sigut el tractament de les dades informàtiques. Quan vam crear el nostre data center es considerava un monstre, i es va quedar petit. Per mantenir-nos en la frontera del coneixement hem hagut de ser flexibles.

–¿Un edifici tan singular i una ciutat com Barcelona han influït en la captació de talent estranger?

–Molt, però no ha sigut el factor determinant. Els científics bons volen anar on hi ha altres científics de referència i on les condicions són bones per treballar, començant per la qüestió tecnològica. Si això ho trobes a Minnesota, encara que tingui un clima tan radical, doncs te’n vas a Minnesota.

–¿Llavors? 

–Doncs crec que aquests requisits indispensables per captar talent els hem acabat aconseguint en poc temps. I, llavors, si estàs en igualtat de condicions, Barcelona resulta imbatible.

–¿Com els ha afectat la crisi?

–Encara que la crisi ha sigut devastadora, especialment pel que fa als recursos procedents de l’Administració central, hem sobreviscut bastant bé perquè la gent d’aquí ha reaccionat i ha sigut capaç de captar recursos europeus amb èxit.

–¿I alguna altra clau de l’èxit? 

–Els diners són una condició necessària, però no suficient. Suposo que vam tenir visió, lideratge i organització. El secret ha sigut envoltar-te de persones més brillants que tu, com és el cas del professor Miguel Beato.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

–¿Què serà el PRBB d’aquí a deu anys? 

–Potser no existiran els mateixos centres ni la mateixa distribució, però espero que el PRBB segueixi sent un lloc de referència internacional.