¡Ai!, primer dia de classe a l'escola de gladiadors

Badalona està un any més, i ja en van 12, de Magna Celebratio, si fa no fa com la festa major romana, dies de pèplum, degustacions culinàries, recreacions teatrals i conferències per a tots els gustos. 'Els amulets fàl·lics roman's. Aquesta la pronuncia l’historiador Adrià Domínguez. També promet la del catedràtic Joaquín Ruiz de Árbulo, 'El tràfic d’influències en la societat romana: l’origen de tots els nostres mals'. El títol és temptador, però, de sobte, al programa, surt una proposta més irresistible, Schola Gladiatoria. No cal tenir un llatí cum laude per saber de què va: curs d’iniciació a l’ofici de gladiador.

El professor és Ricardo Cagigal, càntabre rendit a Roma com no ho van fer els seus avantpassats. El nord peninsular va ser una pedra a la sabata per a l’imperi. 'Bellum Cantabricum et Asturicum'. La guerra contra els del nord no només tenia nom, sinó que inusualment va ser dirigida en persona per Cèsar August, segons Anthony Gibbons, tot un guaperes.

 El problema és que Cagigal no va sobrat de temps i és impossible concertar una cita i xerrar mentre enllustra el casc de mirmil·ló o esmola el trident. El lector ha de saber que mentre llegeix aquestes línies creua  Espanya, del Cantàbric al Mediterrani, una furgoneta on van, amb totes les seves armes i uniformes de lluita, cinc gladiadors i un lanista, aquest últim, la peça crucial del negoci fa 2.000 anys, ja que és l’entrenador de la companyia.

Cagigal és autor d’una completíssim tractat sobre aquesta professió de l’antiguitat que ha fascinat tants autors al llarg dels segles. «Al matí llencen els homes als lleons i, al migdia, els llencen als espectadors», va escriure un decebut Sèneca. Nietzsche, a qui potser ningú ha superat a l’hora de destripar els comportaments socials, sostenia que el temperament que va permetre als romans conquistar el món necessitava una vàlvula d’escapament, i aquesta funció la va exercir el circ, i de quina manera.

Cagigal impartirà diverses master class per a aspirants a gladiador  dissabte i diumenge, i se n’anirà tan ràpid com ha arribat. Com a aperitiu no queda més remei que conformar-se amb unes classes teòriques per telèfon. «El que oferim és veure més enllà de la peça que hi ha a la vitrina», anticipa.

Els primers espectacles de gladiadors –explica– tenien una funció sobretot cerimonial. Així va ser, per exemple, amb motiu de la primera lluita de gladiadors programada en terra hispana, l’any 206 abans de Crist. Va ser en honor a Escipió l’Africà. Per desgràcia es desconeix on es va celebrar. «El més probable és que fos a l’actual Cartagena o a Empúries».

El 'show bussines' va venir més tard, el dels gladiadors idolatrats pel públic, milionaris si en sortien amb vida, com Carpòfor, cèlebre per les seves lluites contra feres, capaç d’abatre un rinoceront amb la seva llança, o millor encara, Celadus, de qui a Pompeia es conserva un grafit molt eloqüent, 'suspirum et decum puellarum', en traducció molt lliure: el que posava volcàniques les dones de la ciutat. Eros i Tànatos, com sempre, agafats de la mà.

CELADUS, PER QUI SOSPIRAVEN LES DONES

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

El que Cagigal promet al públic és, primer, evidentment, una mica d’història, però, sobretot, una representació fidel de l’ofici de gladiador. «La gent pot veure com es degollava una persona», tasca en principi simple, llevat que un vulgui ser gladiador del mètode, que és del que es tractava a Roma. Això ho tenia molt clar Marc Aureli, que va deixar dit que els espectacles del circ podien ser brutals i degradants, però, per favor, mai monòtons.

En resum, que després de la classe teòrica i telefònica, dissabte toca la segona lliçó, la pràctica, més que res per seguir els savis consells de Sèneca. «Aliquando et insanire iucundum est», o sigui, de tant en tant convé fer alguna tonteria.