El fiscal demana que s'imputin dos delictes greus a Garganté

El fiscal ha recorregut davant l'Audiència de Barcelona la decisió del jutge d'enviar a judici ràpid el regidor de la CUP a Barcelona Josep Garganté per coaccions lleus a un metge, a l'entendre que se li han d'imputar dos delictes greus donada la "intensitat" de la pressió que va exercir.

En un escrit, la fiscalia demana a l'Audiència que revoqui la decisió del titular del Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona de jutjar Garganté per un delicte lleu Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona -les antigues faltes, que no requereixen investigació prèvia- per coaccionar un metge perquè modifiqués el comunicat de lesions d'un manter i hi fes constar que havia caigut per l'empenta d'un guàrdia urbà durant una batuda.

El jutge va enviar a judici el regidor de la CUP, en contra del criteri de la fiscalia, que va demanar que s'obrís una investigació a Garganté -així com a les persones que l'acompanyaven, pendents d'identificar- per un delicte de coaccions menys greu i un altre de falsedat en document oficial com a inductor.

Pel ministeri públic, les coaccions al facultatiu revesteixen més gravetat ja que es van exercir mitjançant "un grup coordinat", i la sola "presència plural" d'aquest grup reforça la conducta de Garganté i "fa que se superi l'àmbit penal dels delictes lleus per la intensitat de la pressió generada".

"És evident que un grup, per més que es limiti a reforçar amb la seva presència un portaveu, resulta un element susceptible d'intimidar", raona el fiscal, que també considera rellevant que els fets passessin al servei d'urgències, on "tots els facultatius i personal sanitari es troben sotmesos a pressió i necessiten la màxima serenitat possible".

PROCÉS PENAL O CIVIL

A més, l'escrit de la fiscalia argumenta que, si Garganté hagués aconseguit el seu propòsit, s'hauria alterat "l'etiologia lesional al comunicat mèdic d'urgències", cosa que obriria la porta a imputar a una tercera persona -el guàrdia urbà- un procés penal o civil per exigir la corresponent indemnització. "Fer constar com a causa d'una lesió una agressió suposa l'existència d'una acció voluntària i dolosa d'un tercer per perjudicar la integritat física del lesionat", recalca l'escrit del fiscal, que per això considera que procedeix imputar a Garganté un delicte de falsedat en document oficial. 

Segons el ministeri públic, el metge del centre Peracamps de Barcelona presumptament coaccionat, "com a funcionari, era compel·lit a modificar, faltant a la veritat, un document, el comunicat mèdic d'assistència d'urgències, que té la condició de document oficial (...)". El fet que el "fi perseguit" fos perpetrar un delicte de falsedat documental "no és aliè al tipus penal i ha de ser tingut en compte a l'hora de valorar la intensitat de les coaccions", sosté l'escrit de la fiscalia.

Notícies relacionades

Un vídeo mostra Garganté reclamant a un metge que canviï el seu informe d'atenció a un manter

Els manters van ferir un urbà, segons l'informe de l'operació després de la qual es va personar Garganté

El ministeri públic discrepa del jutge perquè aquest suposat delicte de falsedat documental hauria de ser investigat per un altre jutjat de Barcelona que va rebre els dos informes d'assistència del manter: el confeccionat pel metge del Peracamps i el del Clínic, en què el ferit va fer constar com a causa de les lesions "una agressió".

Pel fiscal, l'intent de Garganté que el metge modifiqués el comunicat de lesions del manter "podria ser en si mateix constitutiu del presumpte delicte de falsedat en document oficial, amb independència que l'existència de l'altre informe pogués donar lloc a altres responsabilitats criminals". I conclou que els fets podrien constituir un delicte de falsedat en document oficial i un altre de coaccions "per la forma, el lloc, els mitjans de comissió i la finalitat perseguida".