Barcelona repudia Pujol i Cristina de Borbó i distingeix Muriel Casals

Tres medalles d’or de les que entrega la ciutat de Barcelona als seus més honorables veïns van ser notícia en el ple de l’ajuntament d’ahir. El consistori va aprovar distingir amb la medalla la difunta Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, retirar-la a Cristina de Borbó, que la va rebre el 1997, i acceptar la renúncia al reconeixement per part de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, a qui se li va donar el 1992.

Va ser l’aprovació final de decisions que ja s’havien pres a la comissió de Presidència, i que han donat peu a matisos, encara que hi ha primat el consens excepte en un cas. La medalla d’or concedida a Casals, proposada per CiU i ERC, va comptar amb el suport de tots els grups menys Ciutadans, que es va abstenir, i el PP, que hi va votar en contra.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va defensar la trajectòria de «defensa de la llengua i la cultura catalanes» de Casals i va considerar adequat que se la reconegués el mateix dia que se li retiraven galons a Pujol: «Són dos casos contraposats a Catalunya». L’alcaldessa, Ada Colau, per la seva part, va sub-ratllar: «La recordarem amb un somriure».

L’exalcalde Xavier Trias va elogiar Casals, que va qualificar com «una persona que estimava els altres i que es feia estimar». «La seva capacitat de diàleg –va afegir– li va fer guanyar-se molta gent, especialment, gent que no pensava com ella».

REBUIG IDEOLÒGIC

Tant la cap de files de C’s al consistori, Carina Mejías, com el del PP, Alberto Fernández Díaz, van rebutjar distingir Casals per ser algú vinculat amb «una ideologia» i pel seu independentisme, i no per la seva aportació en altres camps. Ciutadans es va abstenir i el PP hi va votar en contra, si bé Fernández va distingir la persona de la seva crítica i va qualificar Casals d’«afable i dialogant». Les presses, va dir, no tenen sentit en un procés que hauria de ser dialogat.

També Josep Garganté, de la CUP, va considerar que no era necessari acordar tan de pressa la medalla, cosa que a parer seu correspon més a entitats que als partits polítics, però el seu grup hi va votar a favor. El republicà Alfred Bosch, que va qualificar Casals de «barcelonina i barcelonista», va recordar que solia reunir-se amb ella. També el socialista Jaume Collboni es va sumar a la defensa de la distinció a Casals.

En el cas de Pujol s’acceptava l’entrega física de la medalla que el mateix premiat va fer el 2014. Després de la seva confessió, el grup del PSC a l’ajuntament li va fer arribar una carta reclamant la devolució de la medalla. Trias va convèncer l’expresident que era millor que hi renunciés voluntàriament per evitar que se li retirés la distinció.

L’exalcalde va intervenir en nom del grup de CiU, però en realitat va parlar com a hereu dolgut de Pujol, ja que va desenvolupar el principal tram de la seva trajectòria política sota el seu comandament: «És un tema complex, que m’emociona i m’afecta personalment. Per a mi, Pujol ha sigut una gran persona, l’he estimat, ha fet transformacions al nostre país, però és cert que el mateix Pujol ha fet un reconeixement públic d’haver tingut una actitud poc digna, i això comporta perdre la medalla. a la vida, s’ha de ser exemplar».

Trias va afegir, això sí, la consideració que l’acte d’acceptació de la medalla entregada per l’expresident no calia: «L’acte d’avui sobrava».

No hi va haver diferències en el vot: tothom va recolzar la degradació. També en el cas de la revocació de l’entrega de la medalla a Cristina de Borbó –sol·licitada per 

ERC–, que no va arribar a renunciar a la distinció.

FERVOR MONÀRQUIC DE PP I C’S

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Sí que hi va haver cert debat, perquè Pisarello va aprofitar la crítica a la infanta per defensar els valors republicans, cosa que va fer que Fernández Díaz, igual que Mejías, fes una aferrissada defensa de la monarquia espanyola. Fernández va recordar el suport de la Corona als Jocs de Barcelona. Mejías va afirmar: «Lamentem  que s’usi un cas per qüestionar la monarquia parlamentària». «La infanta Cristina ha de tornar a ser la ciutadana Cristina de Borbó», va proclamar Pisarello.

Garganté va tornar a fer gala de la seva vocació de showman i va recordar una cançó que ja va citar quan es va debatre la retirada de medalles temps enrere. Basada en una cançó popular i interpretada pel grup Mesclat, la cançó conté el vers «si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem». Ho va dir al gener i la polèmica va ser considerable. Per això, ahir Garganté va apostar fort per això: «Ara llegiré la cançó sencera».