Un de cada tres nens catalans viu en un allotjament precari

Les dades que manegen les entitats socials revelen que un de cada tres nens (33%) viu a Catalunya en un allotjament precari. La cruesa d'aquesta xifra no reflecteix tot el llast emocional i econòmic que amaga. A la pèrdua de la llar, s'hi uneix el vertigen que produeix buscar un nou sostre, i més si hi ha menors, si no s'aconsegueix un difícil lloguer social. 

Els successius desallotjaments han portat moltes famílies a anar baixant esglaons fins a acabar vivint en locals comercials, sense aigua ni llum, però no s'atreveixen a posar veu a la seva penúria "per por que els retirin la custòdia dels fills". Altres s'han refugiat en habitacions rellogades o han ocupat pisos buits propietat de bancs. Segons la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Catalunya té el rècord de desnonaments: el 23% del total nacional.

MÉS OCUPACIONS

Després del desallotjament, algunes famílies ocupen vivendes perquè "entre viure al carrer o ocupar el pis d'un banc, és clar el que s'ha de fer", assenyala Carlos Macías, portaveu de la PAH. Però comporta riscos: "Sempre hi ha d'haver algú a casa per impedir desallotjaments o que una altra família ocupi el pis", explica Mario Cuixart, vicepresident de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència.

L'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana ha avisat els veïns que "no obrin la porta als bancs perquè els faran por. Hi ha blocs on només queden dues o tres famílies, la resta són desnonaments", explica Filiberto Bravo, president de l'entitat. Les ocupacions han augmentat des de principis d'any. "Hi ha un efecte crida", apunta Bravo. Els bancs són propietaris de mil dels 4.700 pisos del barri, segons l'entitat.

Notícies relacionades

Vida desnonada

El 90% dels desnonaments de pisos a Barcelona són per impagament del lloguer

Algunes famílies desallotjades, generalment monoparentals, acaben vivint amb qui poden en habitacions rellogades. Els nens estan "en un entorn poc protector, amb relacions poc sanes", assenyala Cuixart. A aquestes mares amb feines precàries, quan els ofereixen fer algunes hores, els fa por deixar sols a casa els seus fills amb desconeguts. 

Els assistents socials recorden que tantes mudances modifiquen la conducta dels nens i provoquen "desconcentració o un alt nivell d'agressivitat. Perquè per algun lloc han de treure l'estrès", assenyala Cuixart. Les entitats no veuen indicis de millora econòmica: "La situació s'ha cronificat" i els veïns afegeixen: "Molts immigrants ho han perdut tot i han tornat al seu país”. La població de Ciutat Meridiana ha baixat un 30% per la crisi.