Una tremenda cubana i cinc dofins de ciutat

La col·lecció de dofins del Zoo de Barcelona està formada encara per sis exemplars, però molt aviat seran només quatre. Per qüestions d'espai està previst el trasllat de dos mascles a algun delfinari pròxim que reuneixi una condicions òptimes. Els que es quedin a Barcelona guanyaran una mica en comoditat, entre ells, Anak, l'únic dofí de Barcelona que va néixer en llibertat.

És una femella que va ser capturada fa 36 anys en aigües cubanes. És un dofí mular o de nas d'ampolla, el més comú del món, tant al seu Carib natal, com al Mediterrani, on, això sí, sense ser considerada una espècie en perill, sí que està qualificada com a "vulnerable".

A la seva manera, Anak és un vestigi del passat. El Zoo de Barcelona forma part d'una xarxa de parcs zoològics d'Europa que des de fa uns 10 anys va prendre la decisió de posar fi a les captures d'exemplars en llibertat. Aquesta pràctica perviu encara al món, però la cria en captivitat ha resolt el problema de la demanda per a zoològics com el de Barcelona.

L'octubre del 2012, per exemple, Anak va ser mare per última vegada. Es va aparellar amb un dels dos mascles del delfinari, Blau. La cria d'aquell part, actualment un dofí de mida considerable, és un dels exemplars per als quals s'està ultimant la recerca d'una nova llar.

UNA CICATRIU A LA BOCA

A Anak se la distingeix per una discreta cicatriu al costat esquerre de la boca i per la seva sociabilitat. L'edat és indistingible en aquests animals. La pell es manté fina fins i tot a una edat molt adulta, i Anak ja s'acosta al que es considera la vellesa. En llibertat, les femelles solen viure uns 40 anys. Els mascles, uns 30.

La qüestió eterna és què fan els dofins en un zoo. No és una animal en perill d'extinció la preservació del qual en captivitat és prioritària per salvar l'espècie. En aquesta matèria, per cert, el Zoo de Barcelona realitza notables aportacions. El cas paradigmàtic és el de les gaseles dorques subsaharianesgaseles dorques, la reintroducció de les quals en el seu hàbitat natural avança a pas lent però segur. També són notables els èxits en l'alliberament de majestuosos voltors en Doñanavoltors procedents d'una cria prèvia a Barcelona i, a escala menor, del tritó endèmic del Montseny.

Això dels dofins no encaixa en aquest perfil. Un cetaci criat en captivitat no té cap oportunitat de sobreviure a mar obert. No obstant, hi ha un punt de vista sovint oblidat. Bona part de l'enciclopèdic coneixement veterinari que es té dels dofins és gràcies a les facilitats que ofereix el seu tractament en captivitat. El rescat d'exemplars en llibertat que apareixen a les platges després de col·lisionar amb una embarcació o patir qualsevol altre tipus de contratemps no seria igual sense aquest coneixement previ.

Notícies relacionades

Barcelona haurà de renunciar als seus cetacis si no millora el delfinari del zoo abans del 2019

Una nit com les de l’Up&Down

Amb tot, els dofins han estat sempre en el punt de mira dels grups animalistes, que consideren que la seva presència en zoològics és tan inadequada com la dels goril·les, la dels orangutans o la dels ximpanzès, grans simis que destaquen per la seva intel·ligència al regne animal. De fet, la dels dofins, segons diversos estudis, és fins i tot superior. Són capaços de reconèixer-se en un mirall. És només un detall entre molts.