Barcelona haurà de renunciar als seus cetacis si no millora el delfinari del zoo abans del 2019

Els sis dofins del Zoo de Barcelona van deixar d'actuar com cetacis ensinistrats, amb els seus cèrcols i pilotes, l'octubre passat. Va ser una decisió al seu dia anunciada amb tota mena de detalls, com un acte de coherència d'una ciutat que abans s'havia declarat antitaurina, que havia prohibit els espectacles de circ amb animals i que, posats a fer, fins i tot va vetar l'exhibició de gossos, gats i altres bèsties als aparadors de les botigues de mascotes. Aquell punt final en les acrobàcies dels dofins havia de ser, així es va dir llavors, l'inici d'una etapa en la qual Anak, Blau, Leia, Tumay, Nuik i Kuni havien de ser mostrats en públic d'una manera més respectuosa i, sobretot, en una nova llar molt més espaiosa i còmoda.

El primer s'ha complert. Des del mes de febrer passat, estranyament sense que s'hagi publicitat, els dofins del zoo reben de nou visites. El segon, no obstant, ha caigut en uns estranys llimbs, ja que el govern d'Ada Colau ha anunciat la creació d'un grup de treball que haurà de debatre el futur del Zoo de Barcelona i en el qual ha decidit donar veu d'una manera destacada a filòsofs, comunicadors, psiquiatres, pedagogs, grups animalistes i fins i tot, per a sorpresa dels biòlegs i veterinaris del parc, fins i tot a la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Però el cronòmetre, no obstant, juga en contra dels cetacis del zoo. El 2019 finalitza el termini fixat per l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM) per renovar radicalment l'actual instal·lació. Si aquesta operació no es porta a terme, Barcelona haurà de desprendre's dels seus dofins. Queden només tres anys.

Des que va ser inaugurada el 1968, l'única instal·lació del zoològic amb llargues cues ha sigut sempre el delfinari. Les famílies arribaven a esperar més d'una hora per assistir com a públic a una de les poques actuacions diàries programades. Des del febrer passat, gran novetat, l'accés al delfinari és lliure. La grada hi segueix sent, però no serveix per que hi segui el públic. A mitja altura s'ha construït un mirador. Els dofins neden al tanc com els ve de gust. Un parell de vegades cada hora, els cuidadors entren i interactuen una estona amb els cetacis. Se'ls dóna menjar (areng, espasí i, sovint, per especials propietats nutritives, calamar), però no se'ls exigeixen cabrioles a canvi d'això. Els agraden les carícies a la panxa i els copets amb els palmells de la mà al dors.

L'horari d'aquestes estones d'oci no estan anunciats de cara al públic i, a més, són aleatoris, per evitar que els dofins s'aprenguin les rutines. Quan es retiren, els cuidadors deixen ocasionalment joguines a l'aigua. No hi ha trampa en això. El propòsit no és que donin espectacle, sinó que no es tornin passius.

SET VEGADES MÉS GRAN

El problema és que ha canviat el concepte d'exhibició, però no el recinte. El març del 2014, l'anterior equip de govern va acceptar el repte de rehabilitar a fons el delfinari. Va presentar en públic una gran reforma de la zona del parc zoològic. Amb un pressupost de 10 milions d'euros, l'objectiu era crear un gran llac allà on avui hi ha una plaça circular sense gaire ús, la que en el seu punt central té l'escultura de la dama del paraigua. En dimensions, la zona per nedar dels dofins havia de ser set vegades més gran i, també, més profunda, dels tres metres actuals a cinc en la profunditat màxima. En certa manera aquest projecte anava en consonància amb altres reformes en curs en el mateix recinte animalari.

Durant els anys en què es va debatre si el zoo havia de ser traslladat parcialment al Fòrum i la resta fora de la ciutat, les inversions van estar paralitzades, les grans i les petites. Va ser una agonia. Un cop tancat aquell debat, van tornar les inversions, que tan bé li han anat als elefants, els dragons de Komodo, els hipopòtams i les girafes, entre altres espècies. L'‘operació dofí’, en canvi, anava al furgó de cua del calendari, de manera que ha sigut víctima del pèndol de la política.

Notícies relacionades

Una tremenda cubana i cinc dofins de ciutat

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Els treballs estaven ja licitats el setembre passat. Estava tot a punt per començar. Des d'aleshores, res de res, fins que el 3 de març l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la creació del grup de treball sobre el futur d'aquest equipament. El còctel de parers que en aquella comissió es donaran cita és realment molt contrastat. Com a exemple serveix la presència de Libera, l'organització que anys enrere va posar en marxa la campanya a favor que l'elefanta Susi fos enviada a un santuari natural pel greu desordre psicològic que, segons els mateixos promotors de la iniciativa, pateix per les condicions de la seva estada a Barcelona.

D'aquell grup de treball s'espera que surtin, abans que finalitzi el 2016, un conjunt de criteris que definiran el futur del zoològic de Barcelona. És un compromís ambigu. Si després no es concreten amb rapidesa les actuacions a emprendre, Barcelona pot perdre la seva col·lecció de dofins, no perquè així s'hagi decidit amb un debat, sinó perquè les instal·lacions disponibles seran deficients segons els criteris fixats per l'EAAM per al 2019. Sempre podria el zoo llavors renunciar a la seva pertinença a aquella associació europea, però una solució tan denigrant està a priori descartada.