BCN, una història d'anunci

A començament del segle XX, els tramvies diferenciaven els seus trajectes per Barcelona amb banderes de vaixells. La línia que recorria el barri de Sant Antoni en direcció a la Barceloneta lluïa una tela blava amb una ics blanca dibuixada, cosa que en alta mar significa: «El meu vaixell està parat i no es posa en marxa». El 1879, el perruquer José Rodón anunciava en una targeta del seu saló de bellesa del carrer Petritxol que també era cirurgià sagnador, especialitzat en sangoneres i ventoses, en l’art de tallar i en l’extracció de dents i queixals.

Aquestes curiositats de la vida quotidiana de la ciutat nodreixen les pàgines de Barcelona. Publicitat i Ephemera, un nou llibre de gran format editat per l’ajuntament. És un àlbum de col·leccionista il·lustrat amb fullets, etiquetes, cromos, bitllets, cartells publicitaris, cartolines de petit format, catàlegs, embolcalls de caramels i programes de mà de teatres i coliseus dissenyats entre 1850 i 1950. Són impresos que van néixer per ser fugaços i que han acabat per transformar-se en documents amb valor històric, que en aquesta obra s’ordenen en més de 20 sales temàtiques: alimentació, cosmètica, indústria, promoció turística de Barcelona, arts decoratives, sastreries, drogueries, camiseries, cultura, begudes, salut, moda...

LOTERIA PER EMPEDRAR ELS CARRERS / A les pàgines del llibre s’hi reprodueixen, a més d’aquesta peculiar senyalització dels tramvies i la targeta de la perruqueria quirúrgica, centenars de papers plens d’anècdotes, com un bitllet del sorteig extraordinari que Barcelona va convocar el 1854 amb l’objectiu de recaptar diners per reposar l’empedrat dels carrers. 

Els apartats dedicats a la publicitat d’higiene, medicaments i drogueria no tenen desperdici. Avui, els textos de molts anuncis serien impensables per raons òbvies. Entre ells, un oli màgic contra tots els paràsits que es promocionava el 1910 com una solució alcohòlica d’«efectes meravellosos», un tractament «inofensiu» de l’obesitat que eliminava greixos superflus, un antidiarreic que s’anunciava el 1940 amb la imatge d’una gandula a la platja, un calmant «exempt d’estupefaents» del 1955, la quina Vial especial per a «anèmics, convalescents, dones, nens i ancians» i un detergent que, a principis del segle XX, assegurava que netejava tan profundament que «a un negre li queden les mans blanques».

Van ser anys d’or per a les arts gràfiques, amb autors de llegenda. Víctor Oliva, autor del llibre juntament amb el seu fill Oriol, hi destaca Mariana Goncharov, coneguda com Fair. «Era una dissenyadora d’origen rus que va revolucionar la publicitat de perfums i productes de cosmètica, com la línia Tabu, de Dana», descriu el pare, que també cita Josep Porta, Pau Sabaté, Ricard Giralt Miracle, Josep Morell, Josep Pla-Narbona, Joan Junceda, Lluís Garcia Falgàs, Alexandre de Riquer, Xavier Nogués i Ramon Casas.

Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona, és l’autora del pròleg, on afirma que es pot seguir un segle de la capital catalana a través d’aquestes publicacions que van néixer per ser efímeres i han passat a la posteritat. «Són obres gràfiques, la majoria modernistes i noucentistes, que obeïen a un objectiu molt específic i temporal, que una vegada complert queda obsolet, però els col·leccionistes, els historiadors i els arxivers els han atorgat una certa immortalitat al ser catalogades com a patrimoni», detalla l’especialista en història del disseny, per qui aquest llegat forma part de la història anònima. «És la història de les coses petites, de la quotidianitat, del que ens ajuda a comprendre els canvis en les formes de vida», defineix Vélez. 

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

ARQUEOLOGIA GRÀFICA / Oliva, dissenyador gràfic de professió, és la quarta generació d’una família apassionada per l’arqueologia gràfica, i el seu fill Oriol, antropòleg i periodista, la cinquena. «Aquest llibre és una mirada sobre la ciutat des de la ciutat. Tots els impresos estan vinculats a Barcelona. La publicitat de paper, sigui comercial o promocional, és un testimoni que projecta una visió viva de la quotidianitat i també de la creativitat», descriu Víctor Oliva.

Oriol Oliva dedica un apartat a la fauna com la gran aliada dels publicistes des de finals del segle XIX, fet que ha arribat a la nostra era amb productes tan coneguts com els formatgets de La Vaca que Rie i el xaiet blanc de la marca Norit. «No hi ha cap animal ni cap fera que no hagi intervingut d’una manera o una altra en el món publicitari i en qualsevol gamma de productes, siguin d’estètica o d’alimentació», assegura. En aquest capítol s’hi exhibeix una etiqueta de les destil·leries Lladó en què un tigre ataca i fereix de mort un mico. Una sagnant al·lusió a la competència d’Anís del Mono, que va acabar per portar el cas a judici. El va guanyar.