PLA URBANÍSTIC AVORTAT A NOU BARRIS

Retorn al futur a la Prosperitat

El barri segueix lluitant per tenir una zona verda al solar de la discòrdia

L'associació de veïns rememora el seu combat sobre el terreny

cj

cj

2
Es llegeix en minuts
Gemma Varela
Gemma Varela

Periodista

ver +

Fa 20 anys, els veïns de la Prosperitat s’imaginaven que en un futur, no gaire llunyà, tindrien una zona verda al barri, un petit pulmó on poder respirar i passejar a la cruïlla del passeig de Valldaura amb l’avinguda de Rio de Janeiro. Però el 2016 només compten amb un terreny amb unes quantes pistes per jugar a la petanca, uns amplis aparcaments i uns acolorits (i provisionals) barracons del casal de joves.

L’ajuntament va adquirir els terrenys el 2003, amb el socialista José Ignacio Cuervo com a regidor de Nou Barris, que l’any passat va acceptar 10 mesos de presó per estafar com a funcionari públic a l’Institut Català de la Salut (ICS). «‘Ens ha costat molt car’, ens va advertir el regidor», recorda Ricardo Domingo, president de l’associació de veïns. Aquell mateix any van requalificar el terreny per destinar-lo en part a equipaments.

 

RESPOSTA VEÏNAL

La proposta d’aixecar pisos no es va fer esperar i la reacció del combatiu barri, tampoc. «Van ser accions lúdiques, manifestacions, recollida de firmes, un concert organitzat pels joves i moltes assemblees», explica Albert Recio, antecessor de Domingo en el càrrec. «Si hi haguessin entrat excavadores, les accions haurien sigut més contundents», apunta Domingo. Al final, després de molts estira-i-arronsa, el PSC va cedir a la pressió veïnal i també a la mediàtica. «No es van atrevir a tirar endavant el projecte», diu Recio.

D’aquesta època, recorden amb especial interès una sardinada popular –a càrrec de CiU– on els convergents denunciaven el dèficit d’equipaments de la Prosperitat. Amb Trias al govern municipal, com el que pateix un atac d’amnèsia –a ulls dels veïns–, van proposar edificar una illa de cases sostenible. «Primer ens paguen les sardines i després ens la volen clavar amb l’etiqueta ecologista», va pensar Domingo. Amb el projecte ja avançat –i amb un vídeo a Youtube del regidor d’urbanisme, Antoni Vives, en què es contradeia categòricament estant a l’oposició i al govern–, l’ajuntament va paralitzar el pla i també la inversió al barri, expliquen els veïns.

Un projecte que ara l’equip de Colau ha tret del calaix, «possiblement perquè, a l’estar avançat en el mandat anterior, hauria significat la construcció de vivendes ràpides», opina Recio. El barri se n’alegra que el pla hagi acabat a la paperera, ja que «es tracta d’un tema molt sensible, molt lluitat i que genera un gran 

EL MATEIX SOMNI

El solar es denomina Renfe Meridiana, ja que pertanyia a l’empresa ferroviària i pràcticament toca a la Meridiana. De fet, allà s’hi van instal·lar casetes de fusta on vivien treballadors de Renfe. Casualitats de la vida, l’associació de veïns va tenir el primer local en aquest enclavament. «Era un espai petit, amb dues plantes i una escala exterior», recorda Domingo.

Notícies relacionades

¿Com s’imaginen el seu futur? Ricardo Domingo ho té clar, com una versió estesa de fa 20 anys: «Amb l’edifici del Casal de Joves, amb una plaça i amb una zona verda». La planificació de la reforma de la Meridiana com a eix cívic 

–anunciada per l’ajuntament al setembre– li dóna ales per pensar que «sí que es pot».