El meu gos és iogui

Fa anys que «tenir una vida de gossos» significa acumular milions de 'followers' a Instagram. De fet, qualsevol juraria sobre la tomba de Lassie que els gossos d’ara són la baula perduda entre el mico i l’home. L’últim terreny humà que han conquistat: l’oficina. Ja hi ha empreses que permeten als seus treballadors anar a la feina amb la mascota. Així que, a aquestes altures, veure un gos fent ioga sorprèn tant com descobrir un polític corrupte.

    Doga, ho anomenen. Si es tecleja a Google, apareixeran un munt de gossos sobre estoretes estirant les potes amb els seus propietaris. Estirant les potes en format asana. Doga = dog (gos) + ioga. És un invent novaiorquès. La seva ideòloga, Suzi Teitelman, ha omplert els platós dels Estats Units de gossos en postures impossibles. Hi ha fins i tot rècord Guinness (270 gossos van practicar el mes passat la sessió de doga més gran del món a Hong Kong). 

  

  «Consisteix a combinar tècniques de massatges per a gossos amb postures de ioga i relaxació», resumeix Patricia Guerrero a la seva web: PAT Educadora Canina (pateducadoracanina.com). Ella és la que apareix a la foto al costat del text: estirada en una estoreta amb les cames aixecades i un border collie fent equilibris sobre els seus peus i mans. A més a més d’educadora canina, Patricia és instructora de doga amb la benedicció de Teitelman. Ningú li pot negar que té olfacte: és amiga de l’amo del Rastreator de l’anunci.

    Fa un any va començar a fer sessions de doga en parcs. Fa sis mesos, les va traslladar al centre Anam Cara. «No és fàcil trobar una sala on et deixin estar amb gossos», es lamenta. A la porta hi ha el cartell 'dog friendly': «Gossos bons benvinguts». És un centre de teràpies naturals. «Per a persones, no per a gossos», somriu la propietària, Nuria. Excepte els divendres.

UNA ACTIVITAT DE DONES

Són les cinc de la tarda. Hi ha sis estoretes esteses. Patricia s’espera amb Vespa, el seu border collie, que ja està ensumant l’estoreta. Al veure-les s’evapora de cop la imatge de gos iogui amb posició d’humà. No és bo tractar els gossos com si fossin persones, diu l’ensinistradora amb el deix de l’encantador de gossos de la tele. «És un gos, s’ha de tractar com un gos».

    Arriba Marta amb Hope, un labrador marró. Chantal, amb Muppet, igual de gran, però mestís. Les mestresses es donen dos petons; els gossos s’ensumen els culs. «Jo no diferencio races ni mides», diu Patricia. Apareix Marga amb Mina, un petit ratoner andalús. I Sandra, amb un salsitxa: Tomeu. Els gossos corren nerviosos. «Són nous en això», els justifica Patricia. «Al principi és normal. Pensen: ‘Hi ha gossos i no puc jugar. ¿De què vas?».

    Les últimes a arribar són Sapna i Kiara, un labrador gegant negre. «És una activitat de dones –Patricia mira les presents–. Que vingui un home per voluntat pròpia no s’ha donat el cas», riuen. 

 

   Cada parella de mestressa i gos ocupa la seva estoreta. «El primer dia és una mica caòtic», adverteix Patricia. «No tingueu expectatives». Comença a sonar música. Hi ha cançons seleccionades per a gossos, explica l’ensinistradora. «Hi ha freqüències que els relaxen més que altres», afegeix. «També poso un difusor de feromones per ajudar que es relaxin. Nosaltres no les notem, però ells, sí».

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Pedro Velázquez: "Hem tancat gairebé 150 narcopisos i punts de venda de droga en un any"

    El doga comença amb uns massatges: les mascotes es deixen toquejar i es veu alguna llengua fora. Una vegada relaxats, arriben les postures de ioga: estiraments clàssics però amb gos. Estiren músculs tant mentressa com ca. El més-difícil-encara d’avui: estirades a les estoretes, intenten aixecar la pelvis amb la mascota al pit. Tomeu plora. Hope es rebel·la i s’asseu. «No passa res», hi treu importància Patricia. La sessió s’acaba amb uns minuts de relaxació. «Tanqueu els ulls», demana la instructora. Sona Yann Tiersen, l’ensinistradora recita un conte zen. Després, silenci. Silenci de missa. A partir d’aquell moment, és als humans als quals vénen ganes de deixar anar un «¡bup!».

CLUBS DE L'OLFACTE

No és que ara hi hagi més gent amb gos, desmenteix Patricia. «La gent que té gos és més conscient que ha de compartir el dia a dia amb ell». Ella hi posa facilitats: a part de doga, organitza col·loquis canins, clubs de l’olfacte, urban dog running, caps de setmana canins i rutes per Barcelona (amb gos i historiadora). A aquest pas, serà una floreta que et facin cara de males puces.