Colau posa fi a les designacions a dit en la direcció de centres culturals

En els 40 anys de vida del Grec només en una ocasió el seu director es va escollir per concurs públic. Va ser el cas de Ricardo Szwarcer que el 2006 va ser escollit per dirigir el gran festival d’arts escèniques de Bar-celona entre 20 candidats. El 2011, el seu substitut, Ramon Simó, va ser nomenat a dit per Jaume Ciurana, llavors tinent d’alcalde de Cultura, cosa que va encendre les crítiques de l’oposició perquè no va comptar amb un jurat qualificat i perquè va ignorar les bases d’una convocatòria que ja tenia redactades el Consell de Cultura.

El govern d’Ada Colau promet ara que totes les renovacions de càrrecs d’equipaments i programes culturals que depenen de l’Institut de Cultura (Icub) seran seleccionats per concursos públics en els quals s’introduiran mecanismes participatius i grups d’experts amb mirada independent. En un període d’un any aquest canvi afectarà a més a més del Grec, el Centre de Cultura Contemporània, el Mercat de les Flors, la Virreina, el Museu Picasso, el Museu Etnològic i el de les Cultures del Món.

SENSE RESPONSABLE

Es dóna la circumstància que en aquest moment hi ha dos centres que no tenen director. De manera que ben aviat es resoldrà, a través de convocatòries públiques, qui seran els responsables de la nova programació de la Virreina Centre de la Imatge i del Born Centre de Cultura i Memòria, que ara depèn del comissionat de Programes de Memòria de Barcelona, l’historiador Ricard Vinyes.

Berta Sureda, comissionada de Cultura, assegura que l’objectiu és democratitzar les institucions municipals. «És una aposta per la transparència i per l’ètica, i per la posada en marxa de codis de bones pràctiques. Per això de manera sistemàtica convocarem concursos públics després de reunions de treball amb especialistes que definiran el rol de cada equipament per no duplicar programes», explica Sureda. Una de les seves prioritats és reordenar el mapa de centres culturals. «L’objectiu és consolidar els ja existents dotant-los de més independència, més que continuar ampliant la llista de noves infraestructures», determina la comissionada, per a la qual és vital potenciar el teixit creatiu de la ciutat.

FUTUR  MODEL

Simó continuarà dirigint el Grec fins al pròxim 31 d’agost, ja que va ser escollit per un període de quatre anys, prorrogable a un. No obstant, el mes de març es publicarà la convocatòria que s’ha pactat en diverses plataformes amb professionals del sector en les quals s’ha debatut Quin Grec volem?, per dissenyar el futur model del festival. Hi han participat Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre i autora de la controvertida cerimònia dels premis Ciutat de Barcelona, i els directors teatrals Àlex Rigola i Lluís Pascual, entre més persones vinculades al món teatral. Simó meditarà si es presentarà al concurs. «Ho he de valorar. Dependrà de les condicions, però cinc anys ja són anys», explica l’actual director del Grec. De la seva etapa, Simó valora l’increment de la projecció internacional. «Jo no vaig entrar per concurs públic. Ciurana va fer una ronda de converses amb set professionals del sector i després va decidir», confessa.

L’escriptor Vicenç Villatoro va ser nomenat director del CCCB l’any 2014 l’endemà que Marçal Sintes anunciés que abandonaria el càrrec un any abans del que s’esperava. La decisió del relleu la va prendre el Consell General del Consorci del CCCB, òrgan presidit per la Diputació de Barcelona i amb vicepresidència de l’ajuntament. «El novembre de l’any passat se’m va renovar el contracte per dos anys amb el consens de les dues administracions. I el 2017 he decidit que no m’hi presentaré. Em sembla improcedent ajudar a preparar les bases d’un concurs i després optar al càrrec, encara que estic satisfet d’haver establert un contracte programa que aporta solidesa i llibertat de decisió», argumenta Villatoro, que té una trajectòria vinculada a CiU. Va ser director general de Promoció Cultural de la Generalidat (1997-2000), director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2004) i entre 1999 i 2002, diputat al Parlament.

ETAPA DURA

El Museu Etnològic prepara una nova era amb la fusió del Museu de les Cultures del Món. Per al seu actual director, Josep Fornés, l’última etapa ha sigut molt dura per tot el procés de remodelació i per la lluita per assentar un museu social i cultural. «El Govern municipal és presoner de l’estructura tècnica, una cosa que vam heretar del mandat de Joan Clos com a alcalde i que va incrementar Ciurana. Tot i així, em presentaré al concurs perquè estic a favor de la transparència. La llibertat i la confiança són importants, però no he d’agrair res a ningú. No m’han regalat mai res. I en aquests moments estic cosint sense fil i agulla dos museus amb només nou treballadors en plantilla per arreglar totes les destrosses que va fer l’anterior govern», exposa Fornés, antropòleg i màster en gestió cultural.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Bernardo Laniado-Romero va ser designat director del Museu Picasso per un concurs internacional. «No sóc nebot de ningú», ironitza. Per a ell, el problemes de les institucions públiques barcelonines és que no hi ha costum d'avaluar els treballadors. "Al Picasso hi ha persones que no treballen i unes altres que van desbordades. I això genera mal ambient", diu amb sinceritat. Ara com ara, encara no ha decidit si tornarà a presentar-se. "El meu contracte expira al final de juliol. Del que se sent més orgullós és que des del 2012 el Picasso és una fundació en la qual l'ajuntament manté la titularitat de la col·lecció del museu i dels edificis. "La gestió ha canviat radicalment. Va ser un canvi positiu que agilitza els tràmits i aporta independència", resumeix. 

Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, assegura que va ser designat perquè va presentar un projecte el 2005. "L'ajuntament va valorar cinc propostes i van triar la meva. Després, el juny del 2007, amb Jordi Hereu com a alcalde, es va crear el consorci". Es mostra totalment a favor que el seu successor s'elegeixi a través d'un concurs públic. "Encara no sé si m'hi presentaré", expressa. Per a ell, els processos participatius són complicats. La part més difícil és encertar la "representativitat i que després els polítics tinguin en compte el que diuen els experts del sector".