Rècord de senglars abatuts a Collserola en un any: 652 exemplars

Seria el somni anhelat d’Astèrix, Obèlix i el seu poblat de gals irreductibles. Però és Collserola, el bosc més pròxim a Barcelona, i no un poblat fictici al nord-oest de la Gàl·lia d’abans de Crist. I a la capital catalana del segle XXI els senglars han deixat de ser una mera delícia gastronòmica i s’han convertit en un autèntic maldecap per a veïns i autoritats per la desbocada proliferació que han experimentat durant els últims temps. Una prova d’això és que el 2015 es va tancar com l’any en què es va batre el rècord de morts d’aquesta varietat de porc salvatge al parc natural i als seus voltants, amb 652 animals.

Per entendre la magnitud de la xifra, només s’ha de cotejar amb el registre de l’any precedent, quan es va abatre i es va sacrificar just la meitat de preses, 326. Una dècada enrere, el 2005, van ser 129 peces. D’aquests 652 senglars morts, 432 ho van ser per caça a l’aguait i 123 en batudes de caçadors, mentre que 64 ho van ser per captura d’animals en situacions conflictives i 28 van ser atropellats.

INCURSIÓ A LA CIUTAT

   «Cada vegada es fa més necessari un esforç màxim per evitar que la població de senglars es descontroli», explica Josep Maria López, responsable de biodiversitat i activitats cinegètiques del Departament d’Agricultura a les comarques de Barcelona. I encara que resulta impossible establir un cens de la població d’aquesta fauna a la zona, des de la Generalitat estableixen una forquilla d’entre el miler i els 1.200 exemplars, en funció de la temporada de l’any, mentre que la xifra estimada només 12 mesos abans era d’uns 800. No obstant, fonts pròximes al parc de Collserola sostenen que la realitat és que «se superen de sobres» els 1.200 animals.

López destaca que el creixement desaforat d’aquesta espècie els obliga a adoptar mesures «cada vegada més dràstiques» perquè, encara que des del punt de vista ecològic no representen una amenaça per a l’hàbitat natural, sí que ho són en l’entorn humà. «Causen més greuges i danys a la població, afectant la seguretat ciutadana, els seus cultius, el trànsit...», detalla. Els animals perden la por a freqüentar àrees urbanes, i així l’habitual època d’estretors alimentàries, a l’estiu, ja no és un problema per als animals més atrevits.

 «Han anat reduint molt la distància de seguretat fins al punt de perdre la por a l’home; saben que a la ciutat hi trobaran parcs i jardins, perfectament regats, on hi haurà cucs i arrels amb què es podran atipar», explica el responsable d’Agricultura. El porc senglar més intrèpid dels que es té constància va allargar la seva incursió fins a la zona de la plaça d’Espanya.

De la magnitud del problema en dóna una bona prova un informe elaborat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, que revela que els senglars que arriben fins a les zones habitades «poden arribar a pesar fins a 50 quilos el primer any de vida, mentre que els que no surten del bosc solen pesar de mitjana uns 30 quilos a aquesta mateixa edat», detalla la veterinària Raquel Castillo. «Com a conseqüència d’això, les femelles, que assoleixen la capacitat reproductiva quan arriben als 30 quilos, ja comencen a tenir cries amb sis mesos, quan el que seria habitual seria que fos al complir un any, explica l’investigador Carlos González Crespo.

PERCEPCIÓ ERRÒNIA

Aquesta familiaritat amb l’home fa que des de fa un parell d’anys es detecti una certa pèrdua de por en la relació dels senglars amb les persones. «L’any passat hi va haver una desena de casos en què l’animal va arrencar la bossa de amb menjar o una motxilla a una persona en llocs com les Llars Mundet; s’han tornat més agosarats i ara animals de 60 quilos ja no esperen que deixis anar la bossa: te l’arrabassen», explica López. Almenys vuit d’aquestes persones van requerir assistència sanitària, «encara que no hi va haver cap cas que fos greu», matisa López.

Notícies relacionades

Ordenança contra senglars

L'augment de la triquinosi en els senglars compromet la salut pública

 No hi ajuda la percepció que hi ha d’aquesta espècie per part de les persones, donat que moltes pensen que són animals urbans, i els donen menjar quan els veuen pel bosc. «També s’ha d’evitar llançar el menjar a les escombraries del parc, perquè són capaços fins i tot de bolcar el contenidor. I si pensem que a Collserola hi van una mitjana de 2,5 milions de visitants a l’any...», addueix el dirigent d’Agricultura.

 L’escenari obliga les autoritats a afinar l’estratègia per reduir la quantitat de senglars i així el seu impacte en la vida de les persones. La Generalitat vol mantenir l’activitat de caça a la zona, combinada amb mesures que redueixin el seu potencial reproductiu, de manera que a partir d’ara prioritzarà com a preses les femelles i els cadells. «Aquesta fórmula està funcionant en països com França o Itàlia, que també pateixen la sobrepoblació d’aquests animals i d’aquesta manera l’estan podent contenir», addueix López. H