PROBLEMA SANITARI

L'augment de la triquinosi en els senglars compromet la salut pública

Biòlegs i veterinaris demanen que es reguli la carn d'autoconsum i se n'eliminin sempre les restes

El novembre passat 14 persones a Bèlgica es van posar malaltes per peces d'un escorxador català

Els escorxadors troben cada vegada més exemplars de senglars amb triquinosi. / JOAN CASTRO / ICONNA

3
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA / GIRONA

L'incessant augment de la població de senglars a Catalunya té nombroses conseqüències negatives. Més accidents de trànsit, més afectacions en els cultius, ensurts i brutícia a les àrees metropolitanes pròximes a boscos i una clara incidència en la salut pública. Veterinaris, caçadors, responsables d'escorxadors i especialistes en les malalties de la fauna salvatge coincideixen a l'hora de confirmar el «preocupant» augment de la triquinosi entre aquests animals en els últims anys. Una malaltia provocada per un petit paràsit que, afortunadament, no s'està estenent en la mateixa proporció entre la població humana, encara que els experts insisteixen en la necessitat que les peces que es dediquen a l'autoconsum passin sempre la prova per detectar la malaltia, tal com succeeix amb totes les que es destinen a la comercialització.

Salut Pública informa que la incidència de la triquinosi en les persones ha sigut escassa en els últims anys. El 2006 se'n van detectar quatre casos, dos el 2012 i quatre més el 2014. Aquestes xifres no inclouen la greu intoxicació que hi va haver a Bèlgica el novembre passat, suposadament causada per un lot de carn de senglar procedent d'un escorxador d'Osona, tot i que el seu propietari nega ser-ne el responsable.

En el brot, que no va transcendir en els mitjans de comunicació espanyols, van resultar afectades 14 persones, 11 de les quals van ser hospitalitzades. Algunes d'elles van patir greus seqüeles. Els afectats es van posar malalts després d'haver menjat carn de senglar en diversos restaurants i les autoritats belgues van denunciar llavors que tots els lots havien passat els controls de la sanitat catalana. El Departament de Salut no ha donat explicacions sobre aquest cas malgrat les reiterades peticions d'aquest diari.

BALL DE XIFRES / Pel que fa als animals, les dades del departament només comprenen els casos detectats en els escorxadors (els únics obligats a informar). El 2013 se'n van detectar sis i el 2014 van ascendir fins a 14. Aquestes xifres es troben molt per sota dels números amb què treballa el sector, que situa la incidència de la triquinosi en el 5 per mil dels animals. En la temporada 2013-2014 es van abatre 34.757 senglars a Catalunya i uns 10.000 van passar pels escorxadors, per la qual cosa el nombre de casos detectats s'hauria d'acostar als 50.

Santiago Lavín, responsable del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afirma que la salut general dels senglars catalans «no és dolenta», tot i que admet que en els últims anys hi ha hagut «un augment important» de casos de triquinosi. El seu equip de recerca fa dos anys que treballa per a l'Ajuntament de Barcelona per determinar si hi ha diferències sanitàries entre els senglars que habiten a Collserola i els que viuen en aquell bosc però també baixen a la ciutat. Fa pocs dies han firmat un conveni amb les delegacions de la Federació Catalana de Caça de Barcelona i Girona per estudiar la incidència de la triquina.

«La nostra hipòtesi és que molts casos es donen perquè alguns caçadors deixen als boscos restes d'animals infestats. Any rere any, i amb un gran increment de les captures, aquestes situacions faciliten l'accés dels senglars i d'altres animals a aquestes restes contaminades. Quan un senglar dóna positiu de triquina se l'ha incinerar i seria bo que l'Administració controlés més l'autoconsum que fan els caçadors», afirma.

Notícies relacionades

La normativa actual només obliga a passar el test de detecció de la triquina a les peces que es destinen a la comercialització. És a dir, les que són tractades als escorxadors. L'autoconsum dels caçadors no està regulat ni hi ha cap control de què es fa amb els milers d'animals que s'abaten cada any, ni amb les restes dels senglars que donen positiu i estan en mans dels caçadors. Els veterinaris que detecten triquina en peces destinades a l'autoconsum tampoc estan obligats a notificar-ho, encara que els col·legis professionals els recomanen fer-ho.

Bernat Serdà, president del Col·legi de Veterinaris de Girona, adverteix que en el mes que ja ha passat de campanya de caça del senglar els veterinaris de la província ja han detectat tres casos de triquinosi en animals per a l'autoconsum dels caçadors, per la qual cosa els ha emplaçat a tots ells a sotmetre les seves captures a aquesta prova, que només costa entre sis i nou euros.