Ordenança contra senglars

Se sol tractar com una anècdota. Un senglar ha entrat a la ciutat i les xarxes socials s'omplen de fotografies i comentaris graciosos. L'informatiu li dedica uns segons abans dels esports, amb imatges que a casa desperten un somriure. El fenomen arriba a cotes absurdes quan, l'any passat, un mosso dispara a un company al genoll mentre tots dos intenten donar caça a un rodanxó exemplar que s'esmuny entre els carrers de Sants, Sarrià i les Corts. Això és el que transcendeix, la història simpàtica, però darrere de l'acudit gastat s'amaga una realitat molt més inquietant: a Collserola hi ha més porcs senglars que mai. N'hi ha més de mil, i seria recomanable que fossin entre 300 i 400.

El senglar, assenyala Marià Martí, gerent del consorci del parc, és un animal omnívor. Traslladat als humans, vindria a ser una persona que no discrimina a l'hora de menjar i que tant li fa la carn com el peix, l'amanida com la sopa de llenties. Fruita, cucs, arrels, cargols, cadàvers, ous... La dieta d'aquest animal complica encara més el seu control, perquè molt d'aquest menjar el troba precisament on no n'hi hauria d'haver: a la ciutat, sobretot a les escombraries que es deixen fora dels contenidors. «Són autèntics depredadors», detalla l'home que porta més de dues dècades al capdavant del pulmó barceloní i que admet estar inquiet per culpa de la superpoblació d'aquesta espècie. «Des de fa alguns anys baixen molt més als municipis de l'entorn. Hi ha més porcs senglars que mai, i això és un problema per al qual hem de buscar solucions», sosté.

Segons els càlculs dels tècnics de Collserola, per cada 100 hectàrees s'observen 11 exemplars, quan seria bo que no n'hi hagués més de quatre. Això obliga a actuar en les causes, a més de les conseqüències. És així com el consorci s'ha posat com a deures aprovar al més aviat possible una ordenança relativa a la convivència amb els senglars o qualsevol altre mamífer en estat salvatge que visqui dintre dels límits de parc natural. La norma està inspirada en el text que ja aplica l'Ajuntament de Sant Cugat. Encara que hi ha un però: no hi ha agents per donar-hi compliment.

MÉS AGENTS / Martí explica que el parc necessita més presència policial, cosa que reclama des del dia que va ocupar el càrrec. Sense gaire sort, per cert. Si els nou municipis que envolten el pulmó adapten la normativa, destinar-hi més vigilància seria el pas posterior lògic, ja que els guardes forestals poden amonestar els passejant incívics, però no els poden multar.

Joan Puigdollers, regidor de Medi Ambient i del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, assegura que Barcelona «està formalment d'acord amb la proposta», que s'hauria d'incloure en l'ordenança de protecció dels animals, dependent de la regidoria de Presidència. Sobre la possibilitat d'incrementar el control policial, recorda que la ciutat ha convocat 100 noves places per a la Guàrdia Urbana, cosa que a més de servir per cobrir jubilacions, podria donar peu a crear una unitat especial per a Collserola, una possibilitat que per ara no es contempla. Un portaveu municipal assenyala que es realitzen «patrullatges forestals als districtes fronterers amb el parc».

Notícies relacionades

La renovació de les vies tallarà l’L4 i l’L11 durant el juliol i l’agost

L’acord del PSC i Junts per reformar el 30% de la vivenda protegida es resisteix

De moment hi ha tres mètodes per reduir la població de senglars. Hi ha les caceres, una vintena a l'any; les vigilàncies nocturnes, els atropellaments i les morts naturals. Les últimes dades disponibles són les del 2012, i sorprèn comprovar que entre el gener i el desembre van perdre la vida a la carretera 56 exemplars, més d'un per setmana. Les batudes -que consisteixen en 30 o 40 caçadors que disparen amb escopetes- es van emportar 113 senglars. Uns altres 167 van ser capturats de nit i 121 van caure per un dard anestèsic. Només cinc van morir per raons desconegudes. En total, van ser 462 animals extingits, una xifra més alta que mai, i tot i així, avui segueix sent una espècie que gaudeix d'una salut excessiva.

L'ordenança estableix sancions de fins a 900 euros en funció de la gravetat del delicte. Es perseguirà a qui alimenti el senglar i a qui s'hi acosti més del compte. ¿Són perillosos? S'han donat casos d'atacs a humans, però això només passa quan se senten amenaçats o estan malferits.