«Sants sempre ha sigut el meu lloc d'esbarjo, fins i tot avui»

En moto, i cantant. Així arriba a aquesta entrevista Andreu Casanova (Barcelona, 1985). Avança pel carrer de Sants, entonant la cançó més encomanadissa del barri: «Sants, Sants, Sants, carrer de Sants..., el que no trobis aquí, enlloc no ho trobaràs». I això que l'humorista que protagonitza les Cinquanta ombres d'Andreu, en cartell al Teatre Capitol (fins al 21 de febrer vinent), no ho troba tot a Sants. Però sí que té al barri una cosa que ha sigut sempre clau per a ell, de petit i de gran. «Sants sempre ha sigut el meu lloc d'esbarjo, fins i tot avui dia», afirma.

La colossal estructura metàl·lica amb forma de drac del parc de l'Espanya Industrial ho sap. És el tobogan pel qual més vegades ha baixat Casanova. «Devia tenir 8 o 10 anys, i em passava les tardes, al sortir del col·legi, baixant-hi», rememora. «Em posava a sota del cul una garrafa de cinc litres d'aigua, de plàstic, buida i aixafada, per poder baixar més ràpid, i així no em cremava per la fricció al baixar. Era com baixar en trineu, rapidíssim. Feia saltar guspires», recorda Casanova.

Endinsar-se a Montjuïc

L'humorista, que ha viscut sempre al costat de la plaça d'Espanya, no s'ha perdut pràcticament cap de les festes majors de Sants. Com no ho havia de fer, si ha crescut als seus carrers. «Fins i tot em passava tot l'estiu jugant a les seves places. El meu germà, dos anys més gran, i jo ens políem les vacances a Sants», diu.

«Sobretot patinàvem a la plaça dels Països Catalans, però també ens agradava molt endinsar-nos en la muntanya de Monjuïc, per explorar com a verdaders aventurers», explica. «Me'n recordo que vam descobrir una cova, que ara jo no sabria trobar, que tenia una entrada petitíssima. Però la travessàvem i entràvem a dins», explica el veí que avui surt a córrer per Montjuïc. «Jo estic segur que sóc més llançat per totes aquestes aventures que vam viure de petits, i sense sortir del districte», afirma.

«Sortir a voltar pel carrer et dóna vida i personalitat», sentencia Casanova, que ara volta pel carrer pescant idees per als seus monòlegs. «Evidentment, utilitzo vivències personals. Jo a un dels meus rotllos íntims li he tret suc a l'escenari. Això sí, li vaig demanar permís a ella», aclareix. «Confesso moltes coses en els meus monòlegs», afegeix.

«De petit llegia molt. Els llibres que el meu pare em recomanava. I a classe m'avorria molt. Llavors ja mirava de distreure'm llegint i imaginant ximpleries», recorda. Però al carrer, no es va avorrir mai, ni es va sentir mai sol. «Sants té aquest punt que també té el barri de Gràcia, que et fa sentir molt a prop de tota la seva gent. I són gent que fa molt de temps que viu al barri», argumenta.

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

L'èxit de les seves parides servides en espectacle, ara en l'estimada per molts actors sala Pepe Rubianes del Teatre Capitol, el porten sovint a Madrid i a altres destinacions de tota la península. Només ha de caminar fins a l'estació de Sants i pujar a l'AVE. Fa quatre anys que té funció en diferents teatres, avui també amb els seus monòlegs vermut. Els diumenges, al Llantiol. Aquest era un dels seus dos somnis. «Volia ser monologuista». L'altre, treballar en un restaurant -va estudiar Hostaleria tres anys-, també l'ha complert.

Casanova compagina les seves actuacions amb les seves tasques com a copropietari del restaurant Intrèpid que està al barri de Gràcia (Torrent de l'Olla, número 176). Josep Maria, el seu soci, era productor, i es van conèixer pels monòlegs. I no descarten, algun dia, obrir un altre restaurant a Sants.