Gaudí: "No m'estranyaria que la Pedrera es convertís en hotel"

L'obra modernista d'Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852-Barcelona, 1926) és mundialment coneguda, però no la seva ideologia. El creador de la Sagrada Família a penes va deixar escrits. Els pocs textos que es conserven són la memòria de la restauració del monestir de Poblet, un dossier sobre un projecte de fanals i una sèrie de notes juvenils dedicades a ornamentació, que es coneixen com el 'Dietario de Reus'. Poc més. Per això, l'arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), que va ser col·laborador pròxim de Gaudí, autor de diversos llibres dedicats al seu llegat i codirector de les obres de la Sagrada Família a mitjans del segle XX, va recopilar i va ordenar el 1981, amb 90 anys, idees, frases i comentaris que solia repetir Gaudí.

'El pensament de Gaudí' (Duxelm Editorial) es va publicar a principis dels 90 en català i fins avui no s'ha traduït al castellà. Ordenat per temàtiques, Puig Boada acosta el lector al costat més íntim de Gaudí. Encara que la majoria de reflexions giren sobre el seu llegat arquitectònic. Sobre la Pedrera, el mestre explicava que no l'estranyaria que en el futur es convertís en un hotel, "donada la facilitat a l'hora de canviar les distribucions i l'abundància de cambres d'higiene". D'intuïció no n'hi faltava. Anys després la Casa Milà va acollir el 1916 una pensió en diversos dels seus pisos. I actualment no hi ha setmana que algun dels centenars de turistes que visiten la casa museu no pregunti si lloguen habitacions a les plantes on encara viuen veïns. A la qual cosa sempre responen que no.

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

Sobre la seva manera de ser, queda clar que Gaudí és catalanista, conservador, autoritari, cast, catòlic i una font inesgotable de frases curtes i contundents: "La por és la ignorància", "tots som tontos en moltes coses", "la clau és pau, però no seguretat", i "la guerra condueix a la desmoralització". També hi ha paràgrafs dedicats a la salut i al benestar, com quan diu que "el sol és l'estimulant de la vida, no l'acohol, que debilita l'organisme", que "les dones amb la seva mania de fer més menjar del necessari són enemigues d'una bona i llarga vellesa" o que s'ha de cuidar els peus, perquè "ho aguanten tot, especialment el cap". 

En el terreny de la política, Gaudí considerava que les estratègies dels governants impliquen una lluita de passions. "El polític ha de tenir unes qualitats essencials: una gran passió per la cosa pública i una gran força de voluntat per contenir i conduir eficaçment aquesta passió; jo tinc sens dubte la primera condició, però em falta completament la segona".