Majestats al mar

«Arribem al Moll de la Fusta i venim de l’Orient, com cada 5 de gener». Ho va afirmar Francisco Pacheco, patró del pailebot Santa Eulàlia. L’amarratge serà al lloc indicat, sens dubte, avui a les 16.30 hores i amb els Reis Mags a bord. Creure que la llarga singladura ha tingut lloc requereix un acte de fe, com tot el que afecta les seves màgiques majestats. Encara que qualsevol cosa és possible en una nit com la d’avui. El que és segur és que hi haurà escala tècnica a la dàrsena sud. Entrar a port a tot drap, amb les 12 veles de l’embarcació desplegades, està prohibit fins i tot per a Melcior, Gaspar i Baltasar. Així que abans de fer acte de presència, caldrà recollir el velam, encendre el motor i donar la benvinguda a la comitiva que els escortarà: vaixells de la confraria de pescadors i dels clubs nàutics, i fins i tot remolcadors. Perquè una gran embarcació, i encara més si porta un passatge tan regi, no entra mai sola a port. Ho sap prou bé el Santa Eulàlia, sempre escortat en les seves arribades d’exhibició.

  

  Avui, el pailebot lluirà majestuós, una estampa oposada a la que exhibia el 1997, quan va ser rescatat pel Museu Marítim a Cartagena, a punt de ser desballestat. Llavors arrossegava quatre vides diferents, gairebé 80 anys d’història i un aspecte als antípodes del de quan va ser botat, el 1919. Encara que la seva construcció va arrencar el 1918, a Torrevella, de la mà del mestre de destral Antonio Marí Aguirre i de la cartera de l’armador Pascual Flores. De les drassanes alacantines va sorgir un pailebot batejat com a Carmen Flores, res a veure amb la germana de la Faraona i molt amb la filla de l’armador, i de la firma d’Alfons XIII va sortir la patent per «navegar i comerciar a tots els mars i ports del globus». 

    Van ser els seus anys més gloriosos, amb singladures pel Mediterrani –sobretot seguint la ruta de la sal– i dos viatges a Cuba que li van valer l’apel·latiu d’El Chulo. S’ho mereixia. Amb els beneficis de la primera travessia a les Antilles, el 1921, se’n va pagar la construcció (40.000 pessetes), les despeses del trajecte, el sou de la tripulació i encara van sobrar sis duros de plata. Déu n’hi do. 

    Més dura va ser la dècada dels anys 30, quan sota el nom de Puerto de Palma es va dedicar al contraban de farina entre Barcelona i les Balears. La tercera vida la va viure com a Cala Sant Vicens i amb artilleria incorporada, eren temps de guerra civil. I la quarta va arribar el 1975 amb cirurgia a la seva coberta, dels seus tres pals només va conservar el trinquet, i sota el nom de Sayremar I. Així, despersonalitzat i amb les cicatrius d’un incendi a sobre, el va rescatar el Museu Marítim per restaurar-lo. 

Notícies relacionades

Una nit com les de l’Up&Down

BCN malgasta aigua extreta dels túnels del metro

 

DISSENY ORIGINAL

El treball, seguint el disseny original de 1918, va ser modèlic. Tant que se’l va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional i se’l va batejar en honor a la copatrona de la ciutat. I tant que des del 2002 es dedica al transport regi cada 5 de gener. Abans ses majestats arribaven en golondrina, i abans d’abans en un veler d’època de propietat privada, el Rosalind, i molt abans d’abans en el jonc Rubia, una embarcació tradicional xinesa que va estar amarrada al port de Barcelona, al costat de la caravel·la Santa María, fins a mitjans dels anys 70.  Per pujar els Reis Mags a bord, el Santa Eulàlia no necessita engalanar-se. Ho fa poc. Una tira de llums nadalenques i el gallardet amb les 40 banderes del codi internacional. Res més. L’embarcació ja és prou bonica per desvirtuar-la amb garlandes. Només s’han de veure els seus 47 metres d’eslora, els seus tres pals i el seu aparell àuric. Les últimes paraules, les més importants perquè són les que la defineixen. I les que responen a la gran pregunta: ¿què és un pailebot? 

    Res a veure amb un paquebot, encara que els dos noms deriven de l’anglès. Aquest últim és un vaixell a vapor dedicat al transport de correspondència (pack boat). Un pailebot, en canvi, és un veler utilitzat antigament per al transport de mercaderies, principalment pel Mediterrani, que porta el mateix aparell que una goleta: veles àuriques, o sigui, cangrees, que és el mateix que dir trapezoïdals. Un conjunt fàcil de maniobra el maneig del qual no obliga a pujar al pal. D’aquí ve que fos utilitzat pels pràctics dels ports nord-americans. I d’aquí, també, ve el nom: una corrupció del terme anglès pilot’s boat. H