El joc del cornut

Els clubs de 'swingers' organitzen periòdicament festes que inclouen 'gang bangs' per a elles i cornudisme consentit per a ells

p1130088

p1130088 / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
ISIDRE ESTÉVEZ / BARCELONA

La Marta, 41 anys, cambrera. Coneguda com a Lucía en el circuit liberal. L’Alfons, 49 anys, electricista, es diu Toc en l’ambient. Són parella i tenen fills. Ell té ni més ni menys que 30 anys d’experiència en el món liberal, i ha viscut l’evolució d’una escena abans gairebé secreta que guanya en varietat i en visibilitat. Ella és gairebé una principiant: tot just fa dos anys que es va iniciar. Es considera bicuriosa (disfruta d’aventures amb dones però no es considera bisexual plena) i li agrada experimentar.

    En les seves excursions en el món swinger Toc exerceix el rol de cuckold, vocable anglès que ja apareix en obres clàssiques de Shakespeare  i Chaucer per referir-se al cornut de tota la vida. La paraula prové del cucut, un ocell que comparteix niu amb una femella promíscua. Però en aquest cas el paper de cornut està exempt de connotacions despectives: és un paper que es juga voluntàriament, sense enganys ni ocultacions. Simplificant: a ell li agrada observar com ella manté relacions sexuals amb altres homes, però sense participar-hi.

    El cornutisme, candaulisme o cuckoldry és un fetitxe sexual que es practica en certs clubs d’intercanvi, encara que no en tots. I que pot incloure el concurs d’un o més homes. El límit el marca la fantasia dels participants. «El meu primer gang bang va ser amb 12 nois», explica la Lucía sense vergonya. El paper de cornut consentit no és l’única preferència del Toc: «Jo he provat altres coses abans, he anat pas a pas. És com amb el menjar, s’ha de provar de tot i anar trobant el teu propi gust».

    El Toc i la Lucía accedeixen a donar la cara sense complexos en el seu club favorit, Totem, situat a la part alt del carrer de Balmes. Entre altres modalitats de swinging, s’hi organitzen periòdicament festes a les quals assisteixen fins a 40 parelles de swingers obertes a incorporar homes sols en els seus jocs. A les parelles s’hi sumen fins a 30 homes sols (seleccionats pel local, això sí) perquè no hi falti de res.

Tics masclistes

El Jordi, l’afable encarregat del club Totem, que té 43 anys i es va iniciar en el món swinger als 19, es lamenta de la falta d’una regulació específica per a aquesta classe de locals. Mostra les instal·lacions, en què hi ha dutxes, una petita barra de bar, cambra fosca, zona de glory hole, sales per a orgies, un espai batejat com a confessionari i una petita masmorra amb algunes joguines per coquetejar amb fantasies fetitxistes.

Notícies relacionades

    I refereix certs tics masclistes que encara avui obliguen els clubs a denegar l’entrada a molts homes despistats: «Encara hi ha paios que es pensen que poden anar a un club de swingers, follar-se a tothom i deixar la seva dona a casa. Els que creuen que això és una alternativa barata a anar-se’n de putes estan molt equivocats».

    La Lucía i el Toc planegen els seus pròxims reptes en l’escena: organitzar un bukkake –pràctica en què diversos homes ejaculen sobre una persona–, incloure en les seves fantasies realitzades una persona transsexual i fer un viatge a Cap d’Adge, complex turístic al sud de França que és la meca dels fans de l’intercanvi de parelles. «Tant de bo hagués començat abans. En dos anys he provat bastantes coses, però encara no he trobat els meus límits», remata la Lucía. 

Temes:

Sexe