De l'afició al treball

Jordi Montañés i Imma Tomás són una parella que va a locals per a swingers des de fa anys. Després de freqüentar l’escena liberal com a clients entregats, van decidir fer de la seva afició una font d’ingressos. La Imma era responsable d’una escuderia de motos i ell dirigia un bingo. La crisi els va deixar a tots dos a l’atur i van veure en la seva afició de caps de setmana una oportunitat per compaginar oci i negoci.

D’aquesta manera van començar a organitzar, amb ajuda dels seus contactes personals i utilitzant les xarxes socials, sopars en restaurants dirigits a parelles de  swingers que busquen socialitzar i conèixer els seus potencials companys sexuals en un context menys impersonal que el que ofereixen els clubs. Cada divendres i dissabte congreguen els qui prefereixen un preàmbul social abans d’entregar-se al joc carnal.

«Se’ns va acudir això perquè ens semblava molt fred anar directament a un local a compartir sexe amb gent de qui no saps ni el nom. I vam veure que a altres swingers els passava el mateix», afirma Montañés.

29 EUROS PER PERSONA / Els sopars que celebren costen sempre 29 euros per persona amb un menú tancat, i tenen lloc en restaurants convencionals de la ciutat. «En el primer sopar vam ser 13 persones», recorda Tomás. ¿Tretze? El número senar s’explica perquè en ocasions, poques, alguna parella ve amb una tercera persona. En general no hi poden assistir homes sols, com marca l’ortodòxia del món swinger. Els assistents xerren entre ells, calibren si congenien o no i, després del sopar, decideixen si anar junts a un club, a casa d’algú o simplement prosseguir la vetllada cada un pel seu costat.

Aquests sopars fins i tot atrauen parelles madrilenyes, italianes o franceses que es desplacen a Barcelona per visitar algun dels clubs d’intercanvi sexual de la ciutat i que prefereixen socialitzar-se abans d’anar més lluny. El flirteig i els prolegòmens guanyen pes, però sempre sense abandonar l’esquema de parelles que  s’entreguen a la promiscuïtat sense renunciar a mantenir una vida quotidiana convencional.

El Jordi i la Imma cuiden els detalls, i en ocasions el sopar inclou complimentar els assistents amb algun regal que no per previsible és menys benvingut: «Solem sortejar algun vibrador o uns ous masturbadors entre els assistents», il·lustra Tomás.

Notícies relacionades

Les orgies de Barcelona

El joc del cornut

Unir afició i treball no sempre és fàcil: «L’últim Halloween teníem 52 persones en un sopar. El mateix dia em van operar d’apendicitis i no era qüestió de suspendre’l. Hagués sigut una decepció per als nostres clients. Així que mentre jo em despertava de l’anestèsia a la Vall d’Hebron, la Imma estava atenent els nostres clients», explica impàvid el Jordi.

L’èxit els ha impulsat a ampliar les seves operacions, i ara el dijous organitzen reunions més informals que consisteixen en un pica-pica previ a la visita a algun club, amb la particularitat que en aquest format sí que admeten un nombre limitat d’homes sols. Que les parelles swingers són gent normal ho certifica que l’assistència als seus esdeveniments és altament sensible a variables tan mainstream com un partit de futbol. «Quan juga el Barça estem morts», lamenta Montañés.