03 juny 2020

Anar al contingut

ENGINYERIA COL·LECTIVA

Internautes preparen la primera xarxa ciutadana lliure de Barcelona per a la internet de les coses

La malla podria servir per mesurar la contaminació, localitzar bicis o connectar horts urbans

El projecte, impulsat per voluntaris, podria estar a punt l'estiu vinent

Carmen Jané

Malgrat que la revolució de la internet de les coses no tan sols està pensada per a usos governamentals o industrials com el control dels semàfors segons el trànsit o la vigilància per càmeres connectades a internet, els ciutadans també volen fer seva la innovació i començar a gestionar-se els seus propis serveis o aparells connectats. Ara són els internautes més innovadors, molts dels quals estan vinculats al moviment maker, aquells que sempre estan en la primera fila de les novetats, els que estan muntant les seves pròpies xarxes de gestió, lliures, compartides i autosuficients. Són les things networks, i a Barcelona i el Maresme estan preparant la seva per a l’estiu que ve.

Malgrat que els usos del projecte a Catalunya són experimentals i encara no estan gaire definits per l’estat inicial de la infraestructura, tots els participants tenen al cap projectes de ciència ciutadana, com ara mesuraments d’elements contaminants o projectes d’horts urbans, o fins i tot petites infraestructures per fer proves de projectes d’emprenedors.

Amsterdam, on aquest estiu es va muntar la primera things network del món, una de les aplicacions ha sigut monitoritzar el nivell d’aigua dels canals o ports per saber si s’inunden els vaixells particulars. Una altra, controlar les bicicletes que abunden a la ciutat per saber si algú les ha robat o mogut de lloc sense permís. I algunes empreses ho estan incorporant al seu model de negoci monitoritzant objectes que són prestats o llogats a altres persones.

Tècnicament, la xarxa està basada en tecnologia LORA LORAWAN (acrònim en anglès de xarxa d’àrea àmplia de baixa potència), més barata, de més abast i menys consum que les xarxes wi-fi o 3G actuals i pensada per transmetre volums molt petits de dades. A Amsterdam n’hi ha hagut prou amb 10 antenes per connectar tota la ciutat, perquè els organitzadors compten que una antena cobreixi un radi de dos quilòmetres quadrats.

«És una tecnologia que serveix per transportar molt poques dades i consumeix molt poc. Els primers equips costaven uns 1.200 euros cada un, i ara, muntant-los un mateix, surten per 200», afirma Wouter Tebbens, impulsor de la iniciativa a Barcelona i fundador del Free Knowledge Institute, una entitat que promou que els ciutadans comparteixin coneixement entre ells.

COL·LABORACIÓ AMB GUIFI.NET

De moment, la xarxa catalana té dos nodes operatius, un a Arenys de Mar, on viu Tebbens, i un altre a Mataró, amb col·lectius de Can Fugarolas, però han trobat molt interès a Barcelona, on hi ha més quantitat de sensors i negocis que se’n poden beneficiar. I està agafant impuls gràcies a la col·laboració amb Guifi.net, la xarxa lliure catalana nascuda per portar internet a localitats rurals on els operadors no volien desplegar internet, que afirma que «comparteix valors» amb la xarxa holandesa. «Els sensors seran la pròxima revolució per controlar l’aire, la temperatura… i poder actuar sobre això», explica Lluís Dalmau, coordinador de Guifi.net.

La xarxa catalana, que acaba de rebre un premi de la Comissió Europea com a model innovador en  finançament, negoci i inversió, els ha habilitat una llista de correu per coordinar la iniciativa. ​La llista compta amb una quarantena de voluntaris que han donat diners per comprar equips i participar en la gestió, de manera gratuïta, amb programes i hardware lliures i informació que viatja encriptada.

«Tenim gent acostumada a treballar en xarxa i que coneix punts estratègics de desplegament», assenyala Roger Baig, membre del col·lectiu, que ha estat recentment a Bèlgica coneixent una experiència de thing network. «Era interessant perquè allà col·laboren amb ajuntaments i administracions per mantenir la xarxa», afirma. Segons Baig, el futur d’una xarxa ciutadana d’internet de les coses passa perquè hi hagi un model sostenible «més enllà dels voluntaris».

També i2Cat s’ha interessat per aquesta iniciativa, encara que no hi participa. «Són xarxes que poden ser susceptibles de morir d’èxit. Són bandes molt limitades en les quals si hi vas col·locant serveis tens risc que es produeixin interferències i col·lapses de la xarxa, i una fiabilitat no garantida», explica Josep Paradells, director de la Fundació i2Cat i catedràtic d’Enginyeria Telemàtica a la UPC. El seu grup de recerca té una instal·lació de LORA operativa als ascensors de la seva facultat per detectar les avaries o els possibles problemes de servei.