Les catacumbes de Barcelona

Per primera vegada una gran ciutat contemporània disposa d’un plànol complet del subsòl del seu conjunt urbà, i aquesta és Barcelona. Així ho assegura l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El plànol és el fruit d’una investigació desenvolupada per l’arquitecta Rosina Vinyes Ballbé per a la seva tesi doctoral.

Notícies relacionades

La nova concessió de 1.000 milions de l’àrea de Barcelona atreu les grans operadores

Els joves de BCN fumen menys i tenen més límits en l’ús del mòbil

    Xarxes de serveis i comunicació, com el clavegueram, les línies de metro i les seves cotxeres, pàrquings i refugis queden plasmats en un colossal plànol que ha estat elaborat per l’estudiant del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC. El que va sorprendre més Vinyes Ballbé és que aquest plànol no existís, ja que sense la ciutat invisible per als transeünts no seria possible la vida urbana. «El subsòl de Barcelona té una insospitada independència de la superfície», assenyala. Els principals problemes que ha descobert són que els llocs que presenten més afluència de gent, com la cèntrica plaça de Catalunya, s’han tractat com una «runa» urbana. «Són un caos. No hi ha hagut regulació ni projecte urbanístic», lamenta l’arquitecta, per a qui el sòl barceloní no transpira. «I això és un perill mediambiental al qual caldrà buscar una solució».

    El seu dibuix descobreix el baix rasant de Barcelona, una ciutat del tot desconeguda, «però imprescindible». L’ús del subsòl a les ciutats era, fins fa tot just un segle, molt limitat. Des del segle XX, comença a merèixer una especial atenció. L’estudi descobreix que hi ha una estructura, entitat, identitat i lògiques particulars que suposen un primer pas per comptar amb oportunitats que brinden els espais situats sota terra d’una ciutat contemporània.