'Exitassos' de ferro i crom

La frase del dia va ser: «¡Cony, que la Virginia està apagada!» La va deixar anar el productor Senén Armengol i no en sentit figurat. Els leds blancs, verds i fúcsies i el cable electroluminescent verd del conjunt de Virginia Díaz estaven apagats. La presenadora de Cachitos de hierro y cromo semblava un arbre de Nadal apagat en el sopar de la Nit de Nadal. Tallin.

L'equip de Cachitos de hierro y cromo va gravar dimecres passat a les instal·lacions de TVE Catalunya a Sant Cugat l'episodi Retrofuturismo, que s'emetrà el 22 de novembre. Díaz, acompanyada per dos ballarins de Brodas Bros també il·luminats, interpretava una androide. El que faci falta. Ja està curada d'espants. En el capítol titulat Sagas cantoras, amb les presentacions dels blocs ambientades en una perruqueria, va lluir una col·lecció de perruques digna d'un cabaret de províncies. En l'entrega dedicada a cançons sobre sexe va ser una institutriu. «Si fins i tot he conduït un tractor», diu. Va ser en l'episodi Agropop. «La meva part pallassa s'ho passa d'allò més bé».

Cachitos de hierro y cromo està arribant en la seva tercera temporada a pics d'audiència que superen àmpliament el milió d'espectadors. No està gens malament per a un programa que s'emet els diumenges a la nit a La 2. I funciona d'allò més bé a través d'internet. De fet deu la seva existència a internet. En concret, a Twitter. Després de fer molt la tabarra, Jero Rodríguez, el director de l'espai, va aconseguir el vistiplau per a un pilot. Sobre nadales. Es va emetre el dia de Nadal del 2011. No va passar res. Però es va reemetre a més bona hora el dia 25 de desembre del 2012. «I ho va petar a Twitter», diu Rodríguez. Llavors Cachitos de de hierro y cromo va rebre l'OK definitiu.

La primera entrega pròpiament dita va ser Música de gasolinera, amb guió de Luis Troquel. «Va marcar el to de Cachitos», diu Rodríguez. Un to difícil que és la gràcia d'un programa que es nodreix del fabulós arxiu d'actuacions musicals de TVE. Equilibri entre afecte i ironia. Ni massa aturat ni massa àcid. «No pots ser cruel ni antipàtic, però tampoc oblidar que estem a l'any 2015», diu Rodríguez. Ens ho recorden els rètols, amb antològiques bufetades.

La idea original del responsable era que cada capítol estigués dedicat a un corrent musical. Les folklòriques, els ie-ies, els indies i així. Però una ment brillant de l'ens li va aconsellar que busqués eixos temàtics que permetessin la transversalitat entre estils. Bingo. «És un repte ficar en el mateix paquet, per exemple, Dolores Vargas, la Terremoto,i Manos de Topo, però també és molt més agraït», diu. És clar que sí. On vas a parar.

Una bogeria

Miguel Atienza, documentalista del programa, sent debilitat per les realitzacions de les dècades de 1980 i 1990. «Hi havia creativitat, llibertat i pressupost, i hi sortia tothom. ¿Què més es pot demanar?», diu. Les seves actuacions favorites són les de Plàstic. «Eren una bogeria que va deixar moments deliciosos com el pas de Go-Betweens».

Per la seva part Rodríguez, quaranta i pocs anys, ha descobert que a l'Espanya preconstitucional existia «una indústria de l'entreteniment molt potent». Crescut en l'aversió cap a les molt mainstream idees d'artista i intèrpret, no té més opció avançada la tercera temporada de Cachitos que treure's el barret davant «bombes» com Peret, Lola Flores i un llarguíssim etcètera. «No explotem la nostàlgia. Recuperem un patrimoni cultural de primer ordre», explica.

Tant Atienza com Rodríguez formulen una pregunta inquietant: ¿serà possible un Cachitos en el futur? La resposta és que o bé les coses canvien molt o no. Actualment els únics programes d'actualitat musical de TVE són Los conciertos de Radio 3, a hores intempestives a La 2, i el pobre magazín Zoom Music, al Canal 24 Horas.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

Díaz i els dos membres de Brodas Bros no es van electrocutar amb els seus vestits lumínics, tota una ostentació pressupostària per a Cachitos.

I quan sortia de les instal·lacions de TVE Catalunya em vaig creuar amb Jordi Hurtado que sortia d'una habitació. A la porta hi deia camerino, però no hi podia pas dir cambra de criogenització.