Onada vandàlica de punxades de pneumàtics a la Zona Franca

S'ha convertit en una rutina ineludible. Acaben la seva jornada laboral i abans de pujar a l'automòbil per tornar a casa controlen els baixos del vehicle. No estan en el punt de mira de cap organització terrorista, però sí que se senten amenaçats i veuen en risc la seva integritat física. Són treballadors d'empreses del carrer de l'Acer i les zones adjacents que han comptabilitzat més de 300 punxades en pneumàtics de turismes particulars en aquesta àrea de la Zona Franca de Barcelona en poc més d'un any. I sense que de moment s'hagi sorprès el o els responsables dels fets, el temor i la frustració es propaguen pel polígon. Al perjudici econòmic s'hi suma el risc que el dany es faci evident en el pitjor moment: conduint.

Li va passar a Cristian Ruiz fa dues setmanes, quan circulava amb la seva dona per l'autopista a l'altura del Bruc (Anoia), i va punxar un pneumàtic del darrere a 130 km/h. «Sort que no va passar en una coberta de davant perquè vés a saber com hauríem acabat...», es lamenta. No és un fet aïllat. També Cristina Fernández ho va patir al tornar a Castelldefels en la seva primera setmana de feina en una empresa de l'edifici Sertram. «La clau està en la gravetat i en el moment de la punxada. Si agafes el cotxe al cap de poc que tallin la coberta, va perdent aire mentre condueixes fins que arriba la rebentada», explica la Cristina.

Veient que la misteriosa onada d'atacs no remet, ella va optar per deixar el cotxe i desplaçar-se en moto, com ja han fet diversos treballadors de la zona. «No vull acabar nerviosa cada vegada que torni a casa; vaig agafar molta ansietat», argumenta. Cristina Caballero va fer el mateix, «frustrada per la impunitat amb què actua» el responsable de tanta destrossa. Ella va denunciar a la comissaria dels Mossos el novembre passat quan es va trobar la roda punxada del seu cotxe i de nou més. «La seqüència era d'un cotxe punxat i un altre no, i així fins a nou turismes afectats», diu. L'impacte dels danys, majoritàriament causats per un objecte punxant, es nota en l'economia familiar.

Ho sap Ramiro Linsalata, «cansat de pagar 260 euros per cada coberta» del seu Nissan Qashqai. Carlos Sánchez segueix conduint el seu Saab 9-3, malgrat que ha sigut víctima per partida doble: a més li van forçar el capó i es van emportar set peces del motor. «Vinc acollonit», confessa. «Un company porta set punxades en aquest temps», explica Cristian. Al mateix carrer de l'Acer, l'empresa municipal Barcelona Cicle de l'Aigua, comptabilitza una vintena de denúncies. En realitat en són més: «Tantes punxades no poden ser fortuïtes», diuen.

VIGILÀNCIA / «El primer que et diuen a comissaria és que és una zona on hi ha moltes punxades, com si això tingués justificació; quan et cabreges i insisteixes et diuen que posis una denúncia, i t'acaben deixant anar que com a molt, pot ajudar posar una denúncia col·lectiva», explica Cristina Caballero. Els Mossos d'Esquadra confirmen l'existència de denúncies per les destrosses i afegeixen que han reforçat la vigilància a la zona «amb agents d'uniforme i de paisà», però encara no n'han pogut localitzar el responsable i no s'aventuren a avançar una hipòtesi.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Tampoc ho fan els perjudicats, que dubten de l'origen dels seus problemes. Per Cristian només pot ser cosa «d'una ment malalta que disfruti amb el mal als altres», sense oblidar la proximitat d'«autèntics supermercats de la droga» i la imprevisible reacció d'algun addicte. Cristina Caballero replica i apunta a un possible interès material d'acord amb «la quantitat de tallers de reparació i de desballestaments a la zona». «Un urbà em va recomanar que no la reparés a la zona, per si de cas», diu.

No han trobat ni rastre dels autors ni tan sols les poques vegades que han accedit a les càmeres de les empreses de la zona, reticents a compartir-les per motius de seguretat. Cristian fins i tot s'ha plantejat instal·lar una càmera web al seu cotxe. Carlos el recolza i mostra el seu desig de «poder enganxar» els malfactors. La Patricia i la Cristina comparteixen la seva frustració, però l'aplaquen: «Val més que la punxada se l'endugui el teu cotxe i no tu».