Barcelona canvia l'enfocament en matèria de polítiques de vivenda

L'ajuntament augmenta les ajudes a 7 milions per evitar els desnonaments i emprèn un pla per mobilitzar pisos buits

3
Es llegeix en minuts
XAVI DATZIRA / BARCELONA

No era difícil endevinar que la vivenda seria un tema prioritari per a l'alcaldessa Ada Colau, una presumpció que ha quedat confirmada amb la posada en marxa d'un primer paquet de mesures de caràcter urgent que tenen com a objectiu parar els desnonaments per impagament –se'n produeixen uns 2.000 a l'any a la capital catalana– i incrementar el parc públic de lloguer disponible per a les famílies que no poden afrontar els preus del mercat lliure.

I encara que en moltes ocasions la decisió o les competències no estan totalment en mans de l'ajuntament, Colau ja ha avisat que Barcelona utilitzarà “tots els mecanismes que estiguin al seu abast” per afrontar  aquesta situació a través de “mesures de xoc i un canvi de paradigma”.

Potser l'acció més directa és la que fa referència a la convocatòria d'una línia d'ajudes per impedir que famílies en situació de vulnerabilitat es vegin abocades fora de casa seva perquè no poden afrontar les quotes d'arrendament.

I és que encara que moltes vegades s'acostuma a associar immediatament els desnonaments a la impossibilitat de pagar la hipoteca, el cert és que prop del 90% corresponen a impagaments del lloguer. Davant d'això, el nou govern municipal ha decidit ampliar la partida disponible per a aquesta prestació social de 6 milions d'euros a 7 milions perquè les famílies puguin quedar-se a la seva casa, fins i tot aquelles que no tenen cap ingrés i que fins ara, paradoxalment, no podien sol·licitar aquestes ajudes (el límit era de 300 euros d'ingressos mensuals).

Les prestacions es poden sol·licitar a través de les 10 oficines de l’Habitatge de Barcelona repartides per tots els districtes de la ciutat i es calcula que, gràcies a l'increment del pressupost, es podran recolzar unes 1.600 unitats familiars amb dificultats econòmiques.

“És la primera vegada que l'ajuntament assumeix el 100% del pagament de les ajudes”, va comentar l'alcaldessa a la roda de premsa de presentació del paquet de mesures. En aquest sentit, fins al moment aquest tipus d'ajudes s'impulsaven des de la Generalitat de Catalunya, que és l'administració amb competència en aquesta matèria.

DRET DE TEMPTEIG

A més d'aquesta mesura que podrà ser efectiva més a curt termini, l'ajuntament s'ha proposat incrementar el nombre de pisos de lloguer social a Barcelona, i per a això contempla diverses estratègies complementàries.

En primer lloc, impulsa una modificació pressupostària que permetrà destinar una partida de 3,5 milions a la compra de vivendes procedents d'execucions immobiliàries i a la seva rehabilitació perquè passin a formar part del parc públic de vivenda. El dret de tempteig d'aquestes vivendes correspon a la Generalitat, que pot actuar per decisió pròpia o per petició dels ajuntaments.

En el cas de Barcelona, el consistori ja ha sol·licitat l'execució d'aquest dret sobre set vivendes, tres d'elles a Nou Barris, dues a Sant Andreu, una a Horta-Guinardó i una altra a Sants-Montjuïc. Una vegada estiguin a les seves mans, s'iniciarà el procés de remodelació perquè puguin ser ocupades com abans millor per persones en risc d'exclusió social.

ACORDS AMB BANCS

Una altra fórmula per incrementar el parc social passa per reconvertir aquells pisos buits en mans dels bancs i la Sareb (fruit encara de les conseqüències de l'esclat de la bombolla immobiliària) en vivendes socials. Per a això, Colau ha iniciat converses amb les entitats perquè posin part dels seus pisos a disposició del lloguer social.

“Durant els primers 100 dies, aquest govern ha obert el diàleg amb les entitats financeres, els següents 100 dies han de servir per tancar acords que es converteixin en pisos”, assenyala l'alcaldessa.

Al mateix temps, l'ajuntament està exercint la seva potestat sancionadora (aprovada durant l'anterior mandat, però paralitzada) sobre aquells bancs que mantenen vivendes buides en zones amb una alta demanda de vivenda. Fins al moment s'han imposat 12 multes coercitives per valor de 5.000 euros.

A més, el consistori barceloní també es marca un objectiu més estructural: agilitzar el ritme de construcció de vivendes de protecció oficial per tornar als volums històrics de 1.000 vivendes iniciades a l'any. Una xifra que el 2012 va baixar fins a les 300.

Notícies relacionades

Ara, el compromís del govern municipal és disposar al final de mandat de 4.000 noves vivendes fruit de la recuperació de vivendes i sumar-hi  4.000 més de nova construcció. 

 

Temes:

+Barcelona