Un petit sagramental

La història de la basílica de la Mercè és com una novel·la d'Eduardo Mendoza. En primer lloc perquè hi surten senyors que es diuen Jerónimo Santacana (arquitecte), Agapito Vallmitjana (escultor), Maximino Sala (escultor) o Celedonio Guixà (escultor). Semblen batejats a partir de la màxima mendociana de crear personatges amb noms poc habituals. Per fer-ho, l'autor de Sin noticias de Gurb acostuma a recórrer al seu amor per les historietes del TBO i de l'escola Bruguera (Eustaquio Morcillón i Cucufato Pi respectivament) i a cognoms catalans que «gairebé fan olor de panellets», segons les seves paraules. I en segon lloc perquè és un deliciós fulletó que travessa 800 anys de vida barcelonina, tant en la versió de la web de la parròquia com en la que explica el temple mateix. Per exemple a la Pequeña Historia de Nuestra Señora de la Merced exposada al vestíbul del cambril on hi ha la imatge de la marededéu, atribuïda a Pedro Moragas i es creu que del segle XIV, hi posa: «Per la seva intercessió Barcelona va ser alliberada de grans calamitats el 1420, 1616, 1650, 1680, 1687, 1697, 1789, 1821, 1852 i en el trienni 1936-1939».

Encara que no a l'altura dels citats, el culebró tindrà avui un episodi interessant. Per primer cop -assenyala l'Arquebisbat de Barcelona- almenys des del 1868, quan Pius IX va proclamar oficialment la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, la missa solemne en el seu honor no figura en el programa d'actes de la festa major i no comptarà amb representació institucional de l'ajuntament. No hi ha hagut un sagramental per la decisió del govern municipal d'Ada Colau però sí un petit sagramental.

«L'alcaldessa ha mostrat amb la seva decisió una gran hostilitat per la patrona», diu Ignacio Riera, president de la Germandat Mare de Déu de la Mercè. «La desafio perquè sigui coherent i anul·li la cavalcada de Reis, que també és una celebració catòlica. A veure si s'hi atreveix», afegeix.

Davant el que Riera jutja «una decisió purament ideològica que indica que Colau no governa per a tots els barcelonins», la germandat que presideix no s'ha quedat de braços plegats. «Avui no hi cabrà ni una agulla a la basílica. Ens hem mobilitzat i esperem una assistència massiva».

La protagonista

La mobilització ha sigut més aviat modesta: ells han cursat les invitacions, ja que el consistori s'ha desentès de l'assumpte i han impulsat en xarxes socials la campanya Omplim l'església de la Mercè. «Es produirà un efecte resposta», diu Riera. Un portaveu de l'arquebisbat assenyala que hi ha una altra iniciativa reivindicativa en marxa: l'Adoració Nocturna Femenina promou que es pengin als balcons teles amb la imatge de la Mercè per posar de manifest que Ella és la protagonista de les festes patronals.

Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, nega animadversió pel catolicisme i considera que s'han limitat a aplicar «el principi de laïcitat propi d'un Estat aconfessional i necessari per mostrar el mateix respecte per totes les creences religioses i també per totes les persones que no tenen cap creença religiosa». Pisarello, però, afegeix que desmarcar-se de la missa que avui oficiaran el cardenal Lluís Martínez Sistach i els bisbes de les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, sufragànies de l'arxidiòcesi de Barcelona, és un moviment «simbòlic» emparentat amb la intenció de potenciar les «tradicions republicana i llibertària» de la ciutat, que al seu parer han estat silenciades durant massa temps.

De la casa consistorial a la basílica de la Mercè hi ha més o menys 700 passos anant pels carrers Ciutat, Regomir i Ample. Itinerari que ha fet en 28 ocasions l'exregidor de CiU Joan Puigdollers com a membre del seguici oficial que fins aquest any assistia a la missa de la Mercè, sempre encapçalat per l'alcalde, el president de la Generalitat i el president del Parlament. Si algú en sap de la cerimònia religiosa de la Mercè, és Puigdollers.

«Amb tot el respecte per la decisió del govern municipal i pels laics, el que han fet és marginar l'origen de les festes patronals de Barcelona, que no és cap altra que honrar la patrona», diu.

Notícies relacionades

Una alternativa popular

Un matí dedicat a gegants i castellers

Puigdollers divideix en dues etapes la seva experiència en la missa en qüestió. En la primera els regidors eren convocats per l'alcalde i gairebé tots anaven a seure al presbiteri de la basílica, si bé en l'època de Jordi Hereu ja van augmentar les desercions, orgulloses les d'ICV. La segona va ser el mandat de Xavier Trias, que va rebaixar la pressió i va traslladar els regidors de l'escenari a la platea. Les protestes a la plaça de la Mercè són un clàssic que Puigdollers encaixava amb esportivitat. Igual que els renys dels cardenals Ricard Maria Carles i Sistach, sovint des de certa superioritat moral. Protestes i renys que molestaven altres regidors que vivien la jornada com gairebé un escarni públic.

Colau entra en escena

Ahir havien confirmat la seva assistència a la missa els regidors de CiU Trias, Joaquim Forn, Sònia Recasens, Gerard Ardanuy i Jordi Martí;  Alfred Bosch d'ERC; Jaume Collboni, Carmen Andrés i Montserrat Ballarín del PSC, i Alberto Fernández, Ángeles Esteller i Xavier Mulleras del PP. A l'ajuntament hi ha 41 regidors. Els que finalment hi assisteixin es trobaran a la sortida, a la plaça de la Mercè, amb Colau, que presidirà el seguici de cultura popular (podria començar a anomenar-se d'una vegada folklòrica) fins a la plaça de Sant Jaume. Potser l'esbroncada que haurà d'aguantar l'alcaldessa serà la dels fidels queixosos amb la seva decisió de treure la missa de la Mercè del programa de les festes de la Mercè. Seria una novetat. Pebre per a l'inici d'una jornada final que culminarà amb el piromusical a l'avinguda de la reina Maria Cristina. ¿Un nom que té els dies comptats?