Juan Carlos Yundes: "¿Per què no? Ens agradaria tenir un García Márquez"

El Museu de Cera de Barcelona exposa unes 350 figures que s'han de reparar i cuidar amb delicadesa. Juan Carlos Yundes, de 40 anys, és tècnic de manteniment del museu. Ell i dues persones més s'encarreguen de mantenir netes, ben pentinades i maquillades les figures i d'arreglar amb celeritat les destrosses que alguns visitants cometen.

-¿Com s'arriba a ser el responsable de les figures d'un museu de cera?

-Hi deu haver diferents camins, però en el meu cas el que vaig fer va ser estudiar Belles Arts. Treballo aquí des del 2001, últimament centrat en el manteniment dels cossos.

-¿Quina cura bàsica té una figura?

-Hi ha tres aspectes que es cuiden en departaments diferents: el vestuari, el maquillatge i el cos. El maquillatge és el que dóna més feina, perquè és un procés diari, igual que una noia que es pinta cada matí.

-Sembla un procés delicat.

-Ho és. Els visitants toquen les figures, i amb el contacte s'emporten el maquillatge. Com que és cera, la pintura no s'hi adhereix al 100% i se les ha de retocar cada dia. A una figura se la tracta gairebé com a una persona. Se li renta el cap amb xampú, perquè agafa humitat, greix i pols i no n'hi ha prou només de pentinar-la. Després se li assequen els cabells i, si fa falta, fins i tot se li posen rul·los.

-¿Quins altres aspectes es cuiden?

-Hi insisteixo, és com si fos una persona. També se li renta la roba. Coses com els mitjons o les camises els rentem aquí, però les jaquetes i els pantalons van a la tintoreria. I, finalment, tenim cura del cos, el que queda ocult sota la roba. Les estàtues solen ser de guix, de fibra de vidre o de fusta i es revisen aproximadament una vegada a l'any per si hi ha alguna cosa trencada.

-¿Quin és el desperfecte més habitual?

-Els dits trencats o arrencats. Els visitants són curiosos i volen tocar. El que és més habitual és prémer les mans, i llavors és quan es queden amb un dit a la mà o quan el dit va a parar a terra. Les parts visibles són molt fràgils perquè són 100% cera. A vegades la gent també esgarrapa les cares de les figures per comprovar que realment ho són i que no són una persona. També s'emporten joies d'adorn o arrenquen pestanyes o cabells a les estàtues.

-¿Quin temps de vida té una figura?

-Tot el temps del món. Mentre no la trenquin, queda feta per a tota la vida. És delicada, però pot durar sempre.

-¿Hi ha alguna figura que tingui un manteniment especial?

-Potser la figura de la turista que tenim a la Rambla, al costat de l'entrada del museu, perquè està a l'aire lliure i està exposada al sol, que ho crema tot, i a la gent que passa. De les que estan al museu, com més guapa és una figura més delicada és, perquè a la gent li crida més l'atenció i hi ha més temptació de tocar-la. Per exemple, la figura d'Enric VIII: la gent vol comprovar si el vestit és de seda natural, si els pèls de les mans són de veritat i la toquen molt. No és el mateix aquesta figura que un Clinton o un Obama, que porten un vestit normal i no són tan vistoses.

-Esmentava el sol, però ¿i a l'interior? ¿La calor afecta les estàtues?

-¡No hi ha perill que se'n fongui cap! La cera és molt delicada, però és especial per a les figures i la seva composició aguanta bé la calor i la humitat. Molta gent ens pregunta si és la mateixa cera que s'utilitza en depilació. La resposta és que no.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

-¿Quina figura els agradaria afegir a la col·lecció?

-¡Molts personatges històrics! Per exemple, un president Kennedy, que és tot un clàssic. També una Marilyn, que ja vam tenir un temps i ens agradaria recuperar. I ¿per què no?, un Gabriel García Márquez, que ja és un clàssic actual.