Gent corrent

Juan Carlos Yundes: "¿Per què no? Ens agradaria tenir un García Márquez"

Les figures del Museu de Cera de Barcelona llueixen impecables gràcies a la feina d'aquest home.

Juan Carlos Yundes: "¿Per què no? Ens agradaria tenir un García Márquez"

MÒNICA TUDELA

3
Es llegeix en minuts
Mònica Tudela
Mònica Tudela

Periodista

Especialista en fotografia i video

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Museu de Cera de Barcelona exposa unes 350 figures que s'han de reparar i cuidar amb delicadesa. Juan Carlos Yundes, de 40 anys, és tècnic de manteniment del museu. Ell i dues persones més s'encarreguen de mantenir netes, ben pentinades i maquillades les figures i d'arreglar amb celeritat les destrosses que alguns visitants cometen.

-¿Com s'arriba a ser el responsable de les figures d'un museu de cera?

-Hi deu haver diferents camins, però en el meu cas el que vaig fer va ser estudiar Belles Arts. Treballo aquí des del 2001, últimament centrat en el manteniment dels cossos.

-¿Quina cura bàsica té una figura?

-Hi ha tres aspectes que es cuiden en departaments diferents: el vestuari, el maquillatge i el cos. El maquillatge és el que dóna més feina, perquè és un procés diari, igual que una noia que es pinta cada matí.

-Sembla un procés delicat.

-Ho és. Els visitants toquen les figures, i amb el contacte s'emporten el maquillatge. Com que és cera, la pintura no s'hi adhereix al 100% i se les ha de retocar cada dia. A una figura se la tracta gairebé com a una persona. Se li renta el cap amb xampú, perquè agafa humitat, greix i pols i no n'hi ha prou només de pentinar-la. Després se li assequen els cabells i, si fa falta, fins i tot se li posen rul·los.

-¿Quins altres aspectes es cuiden?

-Hi insisteixo, és com si fos una persona. També se li renta la roba. Coses com els mitjons o les camises els rentem aquí, però les jaquetes i els pantalons van a la tintoreria. I, finalment, tenim cura del cos, el que queda ocult sota la roba. Les estàtues solen ser de guix, de fibra de vidre o de fusta i es revisen aproximadament una vegada a l'any per si hi ha alguna cosa trencada.

-¿Quin és el desperfecte més habitual?

-Els dits trencats o arrencats. Els visitants són curiosos i volen tocar. El que és més habitual és prémer les mans, i llavors és quan es queden amb un dit a la mà o quan el dit va a parar a terra. Les parts visibles són molt fràgils perquè són 100% cera. A vegades la gent també esgarrapa les cares de les figures per comprovar que realment ho són i que no són una persona. També s'emporten joies d'adorn o arrenquen pestanyes o cabells a les estàtues.

-¿Quin temps de vida té una figura?

-Tot el temps del món. Mentre no la trenquin, queda feta per a tota la vida. És delicada, però pot durar sempre.

-¿Hi ha alguna figura que tingui un manteniment especial?

-Potser la figura de la turista que tenim a la Rambla, al costat de l'entrada del museu, perquè està a l'aire lliure i està exposada al sol, que ho crema tot, i a la gent que passa. De les que estan al museu, com més guapa és una figura més delicada és, perquè a la gent li crida més l'atenció i hi ha més temptació de tocar-la. Per exemple, la figura d'Enric VIII: la gent vol comprovar si el vestit és de seda natural, si els pèls de les mans són de veritat i la toquen molt. No és el mateix aquesta figura que un Clinton o un Obama, que porten un vestit normal i no són tan vistoses.

-Esmentava el sol, però ¿i a l'interior? ¿La calor afecta les estàtues?

-¡No hi ha perill que se'n fongui cap! La cera és molt delicada, però és especial per a les figures i la seva composició aguanta bé la calor i la humitat. Molta gent ens pregunta si és la mateixa cera que s'utilitza en depilació. La resposta és que no.

Notícies relacionades

-¿Quina figura els agradaria afegir a la col·lecció?

-¡Molts personatges històrics! Per exemple, un president Kennedy, que és tot un clàssic. També una Marilyn, que ja vam tenir un temps i ens agradaria recuperar. I ¿per què no?, un Gabriel García Márquez, que ja és un clàssic actual.