La solidaritat evita que l'escola Patufet tanqui

Dimarts, una setmana abans de la tornada oficial al col·le, les aules de l'escola Nou Patufet, al número 25 del carrer de Bruniquer, eren plenes de nens. La principal diferència amb l'escena que es viurà dilluns que ve és que no anaven carregats de bolígrafs i llibretes, sinó d'escombres i fregalls. «Tant els pares com els alumnes han respost molt bé a la nostra crida. Fins i tot han vingut exalumnes i pares d'exalumnes», explica Laia Pantinat, professora de música i cooperativista de la renascuda escola, que aquest estiu ha viscut una mena de miracle. Després que a començament de juny l'antiga propietat del centre, a punt de fer els 50 anys al barri de Gràcia, avisés a famílies i treballadors sense marge de maniobra que el col·legi tancava i que els alumnes i professors serien reabsorbits a la veïna Salle de Gràcia.

La llavors escola Patufet -que reobrirà dilluns com a cooperativa Nou Patufet- era una escola concertada pionera, que ja va néixer laica i en català en l'encara fosc any 1966. No sorprèn llavors que a les 250 famílies del col·legi els caigués com un cop de puny al ventre que el col·legi, la vella propietat del qual necessitava jubilar-se per malaltia, els vengués com una cartera de clients a la Salle, col·legi amb un pla pedagògic que no té res a veure amb el del col·legi en què creien. «Als professors també ens havien traspassat a la Salle, però, com les famílies, ens vam plantar. Ens vam constituir en una assemblea de docents per pensar alternatives. No es tractava de salvar el nostre lloc de treball, que en principi teníem assegurat, sinó de salvar un projecte», explica Cesc Granada, director de l'escola i ara també cooperativista.

Notícies relacionades

A Pedro Sánchez li va faltar la festa

Petanca i ping-pong ocupen el 80% d’instal·lacions esportives del carrer

SUPORT INSTITUCIONAL / D'aquella assemblea en va sortir la idea de constituir-se en cooperativa per salvar el projecte. El temps jugava en contra seu, en ple estiu, però la seva tenacitat va ser més forta que la realitat de fets consumats que van intentar vendre'ls. A més a més, el fet que des del Consorci d'Educació es vetés el traspàs a traïció d'alumnes i professors per a aquest curs amb les matricules tancades, al·legant que això vulnerava el dret de les famílies a decidir sobre l'escolarització dels seus fills, va donar una última empenta als professors per decidir-se a crear la cooperativa.

«El suport de les famílies va ser molt important. Quan en una assemblea amb els pares ens van dir que 205 famílies seguirien al centre si constituíem la cooperativa, ho vam veure molt clar», prossegueix Granada. Una vegada constituïda la cooperativa, el 30 de juliol, es van posar a treballar per millorar el projecte i l'edifici, últimament molt deixat. Aquí és on van tornar a entrar en joc les famílies, que de seguida van respondre a la petició d'ajuda per pintar tot el centre (per dins) i fer-hi una neteja a fons. «Hem posat la calefacció nova, que era una de les peticions des de fa anys de la comunitat educativa, i la setmana que ve comencem amb la façana», prossegueix el director mentre mostra les xarxes verdes que ja la cobreixen. «El nostre objectiu ara és millorar. Anar més enllà. Obrir el col·legi al barri; participar en el teixit del barri. Establir un nou diàleg amb l'entorn», conclou il·lusionat el director.