Per una nova Senda

M'acosto al carrer de Trafalgar per veure les noves instal·lacions de la galeria Senda, l'última a sumar-se a la desbandada que està tenint lloc al carrer del Consell de Cent per l'increment (lleugerament) exagerat dels lloguers. Carlos Duran és a Istanbul, en una fira -amb obra del fotògraf finlandès Ola Kolehmainen-, però al peu del canó hi trobo la meva vella amiga Chus Roig (Barcelona, 1951), a qui conec des que exercia de mà dreta a la galeria Ciento de la gran Marisa Díez de la Fuente -que ens va deixar no fa gaire i sobre la qual es prepara un llibre commemoratiu-, sense la qual l'art conceptual català de finals de la dècada dels 70 i principis de la dels dels 80 ho hauria tingut molt més difícil. De fet, va ser Carlos Pazos qui me la va presentar -a ella i a Marisa- el 1980, any des del qual ens anem trobant per aquesta beneïda ciutat. Chus tenia ganes d'ensenyar-me la nova galeria i la veritat és que no li falten motius: la nova Senda gairebé triplica els metres quadrats de la vella i disfruta de molta més llum natural. No és al carrer del Consell de Cent, és cert, però...  ¿Potser té això avui dia alguna importància?

«El carrer del Consell de Cent ja no és el que era perquè la ciutat tampoc ho és», em comenta Chus. «I no ho dic de manera despectiva, que consti. La ciutat ha canviat, els costums han canviat i potser també ha canviat la manera d'acostar-se a l'art. No sé com ens anirà, però confio en el nou emplaçament, situat a quatre passos de la plaça de Catalunya i en una zona en què hi ha des de fa temps tallers d'artistes: Yamandú Canosa, Xavier Serra de Ribera, Yago Hortal, Robert Llimós... Això va ser una botiga de roba amb el taller a la part del darrere. I hi ha diversos llocs semblants pel barri».

Chus és llicenciada en Turisme, una activitat que mai ha exercit i a la qual es va apuntar, segons m'explica, perquè li agradava viatjar i es pensava que aquella feina l'hi permetria. Va arribar al món de les galeries gairebé per casualitat, quan un amic de la família li va dir que estava buscant algú per treballar en una sala. Així va acabar a la Galeria 13 amb Toni Estrany, de qui assegura haver après moltes coses. Després d'una breu etapa en una casa de subhastes, sobre la qual no li ve de gust estendre's -tot i que em queda clar que allò no era precisament Sotheby's-, Chus va conèixer Marisa i va néixer Ciento, que va tancar les portes el 1991. Des d'aleshores, el destí de la meva amiga va unit al de Carlos Duran, primer al carrer del Consell de Cent i ara, a partir de la inauguració del pròxim 1 d'octubre, al carrer de Trafalgar.

La primera exposició anirà a càrrec de l'excel·lent fotògraf francès Matthieu Pernot, de qui ja es van veure a Barcelona les seves fotos dels edificis demolits del Barri Xino, unes imatges tan desoladores com tendres i evocadores. Sense el to melodramàtic de Salgado -un home que fa unes fotos que semblen encaminades a fer-te sentir culpable de totes les desgràcies d'aquest món-, Pernot posa el dit a la llaga de la misèria i l'abandonament, però ens estalvia la moralina, cosa que sempre és molt d'agrair. Al mes de novembre agafarà el relleu Jordi Bernadó, que seria el fotògraf favorit de Berlanga i Azcona si a hores d'ara encara fossin entre nosaltres: el seu llibre titulat Wellcome to Espaiñ és una antologia de la sordidesa nacional com no n'hi ha una altra d'igual en el món de la imatge (encara que el dibuixant de còmics murcià Pedro Vera tampoc s'està de res en aquest sentit). Com que ara el Jordi es passa la vida a Mèxic perquè ha trobat una nòvia del lloc i s'està situant molt bé en l'escena artística del D. F, la seva exposició, segons m'explica Chus, estarà centrada en la seva visió de Mèxic, que no crec que difereixi gaire de la que té d'Espanya: es titula Beautiful disaster.

Sempre que veig Chus acabem parlant de Marisa, i aquesta vegada no és cap excepció. M'alegro que li dediquin un llibre i em mossego la llengua per no preguntar per què no m'han demanat res, però no es lliuraran de mi tan fàcilment...

Criteri i coratge

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Ni vostès tampoc, ja que així que surti el llibre, aprofitaré la conjuntura per a explicar-los que aquella senyora de Burgos sempre em va tractar molt bé. Aparentment, era una mestressa de casa a qui el marit posava una galeria perquè s'entretingués, però, en realitat, va mostrar un criteri i un coratge admirables. «Sense Marisa, molts artistes no haurien exposat mai a Barcelona», sintetitza Chus el seu llegat.

Any nou, vida nova, se sol dir. O en anglès -que sempre queda bé-, out with the old, in with the new. Senda començarà el curs en un nou emplaçament, igual que ho farà el degà Carles Taché, que ara es trasllada als voltants del CaixaForum. El costum de recórrer les galeries del carrer del  Consell de Cent els dijous a la tarda està passant definitivament a la història, però també és veritat que fa anys que van deixar de donar croquetes.