El Zoo de Barcelona desenvolupa un sistema per mesurar el benestar dels goril·les

La Fundació Zoo de Barcelona ha finançat una investigació que està desenvolupant un projecte científic que mesura de forma objectiva el grau de benestar, individual i grupal, físic i psíquic, dels goril·les de costa en captivitat, projecte que ja està donant els seus primers resultats.

L'estudi, que ha obtingut una beca PRIC del Zoo, ha sigut dirigit per l'etòleg i professor de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), Carles Riba, juntament amb la psicòloga Mireia Martín, del mateix centre universitari, el professor de Veterinària de la UAB, Manel López-Béjar, i la biòloga i conservadora de primats del Zoo de Barcelona, María Teresa Abelló.

Riba ha explicat que el model científic mesura el nivell de cortisol, una hormona glucocorticoide que es produeix en la glàndula suprarenal per situacions d'estrès, excitació o plaer, i estudia quina relació té amb les corresponents mesures de les conductes i les vocalitzacions que fan els goril·les.

Tres escenaris

Per fer l'estudi, els experts han recollit aquesta hormona en els excrements de 32 goril·les que viuen al Bioparc de València (7 exemplars), al zoo d'Appenheul (Holanda) (14 exemplars) i al zoo de Barcelona (12) i han comparat els nivells de cortisol comprovant si han tingut conflictes o han emès vocalitzacions, dins dels seus recintes, per deduir si el cortisol el van desprendre per situacions d'estrès, d'excitació o per altres motius. Aquests nivells es comparen amb els que troben habitualment en les mostres fecals sense que es produeixin situacions anòmales o d'estrès, a fi d'establir un indicador de benestar.

Riba ha puntualitzat que el nivell de benestar dels goril·les no pot ser mesurat amb els paràmetres dels que viuen en llibertat, ja que els animals estudiats ja han nascut en captivitat i viuen acostumats a no tenir predadors, ni caçadors furtius, ni han de buscar menjar i tenen un veterinari que cuida la seva salut.

Malgrat la clara dominància del mascle goril·la adult, d'"esquena platejada", s'ha de trencar "la imatge mediàtica de King-Kong d'un mascle violent, perquè no ho sol ser, encara que defensa el seu grup i la seva àrea d'activitat", ha indicat Riba.

Efecte dels visitants

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

L'etòleg també ha assenyalat que les agressions dins d'un grup de goril·les "no s'han d'interpretar negativament si són esporàdiques i serveixen per a l'estabilitat grupal, perquè, de fet, també es produeixen en els grups en llibertat". Entre els primers resultats de l'aplicació del nou mètode, els experts han comprovat que la presència de públic "és un factor més a l'hora d'entendre la variació d'activitat i la dinàmica social dels goril·les en zoos".

Tot i que l'estudi sobre l'efecte dels visitants sobre els animals encara és preliminar, Riba ha avançat que han documentat que algunes vegades," en contradicció amb la hipòtesi més acceptada, les dades suggereixen un increment de l'activitat social dels goril·les en funció de la proximitat del públic, particularment a prop dels vidres". No obstant, l'estudi també ha comprovat que les conductes maternofilials "s'inhibeixen considerablement quan hi ha molts espectadors".