«BCN no pot viure sense el turisme ni sols del turisme»

Gerardo Pisarello, nascut a l'Argentina l'any 1970, arribat a Barcelona el 2001, doctor en Dret i veí de l'Eixample, ha passat de la docència al govern municipal en un tancar i obrir d'ulls. Des de fa un mes és número dos de l'Ajuntament de Barcelona, braç ferm de l'alcaldessa Ada Colau. Tinent d'alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica.

-¿Com encaixa un expert en Dret Constitucional com a portaveu de l'ajuntament i regidor d'Economia?

-Sóc un professor atípic, sempre amb un peu a l'acadèmia i un altre en lo que passa al carrer. Fa molts anys que estiv involucrat en les qüestions públiques, en drets socials i polítiques socials. Fer-ho a l'ajuntament suposa un salt qualitatiu que tan sols podem afrontar sent un equip més ampli que s'està consolidant. I amb el suport de molts professionals de la casa.

-¿Saltar de l'activisme al govern suposa rebaixar l'ideari?-La ciutadania ens ha votat perquè aspira a introduir canvis.

-¿Per què Economia?

-Té molt a veure amb el model de ciutat. Inclou Treball i Planificació Estratègica. La qüestió del treball és central, creiem que un projecte econòmic al servei dels veïns ha d'estar fundat en la protecció del treball i la redistribució de la riquesa. Amb activitat econòmica sostenible i que redundi en benefici de la ciutat.

-¿Cap on apunta la seva planificació estratègica?

-Posar ordre en molts sectors, planificar i governar l'economia de la ciutat amb els actors socials i econòmics. Sobretot amb els veïns i les veïnes. Barcelona té molts recursos i no sempre són utilitzats de manera eficaç i justa.

-¿Quin va ser el primer tema que va abordar en el moment d'asseure's en aquest despatx?-Pensar com canviar el model productiu de la ciutat i com generar ocupació digna. L'atur i la precarització són la principal preocupació dels barcelonins. Vam començar amb les qüestions d'emergència social, immediata, i donar compliment al nostre pla de xoc. I després, a mitjà i llarg termini, generar condicions perquè hi hagi treball digne.

-¿De quina manera?

-Diversificant. Tenim una font de riquesa important que és el turisme, però creiem que ha de ser governat perquè redundi en benefici de la ciutat. S'ha d'entendre que Barcelona no pot viure sense el turisme però tampoc només del turisme. Hi ha altres sectors que han de ser impulsats, com el de la renovació energètica, la rehabilitació urbana i la innovació tecnològica. I el de l'atenció a les famílies. Formen part de l'economia del futur.

-¿Com es pot casar aquesta nova Barcelona més social amb la ciutat cosmopolita que es projecta al món?-És el nostre repte. Vivim en una economia capitalista finançalitzada que està generant problemes. I això és reconegut per molts líders. La globalització s'ha de regular. Les grans corporacions han de ser controlades perquè l'activitat econòmica pugui ser més eficient i justa. Protegint petites i mitjanes empreses i el petit comerç de proximitat. I també l'economia local i els seus treballadors.

-Frenant l'allotjament turístic ja tenen en contra un pes pesant de l'economia local…-Ens hem reunit amb ells. La suspensió és temporal, cautelar, que no va en contra de ningú sinó en benefici de l'activitat turística, que ha de ser sostenible o finalment acabarà degradant-se i això no li convé a ningú. Per poder-lo protegir és necessari que el conjunt de la ciutadania participi en la redefinició del model turístic. Hi ha coses que han funcionat bé i n'hi ha unes altres que no, sobretot en determinats districtes.

- En l'anterior mandat ja hi va haver una taula multisectorial amb participació ciutadana...- ¡A l'audiència pública no hi va assistir el mateix Trias! Som conscients que s'hi expressen els ciutadans que tenen queixes. Però fa temps que estan alertant del risc d'una bombolla turística i hi ha senyals d'alarma que no van ser escoltats. Ara hi ha qui té molta més capacitat de fer sentir la seva veu...

-¿Què passa amb la trentena de projectes hotelers que amb la moratòria s'han quedat paralitzats abans d'obtenir-ne la llicència?-Hi havia 43 hotels que ja tenien llicència concedida, als quals no afecta la moratòria i que seguiran endavant. La trentena que estaven en tràmit estan inclosos en la suspensió i l'ajuntament no obre la porta a concedir cap llicència de forma extraordinària. S'estudiaran, però ja de cara al nou pla especial de regulació de l'any que ve.

-¿Té les línies mestres del que serà aquest pla especial?-La idea de sortida és reduir radicalment la càrrega de la pressió turística en alguns districtes, com ara Ciutat Vella i l'Eixample, i estudiar en quines zones es podia fer un repartiment de l'activitat i repartir el benefici.

-També hi ha diferències amb els restauradors per la pugna de les terrasses.

-Fa falta assumir que hi ha una ordenança no aprovada per aquest govern però que s'havia d'aplicar per imperatiu legal. I s'ha de ser molt flexible per trobar l'equilibri dels interessos de la restauració i els mateixos veïns. Tots dos són importants i han de dialogar.

-Els sectors econòmics de Barcelona els temen.-El 95% d'empreses a la ciutat són petites i de menys de 10 treballadors. Les grans superfícies no poden créixer de forma il·limitada i molts comerciants ens donen la raó. També molts empresaris comparteixen que és necessari tenir un operador propi perquè les tarifes elèctriques són desmesurades. I el segell de qualitat de l'ocupació comença en les contractacions del mateix ajuntament. Crearem una etiqueta ecosocial perquè Barcelona sigui referent d'ocupació de qualitat.

-¿Què faran amb els horaris comercials en diumenge?

-No compartim el model de liberalització o desregulació del Partit Popular. Genera desequilibri. A Barcelona ens hem trobat un model d'horaris que no compartim però és difícil canviar ara perquè ha de passar per plenari i és tard. El que tindrem aquest estiu és de transició. Després haurem de trobar aquest equilibri. I serà necessari acostumar-se que hi hagi activitats econòmiques que es puguin incentivar en unes zones, com el petit comerç a la perifèria, i altres que han de ser més regulades en altres. Fa falta estudiar els impactes per a cada sector.

-¿Reimpulsaran Barcelona Activa?

-Per nosaltres, és una peça central dels canvis. Estem treballant en la seva reforma perquè sigui el motor de la creació de noves formes d'ocupació. Ha de ser palanca de suport a nous sectors econòmics. Faltaven recursos i orientació política, amb lideratge públic i mirant el partenariat públic i, sobretot, cooperatiu, no solament el públic i privat.

Notícies relacionades

«Convertirem la ciutat en capital de l'energia renovable»

Concerts gratis pel Dia Internacional de Jazz a Barcelona: hora, lloc i programació

-Els emprenedors es queixen que és molt complicat obrir un negoci en aquesta ciutat.-És fonamental que l'ajuntament hi intervingui per facilitar l'activitat. S'ha de protegir autònoms i petits comerciants… El repte és la simplificació administrativa. Una cosa són els controls indispensables i una altra la burocratització, que combatrem.

-Els acusen de governar com si estiguessin en majoria. ¿Cap on apunten els nous pactes en matèria econòmica?-Ja vam incorporar ERC i PSC per pactar polítiques socials i també ho farem de cara al pla d'inversions municipal, i per a alguns grans projectes econòmics on ja hi ha converses amb ells. Per a uns altres projectes ens podem entendre amb altres forces, com ara amb la CUP en matèries com el desenvolupament de l'economia cooperativa, social i solidària. I en molts acords esperem que la resta de les forces també ho vegin com un tema de ciutat.