BCN s'encalla amb el sou dels regidors i les empreses municipals

El govern d'Ada Colau i l'oposició hauran de seguir negociant entre avui i dilluns per arribar a un acord que els permeti celebrar el primer ple dimarts i començar d'una vegada el mandat municipal a la capital catalana. Si el que ha passat des de la investidura de l'alcaldessa de Barcelona en Comú (BC) és preludi del que s'espera els pròxims quatre anys, la vida municipal a la capital catalana serà convulsa.

Els quatre assumptes que han capitalitzat el conflicte només tenen a veure amb l'organització del govern i dels sis grups de l'oposició. És la primera vegada que els 41 regidors es reparteixen entre set forces, que el ple està tan fragmentat. BC ha decidit de moment governar en minoria, amb 11 regidors, una situació de fragilitat que tampoc s'havia viscut abans a Barcelona.

LA LLEI HO COMPLICA MÉS / Aquesta excepcionalitat és la que explicaria en part les dificultats per distribuir els poders i contrapoders. Si a més se suma la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració pública (ARSAL), que retalla el nombre de càrrecs de confiança amb els quals pot comptar un ajuntament i les retribucions màximes de l'alcalde, la situació encara es complica més. Ahir, després d'una altra reunió de la junta de portaveus de més de dues hores, només van aconseguir sortir amb el pacte sobre el nombre de comissions, el nom i temes que es tractaran i quin partit les presidirà.

L'esquema inicial que havia plantejat BC situava en una mateixa comissió assumptes tan diversos com Seguretat o Cultura, havia censurat l'oposició. Colau i el seu equip volien reduir com fos el nombre de comissions, que ara eren sis, i passar a quatre. Aquests òrgans són de gran importància perquè al seu si s'hi debaten les propostes que posteriorment es porten al ple, a més de la tasca fiscalitzadora de l'oposició amb preguntes que obliguen a prendre partit, per exemple, sobre assumptes d'actualitat.

ERC HO VEU INSUFICIENT / En els salaris que BC proposa per a l'alcaldessa i els tinents d'alcalde (el 27% menys en el primer cas, de 109.000 euros a 80.115, i el 24% en els segons, de 98.192 a 75.019), i els regidors del govern i l'oposició, presidents de comissions o districtes o assessors tampoc hi ha pacte. CiU, Ciutadans, el PSC i el PP van recordar la congelació salarial que s'aplica des del 2008 a l'ajuntament, a la qual van seguir dues rebaixes salarials del 10% i el 7% el 2010 i el 2012, respectivament.

Consideren que els seus sous estan bé com estan mentre que BC aposta per una nova reducció de les mensualitats dels càrrecs electes. La més quantiosa és la que proposa per a l'alcaldessa, el 27% menys que el que guanyava Xavier Trias, rebaixa a la qual en part l'obliga la llei. La resta oscil·la des de quedar-se igual per als regidors rasos fins a abaixar-lo el 24% (vegeu el gràfic). ERC va demanar ahir anar més enllà i que aquestes retallades en les remuneracions «s'estenguin als gerents, comissionats i càrrecs de direcció», va proposar Jordi Coronas.

Tiri endavant o no aquesta iniciativa sobre els sous, tots els càrrecs electes de BC cobraran 2.200 euros nets per 14 pagues, va recordar Pisarello. El que encara no han decidit és què faran amb la diferència.

PP I CUP SENSE PRESIDÈNCIES / En la negociació d'ahir sí que es va acordar que la comissió de Presidència, Participació i Seguretat la presideixi CiU; la d'Economia i Hisenda, Ciutadans; la de Drets Socials, Cultura i Esports, ERC, i la d'Urbanisme i Ecologia, el PSC. Només el PP i la CUP, que tenen tres regidors cadascun, es quedaran sense.

Però més enllà d'aquest repartiment, cap consens més. El verdader conflicte està als consells d'administració de les cinc empreses municipals: BSM (Barcelona de Serveis Municipals), BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals), Barcelona Activa, Foment de Ciutat Vella i Cicle de l'Aigua. Històricament en aquestes firmes, malgrat que el govern estigués en minoria, sempre tenia la majoria als consells. Però ara l'oposició vol que això canviï i que es reflecteixi la representativitat del ple en aquests òrgans, cosa que deixaria BC en una situació encara més feble.

Notícies relacionades

L'Eixample i Gràcia demanen a Colau que pari la retallada de terrasses

Colau encén la Rambla al paralitzar el pla especial

EVITAR EL BLOQUEIG / El primer tinent d'alcalde de Treball, Economia i Planificació, Gerardo Pisarello, es va queixar: «No és legítim que se'ns vulgui bloquejar». I va deixar entreveure que aquest tema sí que és realment capital per anar al ple amb la seguretat que s'aprovi. Han consentit, va venir a dir, amb els càrrecs eventuals, però en la gestió de les empreses municipals no ho pensen fer. Se li va entendre tot. «Hem fet moltes cessions però si ara apareixen posicions de bloqueig haurem de començar una altra vegada de zero», va llançar.

Tot seguit va treure la cara més conciliadora i es va mostrar esperançat que arribin a un acord amb els grups de l'oposició, encara que la CUP es mira aquests temes des de la distància i no ha presentat batalla ni amb els eventuals ni les comissions ni les remuneracions.