Cops, puntades i vexacions

Els dos policies locals van ingressar a la presó per torturar un jove de Trinitat i Tobago

Bakari Samyang

Bakari Samyang

3
Es llegeix en minuts
A. F. / J. G. A. / BARCELONA

L'octubre del 2011, l'Audiència de Barcelona va condemnar a dos anys i tres mesos de presó i inhabilitació de vuit anys i tres mesos els aleshores guàrdies urbans Víctor Bayona Viedma i Bakari Samyang Davila per les tortures greus que van infringir a Yuri Sarran, fill del cònsol de Trinitat i Tobago a Noruega arran d'una baralla produïda quatre anys abans a la discoteca Bikini de la capital catalana. El desembre del 2004, després de la confirmació de la pena per part del Tribunal Suprem, els dos agents van ingressar a la presó per complir la condemna imposada.

La sentència dictada per l'Audiència de Barcelona contra ells és contundent. Els dos policies locals de la capital catalana, segons diu la mateixa, van sotmetre a actes «vexatoris i humiliants» el jove de Trinitat i Tobago, a qui van agredir tant al furgó com a les dependències policials. El van pegar a la cara, li van donar puntades de peu, el van cremar amb un cigarret encès, li van passar per la cara un pal de fregar i van simular que utilitzarien una pistola per fer un joc amb ell.

Els magistrats van sostenir en la seva resolució que aquests actes de vexació i humiliació havien de ser qualificats com tortures greus perquè «no van ser un fet aïllat en el temps, sinó que van tenir una extensió temporal d'entitat i es van fer fora de l'observació de particulars que poguessin denunciar els fets», ocorreguts la nit del 7 de setembre del 2006 a la discoteca Bikini.

La sentència assenyalava que les tortures es van produir a comissaria, una dependència que «hauria de significar més protecció per a la persona del detingut i la salvaguarda dels seus drets fonamentals», però que en aquesta ocasió «es va convertir desgraciadament en un lloc de desprotecció».

Atestat fals

Els jutges van incidir que Yuri Sarran hauria pogut comprovar que, mentre els dos agents condemnats el torturaven, altres policies locals que eren a les dependències (no van poder ser identificats) tenien una actitud «tolerant o omissiva». Bayona i Samyang, a més, per autoencobrir-se, van crear una imputació falsa contra el jove, a qui van acusar de tràfic de drogues.

Després del judici per tortures, els dos guàrdies urbans es van presentar a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques de la Generalitat amb dos informes elaborats per un psiquiatre forense que acreditaven que els dos policies estaven «incapacitats» per seguir exercint funcions policials. El tribunal mèdic va donar per bons els informes i va traslladar els expedients a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que des d'aleshores assumeix el pagament de la prestació, que equival a la totalitat del sou que rebien els agents abans de ser suspesos arran de la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència de Barcelona.

'Ciutat morta'

Notícies relacionades

Un dels agents, Samyang, va ser especialment clau en la identificació i detenció de Patricia Heras, condemnada pels successos del 4 de febrer del 2006 que van provocar la incapacitat d'un guàrdia urbà. La noia, que va ser arrestada a l'Hospital del Mar, es va suïcidar cinc anys després durant un permís penitenciari. El film Ciutat morta, emès a principis del 2015 per TV-3, va reviure la polèmica sobre les detencions produïdes pels altercats que es van produir al carrer de Sant Pere Més Baix .

Segons els jutges, Patricia i el seu amic Alfredo Pestana van llançar una tanca a un guàrdia urbà. Ella sempre ho va negar i va declarar que va arribar al centre mèdic en ambulància després de caure de la bicicleta en la qual anava amb el seu amic. La jove va ser identificada pel seu peculiar pentinat en forma d'escacs.