El Comedia renaixerà el 2016 com a gran teatre i centre cultural

igual que els discos de vinil sobreviuran als cedés (qui ho havia de dir), els teatres sembla que tindran una vida més llarga que els cinemes. El Comedia, que va néixer com a teatre el 1941 però que el 1961 es va deixar seduir pel més glamurós setè art, va anunciar ahir la seva tornada als orígens. La família Padró, propietària de la sala, situada en una de les millors cantonades de la ciutat, el passeig de Gràcia amb la Gran Via, pretén reobrir l'octubre del 2016 el Comedia com el que va ser en una altra època, el Teatro de la Comedia, amb una gran sala de més 800 butaques.

Entre la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia hi havia fins fa no gaire 10 cinemes. Era un important eix cultural de la ciutat. D'aquests només sobreviu avui el Comedia, i malament. Reciclat, com molts altres, en un conjunt de multisales, és un negoci deficitari. Les descàrregues il·legals a través d'internet fan mal, gairebé tant com la política de les grans corporacions del cine, que amb les seves exigències d'exhibició no donen marge a les sales perquè explorin altres maneres de sobreviure. I després hi ha l'IVA. «Tal com van les coses, fa dos anys que hauríem d'haver tancat», va explicar ahir Josep Maria Padró, que en els últims mesos ha rebut sucoses ofertes per l'edifici. La resposta no només ha sigut sempre que no, sinó que, a més, de la mà d'un grup d'inversors de la ciutat, ha decidit encarregar a Ramon Colom i Joan Lluís Goas la reconversió d'aquesta cantonada en un far cultural.

El pla és sens dubte ambiciós. A la sala principal s'hi programarà sobretot teatre. Sense límits. Tan ampli és el ventall de les possibilitats que no es descarta fins i tot portar a Barcelona versions originals d'èxits d'altres països, un format que actualment acostuma a reduir-se, per a pena de molts aficionats, a aquelles ocasions en què, per exemple en el Festival Grec, ho paga l'Ajuntament de Barcelona.

Goas, perquè és una de les seves debilitats, voldria que el futur Comedia també fos conegut pels seus musicals, però ahir, molt caut, va explicar que mentre no s'abaixi l'IVA aquesta és una aposta massa arriscada. Amb les càrregues fiscals que la cultura té a Espanya, el més fiable sembla que són més els monòlegs d'un únic actor.

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

UNA MICA DE CINE, MALGRAT TOT / Amb tot, el cine no desapareixerà del tot del Comedia. La sala principal podrà utilitzar-se ocasionalment per projectar-hi alguna gran estrena i, tal com s'ha concebut el projecte arquitectònic, l'edifici encara albergarà dues sales de cine, una de 100 butaques i una altra de 240. La programació encara s'ha de decidir, però Colom i Goas van reconèixer que experiències com les que han tingut èxit a l'antic Texas i al Nàpols (renascut com a Phenomena) han de ser estudiades, no per copiar-les, sinó per aprendre'n.

El propòsit és reobrir la tardor del 2016 perquè llavors es compliran 75 anys de la inauguració del Comedia, per cert, amb una representació de La flauta màgica. El que es produirà fins llavors és una intervenció arquitectònica que té la seva complicació, ja que l'edifici del Comedia, un palauet senyorial del 1887, és potser un dels primers casos de façanisme de la ciutat, una solució arquitectònica molt habitual aquests últims anys en què es conserva la paret exterior d'un immoble i se'n transforma radicalment l'interior. És una mesura que rep crítiques, ja que converteix la ciutat en un cert decorat per a turistes. El més curiós del Comedia és que desfarà aquest camí. Avui encara és un edifici cec. Les plantes interiors no es corresponen amb les de la façana. Així és fàcil desorientar-s'hi a l'interior. Quan reobri, encara que no des d'una gran altura, serà un mirador sobre dos dels carrers més icònics de la ciutat.