La política del bar és la política

La política d'aquest bar és la política. Bé, i més coses. Música, futbol, art i, com que és un bar, per descomptat també menjar i beguda. L'Industrial és nou en aquesta plaça (avui es compleixen dos mesos de la seva inauguració) i el seu cognom és Fàbrica de complicitats, un eslògan que obre el camp d'acció. És al vigorós barri de Sant Antoni (Manso, 22) i segurament és l'únic bar de la ciutat que té a la barra cada dia l'edició europea de The New York Times. A les prestatgeries hi ha una petita biblioteca i a les velles parets d'obra vista ben aviat hi haurà penjades portades de diaris històrics, per exemple una d'Il Popolo en què s'informa, ufanosament, dels bombardejos de l'aviació italiana sobre Barcelona durant la guerra civil espanyola.

El local, de més d'un segle d'antiguitat, havia albergat un centre logístic a principis del XX. Des d'allà es distribuïen les mercaderies facturades a les nombroses fàbriques pròximes. L'atmosfera antiga es manté d'alguna manera malgrat les diverses pantalles de plasma, una d'elles enorme, la del soterrani, que donen pistes que la culerada hi és benvinguda. No sembla un mal any, amb un probable triplet d'urnes i un altre de blaugrana, per obrir un bar que compta entre les seves vocacions amb l'agermanament de futbol i política.

Adrià Alsina (Barcelona, 1982) espera el diumenge amb la mateixa expectació que un cap de llista. Serà la seva primera nit electoral i confia a aconseguir una participació alta. Somia que, potser d'aquí 20 anys, hi hagi gent que digui després d'unes eleccions: «Anem a L'Industrial». Així, gairebé per inèrcia, com si es tractés d'una cosa clàssica.

Periodista, politòleg i amb un màster en comerç internacional i un altre en comunicació global, Alsina ha trotat per tres continents, immers en els intestins del que fins fa una estona coneixíem com la casta. Londres, Madrid, São Paulo, París, Hong Kong i Washington van ser les seves escales. I Banc Mundial, OCDE, Banco Interamericano de Desarrollo i Bloomberg TV, les entitats on treballant als seus departaments de comunicació va forjar el coneixement i els estalvis que li han permès, una dècada després de salpar, obrir el bar.

Coneixedor d'aquestes institucions, no només rebutja la seva demonització com a culpables de la crisi, sinó que les defensa. Quan la gran trompada financera mundial ni tan sols mostrava la dentada cresta que hauria de serrar les economies de tants països, sosté Alsina, la tendència era mirar cap a un altre costat. «A tothom li anaven bé les coses. Els de dalt guanyaven molts diners i els de baix podien comprar-se cases i cotxes», explica, sense amagar el seu propi perfil polític («sobiranista i liberal clàssic») ni emetre judicis morals sobre els responsables de la catàstrofe: «Només jutjo a qui menteix conscientment». El desastre de viure a crèdit. Per si les mosques, necessitaria el cartell, tan tristament desaparegut de la majoria dels bars, que deia «Avui no es fia, demà sí».

Avís als governants

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Diumenge, en fi, el pla és convertir L'Industrial en un bulliciós cenacle obert a múltiples veus. En llenguatge de bar, muntar un bon sidral. Hi ha una porra per als resultats de les municipals a Barcelona i Madrid -el guanyador cobrarà en cerveses- i hi seran Toni Aira amb Els Spin Doctors, el seu programa de Catalunya Ràdio, el col·lectiu Beers & Politics i una successió de minidiscursos de quatre minuts. Al tancar els col·legis, a les vuit, tarima i micròfon quedaran disponibles per a tot orador present amb un pensament a defensar.

«Els partits clàssics estan qüestionats amb raó i es mereixen aquesta crisi tan profunda que travessen, tant els de base catalana com els de base espanyola», diu Alsina, que no obstant es declara gens enlluernat per les noves formacions. Relativitza el valor de les enquestes i s'atreveix a vaticinar que hi haurà «pocs canvis d'alcaldes». I, aprofitant-se del caràcter agitador que se'ls suposa als bars on passen coses, sentencia: «Sempre és bo recordar a qui governa que en qualsevol moment pot perdre el seu càrrec».