La brutícia arruïna la pesca davant Badalona

Allà on els pescadors de Badalona esperen treure llenguados, llagostins, sípies, algun bonítol i vieires, vaja, una sarsuela estupenda, les xarxes surten en realitat tan carregades de porqueria que ni tan sols val la pena entretenir-se després a recuperar-les. «Perdem així quilòmetres de xarxes, en cost, potser uns 6.000 euros anuals, i no està l'economia familiar per a aquests ensurts», explica José Costa, un dels afectats. Això passa a només uns 300 metres de la platja. A l'estiu, un simple llevant pot arrossegar tots aquests residus ocasionalment fins a la sorra i llavors els pateixen els banyistes, salten les alarmes municipals i se succeeixen les queixes d'una Administració a una altra, però si es va de pesca, això és molt quotidià. ¿Per què?

El problema, en realitat, no és exclusivament de Badalona. La pesca de preservatius, mocadors i, sobretot, d'aquelles tovalloletes humides d'higiene personal que tan de moda s'han posat aquests últims anys i que irresponsablement es llancen al vàter abraça una franja que va des de Montgat fins a les platges de Barcelona, però els pescadors de Badalona s'han posat al capdavant de la protesta perquè han tingut la picardia de gravar amb el telèfon la recollida de les xarxes i després han utilitzat les altres xarxes, les socials, com a altaveu. Bingo. Són imatges repugnants, o sigui, eficaces.

L'ABANS I EL DESPRÉS / La parada següent del relat és saber què fan davant una situació com aquesta. Doncs busquen un altre indret de pesca. «Davant la desembocadura del Llobregat, per exemple, l'aigua està cristal·lina». Aquella deliciosa llengüeta que aquestes setmanes encara és possible comprar a les peixateries de la ciutat les capturen les embarcacions no davant la costa del Prat, sinó gairebé directament dins del riu. La transformació del Llobre-gat de claveguera a riu saníssim, l'abans i el després, ha sigut sorprenent, molt cara en partides pressupostàries, però eficaç.

També al Besòs el canvi ha sigut passar de la nit al dia. Només la modernització d'aquella infame depuradora posada en marxa el 1977 es va emportar el 2005 més de 43 milions d'euros. Però com en les cordades alpinistes, sembla que l'expedició s'ha quedat a escassos metres del cim. ¿Per què?

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Els tècnics d'Agbar i de l'Àrea Metropolitana coincideixen a assenyalar com a culpable del problema una obra d'enginyeria que no sempre es mereix el nom que li van posar, l'interceptor. Es tracta d'una galeria subterrània que transcorre en paral·lel a la costa del Maresme i que condueix les aigües residuals fins a la depuradora del Besòs. El problema és que en episodis de pluja està previst que aquesta instal·lació es desbordi i part del contingut vagi directament al mar, ja que la depuradora, malgrat la seva enorme capacitat de treball (11.000 litres d'aigües residuals per segon) no podria assumir aquesta activitat extra. «El tractament de les aigües pluvials és un luxe que de moment només s'han permès països com ara Alemanya i França», explica un responsable d'Agbar. La legislació espanyola no obliga a depurar aquestes aigües, i probablement menys ara que els comptes públics no estan per a sobresalts. Hi ha una solució més econòmica -adverteixen les fonts consultades-, però sembla que no fàcil. Els veïns de l'àrea metropolitana haurien d'entendre que de la mateixa manera que separen els residus domèstics entre orgànics, plàstics, paper, vidre, piles i etcètera, haurien de deixar d'utilitzar l'inodor com un contenidor més. Segons sembla, el problema de les tovalloletes humides, aparentment tan inofensives elles, va camí de convertir-se en una malaltia mediambiental gegantina.

Els principals damnificats són els pescadors i, estirant el fil, els consumidors, perquè tal com explica Costa, com el peix mediterrani, cap. Deu ser perquè és un mar més salat, com diu ell, o per qualsevol altra raó, però la veritat és que per tirar les xarxes amb garanties no és prou vàlid qualsevol punt del litoral.